Versió per a imprimir
Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Belton, Tom; Jamieson, Amanda; Oliver, Amanda; Quirk, Anne (2022). Library impact research report: impact of archival collections and services on the Western University Department of History. Washington, DC: Association of Research Libraries. 61 p. Disponible a: <https://www.arl.org/resources/library-impact-research-report-impact-of-archival-collections-and-services-on-the-western-university-department-of-history/>. [Consulta: 28/03/2022].
L’Association of Research Libraries (ARL) va posar en marxa el projecte pilot Research Library Impact Framework (RLIF) l’any 2019, l’objectiu del qual era ajudar les biblioteques membre a avaluar els serveis bibliotecaris i el grau d’impacte sobre l’activitat de les seves institucions en quatre grans àrees (recerca; aprenentatge i docència; fons i espais), així com per comunicar i difondre després els resultats de l’estudi a tots els stakeholders per tal que tinguessin el seu reflex en el pressupost i en la consideració del servei. L’informe havia de servir també com una eina de gestió interna per identificar les àrees de millora.
L’estudi Impact of archival collections and services of the Western University Department of History, que forma part del projecte RILF, es va dur a terme el 2020 i l’informe resultant es va publicar el 2022.
Entre els diversos fons que formen part de la Western Libraries es troba l’Archives and Special Collections (ASC), que consulta la comunitat universitària i que està obert a usuaris externs. La investigació, però, se centra exclusivament en els alumnes i els docents del Departament d’Història i en l’ús que en fan de l’ASC.
L’interès de l’estudi es descobreix ja en la introducció quan els autors citen Lisa Carter (2012) per afirmar que «archives and special collections need to successfully illustrate value to their stakeholders to move from “special” to valuable» (p. 4). Aquest canvi de paradigma és el pilar que sustenta l’informe, l’objectiu del qual és fer evident, avaluar i comunicar el valor dels fons arxivístics i les col·leccions especials a través de l’impacte sobre l’aprenentatge, la docència i la recerca del Departament d’Història per, si escau, emprendre accions per augmentar-lo o millorar-lo. Un estudi de cas que, pel que fa a la metodologia emprada i l’objectiu final, es creu extrapolable a d’altres biblioteques i arxius universitaris. Perquè sigui així, a banda de precisions terminològiques sobre la importància i utilitat dels estudis d’impacte, els models d’avaluació o les dificultats inherents a la recollida de dades, per exemple, i l’explicació detallada del desenvolupament del procés, l’informe inclou bibliografia abundant i, en annex, les enquestes fetes als diferents col·lectius d’usuaris.
És molt interessant la reflexió sobre la figura de l’arxiver referencista (p. 11-12): «archivists should be more aware that they are real instructors in the orientation, and they should take responsibility both for transferring basic archival searching skills and for encouraging students to develop critical and contextual thinking skills [...] reference archivists play the central role as educators...» (Xiaomu Zhou, 2008). L’arxiver, doncs, esdevé el pal de paller de l’alfabetització d’alumnes de grau en l’ús de fonts primàries. Ara bé, atès que la cerca d’informació arxivística «is not easy task» es recomana la seva incorporació als grups de recerca (Duff i Johnson, 2022).
L’inici del projecte es va veure afectat, en primer lloc, per la dificultat d’adaptació dels treballadors als canvis organitzatius implementats a la biblioteca, els quals no sols van retardar la realització dels estudis d’impacte sinó que, fins i tot, van impedir la recollida sistemàtica de les dades que havien de fer-los possible. Més tard, la COVID-19 en va condicionar tant el calendari com el mètode de recerca emprat.
La investigació havia de començar el març de 2020 amb l’aplicació de la tècnica del focus group. Es van preveure tres grups focals presencials amb professors, estudiants de grau i postgraduats, a final d’aquell mateix mes. Tanmateix, amb el confinament derivat de la pandèmia es va valorar la possibilitat de fer-los a través de Zoom. Aquesta modalitat es va descartar per dos motius, que podem entendre fàcilment a partir de la nostra experiència: el primer és el que anomenen «fatiga de Zoom», la qual pot comprometre la participació d’un nombre representatiu d’usuaris; mentre que el segon es refereix a la manca d’expertesa que manifesta el personal a l’hora de saber dinamitzar de manera òptima un grup focal en línia.
Els tres mètodes de recollida de dades alternatius al focus group, fruit de la revisió bibliogràfica, són els següents: doble enquesta a professorat i estudiants (incloses en l’apèndix); anàlisi de les estadístiques d’ús (d’instrucció i de visitants); i una anàlisi de citacions de la producció de recerca del Departament d’Història recollida parcialment al dipòsit institucional, i dels articles publicats a la revista de la facultat. Tot seguit, els autors expliquen cada mètode: des de com els van aplicar, els requeriments i recursos necessaris, els objectius, les limitacions i els resultats obtinguts, els quals es comenten a bastament i s’il·lustren amb taules i figures per facilitar-ne la comprensió.
Malgrat que els autors prioritzaven l’enquesta per sobre de la resta de metodologies, tant per mesurar l’impacte i per millorar el coneixement dels usuaris i dels no usuaris, com per identificar oportunitats de millora, la pobra taxa de resposta (professorat 20 % i 6 % d’alumnat) va fer que les estadístiques d’ús i l’anàlisi de citacions prenguessin un protagonisme no previst d’inici.
La lectura de l’informe evidencia una realitat ja coneguda com ara la incidència de la COVID-19 en l’ús i consum d’informació; o que ens plantegem les mateixes preguntes: Les pràctiques professionals diferents d’arxivers i bibliotecaris determinen l’avaluació de l’impacte? Com estrènyer la relació docents-arxius?
Les conclusions s’estructuren en tres epígrafs: Lliçons apreses, Valor [de l’estudi] i Recomanacions de futur.
De les Lessons learned, es destaquen nou idees fonamentals que provenen tant del mateix procés de recerca com dels resultats obtinguts:
- Es reconeix l’efecte negatiu de la pandèmia en el desenvolupament del projecte.
- Confien que l’experiència sigui útil a altres institucions semblants.
- La implicació del servei amb els docents i els estudiants esdevé fonamental.
- Es constata la dificultat de mesurar l’impacte —sobretot dels arxius— en l’aprenentatge, la docència i la recerca.
- La recollida sistemàtica de dades d’ús, també les dels usuaris virtuals, que fins ara no es tenien en compte, n’assegura la qualitat.
- Per millorar la taxa de resposta de les enquestes, cal oferir incentius als participants i enviar-les directament per correu electrònic en el cas del professorat.
- Dels resultats de l’enquesta es desprèn que els usuaris perceben dificultats d’accés a fons i col·leccions i són crítics amb la funció intermediadora dels professionals.
- Els resultats de l’anàlisi d’ús mostren que cal desenvolupar accions específiques adreçades als alumnes de grau i el seu professorat pel que fa a la difusió dels serveis i els fons.
Pel que fa al Valor de la investigació, el més rellevant és que els resultats s’utilitzaran per millorar la gestió del servei perquè han permès aprofundir en el seu coneixement, i en el dels professors i alumnes, això és, de les línies de recerca que conreen els primers, i de l’ús i consum d’informació d’ambdós col·lectius.
Amb la voluntat d’augmentar l’impacte sobre l’activitat acadèmica, les Recomanacions s’articulen en dos epígrafs: el primer són les accions a implementar; mentre que el segon recull un seguit de reflexions. En aquest sentit, es proposa començar per:
- Fer focus group amb el professorat per conèixer de primera mà les necessitats de recerca i docència.
- Incloure la formació en l’ús dels arxius dins l’itinerari curricular.
- Temptejar la possibilitat d’aplicar l’experiència a d’altres titulacions de les àrees de coneixement d’Art, Humanitats i Ciències socials.
Aquestes accions es completen amb les consideracions següents:
- L’estudi de l’impacte ha d’incloure també els investigadors externs de la Western University.
- La pandèmia ha augmentat l’accessibilitat del fons mitjançant la digitalització, per tant, en el futur, la mesura de l’impacte hauria de contemplar també la publicació de continguts digitals o difosos a través de les xarxes socials.
- Introduir l’ús de les altmètriques com a manera d’ampliar-ne la influència sobre la comunitat d’usuaris.
De tot l’exposat fins ara, destaquem les reflexions a l’entorn del caràcter valuós de les col·leccions especials, i el paper de l’arxiver referencista. Es tracta d’un estudi honest, que no amaga res i senzill fins a cert punt. És ben útil perquè descriu una realitat semblant a la dels nostres arxius i biblioteques, per la qual cosa la seva experiència és fàcilment extrapolable que, no oblidem, és un dels objectius del projecte.
© Imatge inicial de PublicDomainPictures a Pixabay
