biblioteques públiques

Les biblioteques, al llarg de tota la nostra vida

Teresa Fèrriz Roure
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


The New York Public Library. Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library [en línea]. Nova York: The New York Public Library, 2024. https://www.nypl.org/spotlight/libraries-well-being-report. [Consulta: 9 juliol 2025].


L’informe Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library , publicat el 2024, és fruit de la col·laboració entre la Biblioteca pública de Nova York i The Humanities and Human Flourishing Project de la Universitat de Pennsilvània, i es centra en l’estudi transversal dels factors que afavoreixen el benestar de les persones i les comunitats, enteses aquestes com a institucions cíviques que treballen pel bé públic.

La col·laboració s’inscriu en una recerca ja consolidada que ha portat la Universitat de Pennsilvània a vincular el Projecte HHF amb institucions culturals d’arreu dels USA, en línia amb la investigació en Arts in Health, que s’ha accelerat la darrera dècada, a escala internacional.

L'objectiu principal fou explorar l'impacte positiu de la Biblioteca Pública en el benestar individual i col·lectiu, a partir d’un model d’anàlisi propi que interconnecta transversalment conceptes clau i mètodes quantitatius i qualitatius procedents de disciplines com la psicologia, la sociologia, la informació i les humanitats.

L’estudi

Entre novembre i desembre de 2023 es va realitzar una enquesta multilingüe als usuaris de la NYPL, en format digital i presencial —es van triar quinze subseus seleccionades per la seva representativitat i heterogeneïtat. S’obtingueren 2.401 respostes (1.765 en línia i 636 en format paper), de les quals el grup investigador en va analitzar 1.974, un cop excloses aquelles que no complien els requisits bàsics. L’enquesta es va complementar amb grups de discussió dirigits que es van utilitzar per posar a prova les preguntes abans de l’inici de la campanya i, a posteriori, van ampliar les respostes que s’havien donat a qüestions obertes com ara: «How would your life be different without The New York Public Library?».

L’estructura va seguir el model PERMA modelitzat per la Universitat, eminentment descriptiu i correlacional, no causal. Tal com reconeixen els investigadors, aquesta anàlisi no genera evidències científiques sinó que permet observar patrons i tendències que enriqueixen els indicadors d’avaluació emprats per les biblioteques habitualment.

Els resultats

Aquestes tendències es conceptualitzen a partir de vint indicadors desplegats dins dels tres grans àmbits analitzats —tres estadis progressius d’allò que els investigadors anomenen «flourishing», el procés de desenvolupament/enriquiment personal. Vet aquí les conclusions més rellevants

1. Les biblioteques creen les condicions per al benestar: les biblioteques proporcionen les condicions ambientals necessàries perquè les persones puguin sentir-se bé; això vol dir, estabilitat, seguretat, refugi, evasió, pau i capacitat de concentració. Un resultat rellevant fou el gairebé unànime 92% dels enquestats que expressaven la sensació de tenir més calma i tranquil·litat després de visitar la biblioteca. La descrivien com un «refugi segur», una «segona llar» o un «oasi de calma» que els permetia fugir de l'estrès i concentrar-se en si mateixos.

2. Les biblioteques activen els elements centrals del benestar que descriu el model PERMA:

  • Emocions positives com ara l’optimisme i la capacitat de minimitzar sentiments negatius: un 74% afirmava sentir-se més preparat per donar resposta als seus reptes personals, i el 73% comentava trobar-se més optimista sobre el seu futur.

  • Compromís a partir d’una major implicació individual amb l’entorn: el 90% va coincidir que l'ús de la biblioteca augmentava la seva voluntat per aprendre coses noves i inspirar-s’hi.

  • Relacions que fomenten els vincles socials, el suport mutu i un major sentit de pertinença: un 75% expressava més empatia cap als altres, i el 72% parlava d’una major connexió amb la comunitat.

  • Significat com a propòsit vital a partir del coneixement i la reflexió: el 86% va sentir que s’informava millor del seu entorn, i el 77% que sentia que les seves activitats eren més útils i rellevants.

  • Assoliment, que fa possible l’assoliment dels mateixos objectius en els àmbits professionals, acadèmics i personals: un 73% va millorar en els estudis, un 72%, en la feina o carrera professional, i, de manera destacada, el 80% comentava que el seu temps d’oci era més creatiu.

3. Les biblioteques promouen el desenvolupament personal al llarg de la vida: aquestes condicions prèvies i els elements centrals del benestar esmentats fan que les biblioteques es puguin descriure com a espais per al «flourishing», l'expansió personal al llarg de la vida. Així ho expressen més del 88% dels enquestats.

Dos indicadors em semblen especialment significatius: una valoració més positiva, en general, de qui viu en comunitats amb ingressos menors i també de qui visita regularment la biblioteca i en fa un ús més intensiu, especialment de les activitats programades. Aquest ús quotidià fa que els col·lectius amb més condicionants socials tinguin les biblioteques públiques com un«tercer espai» de vida, complementari als entorns domèstics i laborals. En el context nord-americà no abunden els llocs públics on es pot anar sense l’expectativa de gastar diners i les biblioteques, a més, permeten endur-se a casa béns que no els hi seria fàcil aconseguir de manera quotidiana. Sense les biblioteques —així ho afirmava un dels usuaris— la seva vida seria molt diferent, i no pas millor.

El context

Aquest informe pren com a marc teòric l’anomenada «psicologia positiva», un camp d'estudi que no té res a veure amb els llibres d'autoajuda: es dedica a comprendre quins elements construeixen les trajectòries vitals de les persones, quins són més favorables per a l'enriquiment individual («flourishing», en diuen) i quines característiques comparteixen les «institucions duradores i adaptables», que són reconegudes majoritàriament per inspirar les persones, connectar les comunitats i generar societats més resilients.

L’anàlisi d’una de les biblioteques públiques nord-americanes de referència, en un context com l’actual amb un cada cop major qüestionament de la inversió pública i una minva del mecenatge cultural, planteja un posicionament polític clar. Si les biblioteques són reconegudes per la seva capacitat de generar capital social, capital cultural i compromís cívic és perquè fan transversals els beneficis d’accés a la informació, i trenquen barreres socioeconòmiques. A banda del compromís comunitari, és clar, que facilita les connexions interpersonals en clau d’equitat i responsabilitat: tenir a l’abast un bé públic promou la participació cívica i augmenta significativament el sentit de l’autoeficàcia i el compromís polític.

Una lectura des del sistema públic català

Certament, la gestió de les biblioteques públiques nord-americanes no té massa a veure amb les catalanes, que afortunadament compten amb el compromís econòmic i polític de totes les administracions públiques. Aquí no tenim la necessitat de justificar la seva utilitat, més que legitimada, però tampoc som aliens a un relat de qüestionament de l’estat del benestar que augmenta en un marc de desafecció política i on l’educació i la cultura tenen totes les de perdre.

Cal continuar evolucionant els serveis de la biblioteca en un context de canvi social i de necessitats de la ciutadania; en aquesta línia, els vint factors de benestar del model PERMA poden ser útils per ajudar a repensar allò que tenim i convidar a imaginar iniciatives i projectes innovadors que donin resposta als reptes emergents.

No tinc cap dubte que cal continuar obrint les portes de la biblioteca física perquè el benestar minva quan el contacte és exclusivament digital i, sobretot, cal reforçar la recerca i l’avaluació per tal de generar indicadors nous que ens mostrin, de manera estructurada i fiable, com les biblioteques s’estan adaptant als nous contextos i continuen acompanyant la vida de les persones, al llarg de tot el seu cicle vital. Una biblioteca a cada comunitat continua essent garantia d’equitat, de cures i de seguretat democràtica. Cuidem-les totes dues.

 

©Imatge inicial de AldoRafa a Pixabay

Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó: un equipament nou, més lluny però molt proper

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó. Carrer de la Verge de Montserrat, 49. 08880 Cubelles.


Aquesta vegada hem viatjat fins a Cubelles amb Rodalies de Renfe Catalunya, que no deixa de tenir el seu risc. Estem de sort i podem sortir amb el tren que havíem previst i tornem amb normalitat. Cal dir, però, que si haguéssim tingut algun entrebanc la visita a la biblioteca hauria compensat, perquè ens han fet una magnífica visita guiada que ens ha permès veure de primera mà l’edifici però, sobretot, conèixer un equip compromès i orgullós de la seva biblioteca. 

La biblioteca es va inaugurar el desembre de 2022 i, per tant, ja té una trajectòria en aquest nou edifici, que suposa el trasllat d’una biblioteca que prestava servei des del 1983 (més que ​​una biblioteca, era una sala de lectura que, amb els anys, s’havia quedat petita). La inauguració i el primer aniversari van suposar una festa per a la població de Cubelles, i hem volgut saber de primera mà com han estat aquests dos primers anys. 

Núria del Campo, que havia estat directora de la biblioteca de Vilafranca i que es va fer càrrec de la direcció de la biblioteca de Cubelles des de la seva inauguració ens explica, que "la ciutadania ha respost molt bé, ja que era un equipament molt esperat al municipi. Feia més d’una dècada que ja es parlava de la nova biblioteca i, fins i tot, s’havien vist plànols del futur projecte. Per això, un cop s’ha fet realitat, tothom l’ha acollida amb els braços oberts". I això es nota quan hi anem, perquè, tot i que no és l’hora punta, sí que hi ha usuaris que estudien, llegeixen o passen per la biblioteca per avisar que no podran assistir a alguna activitat. 

El projecte de la nova biblioteca ha estat de cuina lenta. Núria del Campo ens comenta "El primer projecte d’aquesta biblioteca es va presentar el 2011 i es va modificar el 2017, a causa de la retallada pressupostària que es va patir. La seva construcció es va iniciar el 2019 i es va acabar el 2021, tenint en compte l’aturada d’un temps a causa de la pandèmia. Un cop acabat l’edifici encara es va trigar un any a inaugurar-la, perquè les licitacions del mobiliari i els treballs finals de fusteria, senyalització, informàtica, etc., es van demorar més del previst inicialment". 

Ella va seguir el projecte entre 2011 i 2020, com a cap de zona de l’Alt Penedès i Garraf, càrrec des del qual va poder fer alguna aportació al projecte. ​​"Però és al juliol del 2022 quan accedeixo a la direcció d’aquesta biblioteca i, en aquest moment, em trobo amb l’edifici acabat i amb gran part del mobiliari col·locat. Faltava el mobiliari fet a mida (taulells, cabines individuals, cabines col·lectives i mobles expositors), el fons bibliogràfic, l’equipament informàtic i la retolació/senyalització. Al llarg de quatre mesos vaig poder treballar molt a prop dels arquitectes i altres professionals, i va ser molt interessant i necessari per a poder dissenyar millor alguns aspectes". Així i tot, confessa que hi ha coses que no es van poder preveure a temps i que, un cop la biblioteca s’ha posat en marxa, s’han detectat, com ara "un terra tècnic més silenciós, portes menys pesants, mobiliari a mida més resistent i cabines individuals per a teletreball". Nosaltres deixem constància que en determinades zones el terra fa un soroll que destorba i trenca la calma que es respira en algunes àrees de la biblioteca, però —tal com ens van comentar el dia de la visita— ja està en camí de solucionar-​​se. 

La biblioteca és un edifici de 1.770 metres quadrats que ofereixen als usuaris espais d’estudi, de lectura i trobada. Del Campo ens confirma que "el canvi més valorat ha estat l’espai, ja que l’antiga biblioteca era molt petita i fosca, en els baixos d’un edifici antic amb humitats, i ara és un espai lluminós i molt ampli. El que no ha agradat tant és la seva ubicació, ja que ha deixat d’estar al centre del casc antic del municipi i algunes persones es queixen que cau lluny, però al final la diferència són 10 minuts a peu (i si s’arriba en cotxe és molt fàcil d’aparcar)". I això fa que la biblioteca tingui usuaris vinguts d’altres llocs, de Vilanova per exemple, perquè la tenen a prop i s’hi pot aparcar.  

Al vestíbul —que comunica amb dos carrers i fa un efecte passadís— hi trobem la màquina autopréstec, les reserves, els cartells de totes les activitats i els llibres dels clubs de lectura. Tot plegat evidencia que "és una biblioteca amb un públic molt variat, des d’infants a joves i adolescents, passant per adults i gent gran", tot i que Núria del Campo afegeix que "potser caldria fer alguna acció amb persones migrades, però també en tenim i la valoren molt".

Al moment de la nostra visita, trobem al vestíbul una magnífica exposició Dones del món, d’Àngels Ferrer i Rovira, que mostra una col·lecció de fotografies de dones que es relacionen amb una novel·la. Aquesta i altres activitats demostren la bona sintonia de la biblioteca amb els usuaris i les entitats de Cubelles. La directora ens ho confirma "des del primer moment hem rebut moltes propostes de persones de Cubelles i comarca: des de voluntaris per a conduir clubs de lectura fins a artistes per a exposar la seva obra o professionals diversos que ofereixen els seus serveis (tallers, conferències, etc.). Les propostes les poden fer per escrit a la bústia de suggeriments o bé personalment a qualsevol persona de l’equip". El vestíbul és un espai molt viu on hi ha, per exemple, els exemplars dels clubs de lectura. Quan preguntem sobre el funcionament, descobrim un enfocament d’autogestió perquè —ens expliquen en David Màrquez, bibliotecari, i la Marga Rosell, tècnica auxiliar de la sala infantil— els clubs de lectura no funcionen amb inscripcions, sinó que és en el moment del préstec quan s’inscriuen automàticament. Això ha fet que la gestió sigui molt més senzilla, que els usuaris se sentin més compromesos i que el personal pugui dedicar aquesta estona d’apuntar i desapuntar a tasques de més valor. 

Però la biblioteca també s’ha fet ressò d’altres qüestions que preocupen els usuaris i que són representatives de la nostra societat i que fa que "s’hagin teixit nombroses aliances amb el territori. Amb el CAP de Cubelles, per exemple, s’ha col·laborat amb la cessió de l’espai de la biblioteca per a dur a terme un cicle de xerrades sobre nutrició saludable, amb l’associació literària Libertània cada mes presentem autors/es del territori, ens coordinem amb les regidories de medi ambient, joventut, ensenyament, turisme, igualtat, promoció econòmica i salut per a ampliar l’oferta formativa i cultural al municipi. També utilitzen l’espai de la biblioteca per a fer trobades mensuals el voluntariat per la llengua i l’associació artística CREA Cubelles. I s’ha acollit el programa LECXIT aportant l’espai i el fons bibliogràfic".

I en aquesta mateixa línia neixen els centres d’interès de la biblioteca, que "estan ubicats en un lloc estratègic de la biblioteca i ben senyalitzats i que han tingut molt bona acceptació i són força utilitzats"​​. Núria del Campo ens diu que fou una decisió que van prendre abans d’inaugurar la biblioteca, "decidim quin volem que sigui el nostre relat que ens diferenciï d’altres biblioteques. El fet de tenir l’Espai Natural del riu Foix ens encaixa molt bé amb tot el que està relacionat amb la cura del planeta (Petjada ecològica), i aprofitem per a crear un altre espai dedicat a la cura de les persones que l’habitem (Salut i benestar)". ​​​​I encaixa tan bé que la sala infantil està decorada amb animals de la fauna autòctona de la desembocadura del riu que no només li dona un toc diferenciador, sinó que és l’excusa per generar espais dedicats, per exemple, a l’abellerol.  

Finalment, tanquem l’entrevista amb una mirada de futur i demanem a la Núria com veu el procés d’adaptació de les biblioteques a les noves necessitats, i ella ens diu​​ "com a servei públic que som, ens hem d’adaptar al que les persones necessiten i esperen de nosaltres, i hem de poder donar-los una resposta, sempre que entri dins dels nostres valors i missió. Actualment, a les biblioteques se’ls continua demanant un espai de tranquil·litat i silenci, que molts cops entra en conflicte amb el paper social i cohesionador que també tenen. Trobar l’equilibri és l’objectiu, però per a aconseguir-ho necessitem biblioteques amb uns espais molt ben pensants i dissenyats, de manera que es pugui donar cabuda i benestar a tothom". Ens destaca algunes noves necessitats amb què s’han trobat, com la “d’espais individuals per a poder fer videotrucades o teletreballar", i reconeix que "no sempre es poden satisfer i que cal tenir en compte". 

Per acabar, llença unes recomanacions per a les persones que han d’entomar la direcció d’una nova biblioteca: "que intentin participar en el procés de la construcció i habilitació de l’equipament. No sempre és possible, però si es pot fer, ajuda molt a dissenyar els serveis de forma més idònia. I un cop inaugurada la biblioteca, recomano ser molt properes al territori, escoltar a les persones, a les institucions i entitats municipals, conèixer per a qui treballem, i construir aliances amb l’objectiu d’esdevenir un servei públic de qualitat". 

​​​Marxem de la biblioteca i enfilem el camí cap a l’estació del tren, hem aprofitat el temps i la visita, i només ens hem quedat amb les ganes de fer un cafè, perquè ni a la biblioteca ni pels voltants hem trobat cap lloc on fer-lo.  

 

Nota: Agraïm especialment la col·laboració imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya de Núria del Campo, directora de la Biblioteca, de David Màrquez, bibliotecari, i  Marga Rosell, tècnica auxiliar. 

© Imatges de Expertline.

A Europa les biblioteques avancen: inspiració basada en fets reals

Angelina Cabré i Ametllé
Directora de la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte
Biblioteques de Barcelona


European Cultural Foundation (2024). How libraries thrive: A guide for librarians... and everyone else). Amsterdam: European Cultural Foundation. Disponible a: <https://www.flipsnack.com/57E7D7EEFB5/how-libraries-thrive.html>. [Consulta: 19.3.2025]. 


How Libraries Thrive: A Guide for Librarians... and Everyone Else in Europe és una publicació de l’European Cultural Foundation (Fundació Cultural Europea), una organització sense ànim de lucre fundada el 1954 amb l'objectiu de promoure la cultura i fomentar la cooperació entre els països europeus. En concret, recull l’experiència de desenes de biblioteques públiques implicades en “The Europe Challenge”, un programa anual per a biblioteques i les seves comunitats per dissenyar, provar i oferir solucions a problemes locals que es puguin extrapolar a la resta d’Europa.

A Europa, les biblioteques públiques estan vivint canvis dràstics i desiguals. Mentre algunes s’han convertit en centres comunitaris de primer ordre, d’altres s’enfronten a l’amenaça de tancaments. L’obra ens convida a reflexionar sobre la diversitat de rols que poden assumir les biblioteques públiques i com poden evolucionar per afrontar els reptes actuals. Ofereix una visió esperançadora i inspiradora per a aquells que cerquen un model de biblioteca que jugui un paper actiu en la construcció de la societat del futur, centrant-se en la seva contribució democràtica, en la gestió del canvi climàtic i en l’acompanyament de les persones amb una perspectiva interseccional. 

En un àmbit més pràctic, a l’informe es presenten cinquanta recomanacions concretes per a bibliotecaris, responsables polítics i altres parts implicades en la gestió cultural per afrontar els reptes actuals de les biblioteques públiques al continent. Aquesta varietat d'iniciatives ens ajuda a entendre millor les biblioteques com espais dinàmics i interconnectats, adaptats a les necessitats canviants de les seves comunitats.

S’hi inclou el recull de gairebé un centenar d’iniciatives concretes de biblioteques de vint-i-sis països europeus. Entre aquestes hi trobem projectes de tres biblioteques catalanes —Terrassa, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Penedès— que han participat a “The Europe Challenge”.

Un altre punt sobre el qual fa èmfasi el document són els programes de lectura d’estiu. Aquests programes, generalitzats en biblioteques anglosaxones i del nord d’Europa, són, a parer meu, una eina educativa, d’entreteniment i d’accés igualitari a la cultura de primer ordre. Fomenten l'hàbit lector, mantenen nens i joves connectats amb la lectura durant les vacances i ajuden a prevenir la pèrdua de coneixements durant l'estiu. Seria important dur-ne a terme a les nostres biblioteques, no amb iniciatives municipals, sinó amb un programa coordinat a escala de país. 

Cal posar en valor el disseny del document, vibrant i modern, que complementa perfectament la lectura del text i ajuda a fer més accessible el missatge. Aquest enfocament visual no només reforça les iniciatives presentades, sinó que també facilita la comprensió i l'atractivitat del contingut, aconseguint que els lectors puguin connectar millor amb la informació i el propòsit del llibre.

És interessant la idea que desprèn el document sobre que les biblioteques han de canviar tal com canvia el món, però és important tenir clar que la biblioteca del futur és diferent a cada país i a cada ciutat. No han de ser rèpliques les unes de les altres.

Per la meva experiència en una biblioteca pública d’una gran ciutat, he trobat tan inspiradora com realista la història que explica una treballadora de la London Public Library relacionada amb el tracte d’usuaris sense llar o en situació de soledat no volguda, que escriu paraules com aquestes: “[...] treballar en una biblioteca pública del centre de la ciutat no és idíl·lic, ni és infinitament depriment. És la vida real [...]”.

En definitiva, aquest és un text recomanat per tots aquells bibliotecaris que busquen inspiració basada en fets reals i especialment interessant per als creadors de polítiques públiques, que lluny de la gestió més local, poden veure la rellevància de les biblioteques públiques com a espais dinàmics, interconnectats i vitals per al benestar cultural i social de les comunitats a Europa.  

 

© Imatge inicial de bluehouseskis a Pixabay

Biblioteca Providència Tomàs Freixenet: més enllà de Torrefarrera

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Providència Tomàs Freixenet. Carrer Corts Catalanes, 27. 25123 Torrefarrera.  


Seguim viatjant per Catalunya per donar a conèixer les biblioteques que s’han anat obrint en els darrers mesos. Avui ens acostem fins a Torrefarrera, un municipi de la comarca del Segrià que va inaugurar la seva Biblioteca el 3 de desembre de 2022. Torrefarrera no arriba als 5.000 habitants, però ha anat experimentant un notable creixement demogràfic des de la primera meitat de la dècada del 2000 com a resultat, entre altres, de l’arribada de persones de municipis propers o de la mateixa Lleida, situada a pocs quilòmetres.

La Biblioteca, inaugurada amb el nom de Biblioteca Providència Tomàs Freixenet de Torrefarrera (mestra i veïna de la localitat), va estrenar-se amb molt d’èxit. Segons Sílvia Sansa, directora de l’equipament, això és per dos motius: «D’una banda, perquè a Torrefarrera no existia cap espai municipal que funcionés com a equipament bibliotecari i, també, perquè la biblioteca era un servei reivindicat des de feia molts anys per tota la comunitat». 

Biblioteca Popular: l’esperada tercera biblioteca de la xarxa mataronina

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Popular. Carrer d’en Palau, 18. 08301 Mataró.


Amb l’esperit de seguir donant a conèixer les diferents biblioteques que s’han anat inaugurant arreu de Catalunya, ens acostem a la capital del Maresme, a Mataró, on el 9 de juliol del 2022 es va inaugurar la tercera biblioteca de la ciutat, situada a l’edifici on hi havia l’antiga Biblioteca Popular de la Fundació Iluro. 

Mataró va començar a complir amb el que definia el Mapa de la Lectura Pública quan l’any 1997 va inaugurar la biblioteca Pompeu Fabra i, 16 anys després, la Biblioteca Antoni Comas (2013). Amb aquesta tercera biblioteca completa els equipaments que ha de tenir per donar servei als quasi 130.000 habitants de la ciutat (129.870 segons l’INE). 

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques públiques