biblioteques públiques

Biblioteca Providència Tomàs Freixenet: més enllà de Torrefarrera

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Providència Tomàs Freixenet. Carrer Corts Catalanes, 27. 25123 Torrefarrera.  


Seguim viatjant per Catalunya per donar a conèixer les biblioteques que s’han anat obrint en els darrers mesos. Avui ens acostem fins a Torrefarrera, un municipi de la comarca del Segrià que va inaugurar la seva Biblioteca el 3 de desembre de 2022. Torrefarrera no arriba als 5.000 habitants, però ha anat experimentant un notable creixement demogràfic des de la primera meitat de la dècada del 2000 com a resultat, entre altres, de l’arribada de persones de municipis propers o de la mateixa Lleida, situada a pocs quilòmetres.

La Biblioteca, inaugurada amb el nom de Biblioteca Providència Tomàs Freixenet de Torrefarrera (mestra i veïna de la localitat), va estrenar-se amb molt d’èxit. Segons Sílvia Sansa, directora de l’equipament, això és per dos motius: «D’una banda, perquè a Torrefarrera no existia cap espai municipal que funcionés com a equipament bibliotecari i, també, perquè la biblioteca era un servei reivindicat des de feia molts anys per tota la comunitat». 

Biblioteca Popular: l’esperada tercera biblioteca de la xarxa mataronina

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Popular. Carrer d’en Palau, 18. 08301 Mataró.


Amb l’esperit de seguir donant a conèixer les diferents biblioteques que s’han anat inaugurant arreu de Catalunya, ens acostem a la capital del Maresme, a Mataró, on el 9 de juliol del 2022 es va inaugurar la tercera biblioteca de la ciutat, situada a l’edifici on hi havia l’antiga Biblioteca Popular de la Fundació Iluro. 

Mataró va començar a complir amb el que definia el Mapa de la Lectura Pública quan l’any 1997 va inaugurar la biblioteca Pompeu Fabra i, 16 anys després, la Biblioteca Antoni Comas (2013). Amb aquesta tercera biblioteca completa els equipaments que ha de tenir per donar servei als quasi 130.000 habitants de la ciutat (129.870 segons l’INE). 

Barcelona té un pla

Antònia Capdevila Palau
Directora de la Biblioteca Pública de Lleida


Consorci de Biblioteques de Barcelona (2023). Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030. [Barcelona]: Ajuntament de Barcelona. 86 p. Disponible també en castellà i en anglès. Disponible a:  <https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/pla_director_biblioteques_barcelona.pdf>. [Consulta: 20/02/2024].


El febrer de 2023 es va presentar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 com a nou full de ruta de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Aquest Pla forma part de la Mesura de Govern #9 del Pla de drets culturals de Barcelona i té com a referents l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, l’Agenda 21 de la Cultura i el Manifest de la biblioteca pública de l’IFLA-Unesco (2022), entre altres. Així mateix, Biblioteques de Barcelona, com a membre de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona, comparteix el Model de biblioteca XBM elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2021.

El personal i el servei bibliotecari: qui som i cap on anem?

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Bernardo Suárez, Ana (2023). Estudio sobre la situación del personal que presta sus servicios en la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra. [Pamplona]: Gobiernos de Navarra. Departamento de Cultura y Deporte; [Madrid]: FESABID. 147 p. Disponible a: <https://www.culturanavarra.es/imagenes/documentos/estudio-sobre-la-situacion-del-personal-que-presta-sus-servicios-en-la-red-de-bibliotecas-publicas-de-navarra-475-es.pdf?t=20231010160303>. [Consulta: 11/02/2024].


Des del passat octubre, el Servicio de Bibliotecas Públicas de Navarra compta amb una eina més per poder respondre aquesta pregunta i planificar el servei a la seva comunitat a partir no de les dades dels seus usuaris sinó d’un element clau del servei bibliotecari: els professionals que hi treballen. L’Estudio sobre la situación del personal que presta sus servicios en la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra coordinat per Ana Bernardo Suárez, representant de l’Observatorio de la Defensa de la Profesión de FESABID i amb la col·laboració de la seva gerenta, Begoña Batres Campo, fa una anàlisi exhaustiva sobre la situació del personal que presta els seus serveis a la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra. 

Biblioteca Pilarin Bayés: una ubicació emblemàtica a Vic

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Pilarin Bayés. Passeig de la Generalitat, 1. 08500 Vic.


El 7 d’octubre del 2022 es va inaugurar una altra de les biblioteques de la que més s’ha parlat els darrers mesos: la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.

Però, comencem pel principi. Tal com diu la seva pàgina web, aquesta Biblioteca «és hereva d’una llarga història bibliotecària a la ciutat de Vic». Per fer-ne cinc cèntims, la resumirem dient que pels volts de 1930 hi havia dues biblioteques a la ciutat: la Jaume Balmes (inaugurada al 1931) i la Biblioteca de la Caixa de Pensions (inaugurada al 1929). No va ser fins al 1996 que ambdues es van fusionar per donar lloc la Biblioteca Joan Triadú, que es va ubicar al claustre de l’antic Convent del Carme. I aquí va ser fins l’any passat, quan es va tancar per donar pas a la protagonista de la nostra ressenya: la Biblioteca Pilarin Bayés.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques públiques