Intel·ligència artificial

Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Recomendaciones éticas para la investigación en inteligencia artificial (2023). Comité Español de Ética de la Investigación. Madrid: Secretaría del Comité. 7 pàg. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/cedef913-3842-4f9.... [Consulta: 16/06/2024].

Complint amb les funcions que li atorga la Llei 17/2022, de 5 de setembre,  el Comité Español de Ética de la Investigación (CEEI), adscrit al Consejo de Política Científica, Tecnológica y de Innovación, a la reunió plenària del 22 de novembre de 2023, va aprovar l’informe Recomendaciones éticas para la investigación en inteligencia artificial que es va donar a conèixer el mes d’abril passat, l’objectiu del qual és precisar la responsabilitat dels investigadors, i de les institucions per a les quals treballen, pel que fa a la recerca en intel·ligència artificial (IA). Per tant, les recomanacions no en consideren l’ús que se’n fa en els diferents àmbits de coneixement ni tampoc de l’activitat humana, que constaten consolidat, sinó que reconeixen que «la ética en la investigación en IA debería ser la piedra angular de la innovación y el desarrollo tecnológico responsables» (p. 2). Aspecte, però, que ha rebut poca atenció fins ara. Les Recomendaciones volen contribuir a omplir aquest buit.

Jorge Franganillo
Professor d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

L’embat que està provocant la intel·ligència artificial és comparable a l'arribada d'Internet, que va revolucionar l’accés a la informació i, en conseqüència, la tasca dels treballadors del coneixement. Avui, els models de llenguatge, com ara GPT, LaMDA o LLaMA, augmenten la capacitat de les màquines per entendre el llenguatge natural i per interactuar amb els humans. I és així com aquest nou assoliment tecnològic torna a transformar, no només la manera com les persones accedeixen a la informació, sinó també com els professionals de la informació fan la seva feina.

Andreu Sulé
Coordinador del màster de Gestió de Continguts Digitals
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial. Por Michael Bhaskar et al. Coord., Fredy Adolfo Forero Villa. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2020. 92 p. (Dosier Cerlalc. Derecho de autor). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-inteligencia-artificial-transformaciones-y-retos-en-el-sector-editorial/>. [Consulta: 14/04/2021].

El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc-Unesco ha publicat un informe sobre l’impacte que té i que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en la cadena de producció i difusió del llibre. El treball, titulat Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial, s’adreça al context llatinoamericà, tot i que bona part de les anàlisis i reflexions que conté són aplicables a d’altres àmbits.

Si bé és cert que el concepte d’IA no és nou, no ho és menys que no ha estat fins a les dues darreres dècades que les seves possibilitats d’aplicació al món comercial s’han fet realitat. L'augment exponencial de la capacitat dels ordinadors d'acumulació de dades (big data) ha fet possible el processament d'informació a través de xarxes neuronals artificials a una escala mai vista. Darrere queden les aplicacions –més mediàtiques que pràctiques– com la de Deep Blue, la computadora d’IBM que el 1996 va guanyar per primer cop un campió del món d’escacs, Garri Kaspàrov. Avui dia ja parlem d’IA aplicada a les empreses en l’automatització de processos, la presa de decisions basada en l’anàlisi de dades, l’atenció al client, etc.