Josep Cots
Llibreter sènior de Documenta
Bookshops, censorship and freedom of expression: state of play, common challenges and resources to stand up against censorship (2024). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 22 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/09/Industry-Insights-Bookshops-and-freedom-of-expression.pdf>. [Consulta: 19/11/2024].
Em plau comentar un treball de recerca de tot just 20 pàgines sobre «Llibreries, censura i llibertat d’expressió: estat de la qüestió, desafiaments comuns i recursos per fer front a la censura», que ha publicat l‘EIBF dins del programa RISE Bookselling de la Unió Europea.
EIBF, la Federació de Llibreters Europeus i Internacionals, és una organització paraigua europea no comercial que representa les associacions nacionals de llibreters i llibreteres de la Unió Europea i d’arreu del món.
També dirigeix un programa de tres anys cofinançat per la UE: el RISE Bookselling (Resiliència, Innovació i Sostenibilitat per a la millora de la venda de llibres) que té com a objectiu augmentar, reforçar i maximitzar la capacitat i la resiliència de les llibreries europees amb habilitats, eines i recursos que garanteixin i donin suport a la transformació contínua del sector de la llibreria.
Entre aquestes dues entitats s’han publicat uns quants «RISE industry insights» (Perspectives industrials), una sèrie de treballs de recerca breus que investiguen diversos temes professionals per al sector de la llibreria, i aquest és l’últim que ha aparegut.1 El tema que s’hi planteja és diferent, molt important, i una síntesi del sumari és prou aclaridora:
- Introducció i metodologia
- Casos de censura de llibres a França, Hongria, els Estats Units, Irlanda i Austràlia
- L'experiència viscuda pels llibreters: llibreters italians que es neguen a vendre llibres racistes i homòfobs; testimonis de llibreters independents canadencs; perspectives d'un llibreter nord-americà; llibreries que han patit vandalisme o comportament agressiu
- Recursos disponibles per als llibreters per enfrontar-se a la censura i protegir-se dels agressors
- Conclusió i agraïments
Generalment, em miro aquestes publicacions oficials amb una certa prevenció perquè acostumen a ser molt fredes i distants, redactades amb un llenguatge pobre i burocràtic. Aquesta vegada, però, he quedat atrapat per la força i entusiasme que transmet la seva introducció, de la qual us adjunto un curt fragment:
Les llibreries són espais oberts on les persones es poden reunir, explorar noves idees i trobar llibres que desafiïn els seus punts de vista, llibres que els ensenyin sobre el món i sobre els altres. Molts llibreters són ferotges defensors de la llibertat d'expressió i entusiastes partidaris dels moviments per la justícia social, cosa que es demostra a través dels llibres que venen i la plataforma que ofereixen als autors i altres veus subrepresentades.
Per aquestes raons, la comunitat internacional del llibre ha observat amb angoixa com, durant la darrera dècada, la creixent polarització política, ideològica i religiosa ha portat a la imposició de diferents tipus de censura de llibres a tot el món. També hem vist un augment en els casos de vandalisme, atacs, comportaments agressius i antisocials dirigits a llibreries i llibreters, així com a biblioteques i altres llocs que permeten l’accés als llibres.
Estic convençut que qualsevol llibreter firmaria –per curt que sigui– un document que comença així, tot i que només s’hi al·ludeixi als conflictes apareguts al món occidental. De la resta del món, segurament en podríem omplir diversos llibres, però m’ha semblat molt greu que en democràcies teòricament consolidades encara es recorri quan convingui a trampes o forats legals per censurar llibres per motius ideològics o morals.
El document denuncia la promulgació de noves lleis restrictives a Hongria i, sobretot, a bastants estats dels EUA: vegeu el mapa clicable publicat per l’ABA (Associació de Llibreters Americans) sobre els recursos presentats per aturar-les. Però també subratlla el recurs d’un ministre francès a una llei de fa més de setanta anys per limitar o impedir la circulació d’un llibre juvenil sobre LGTBI+ i com el Govern italià actual mira cap a una altra banda quan apareixen brots de violència contra algunes llibreries.
Aquest és l’altre gran tema de l’opuscle: el retorn de la violència per imposar opinions subjectives, generalment d’extrema dreta. Aquest fet m’altera perquè Documenta (entre altres llibreries i empreses culturals) també va ser víctima, l’agost del 1975 amb Franco viu, d’un atemptat feixista. Al voltant de les set del matí, van pintar amb esprai unes creus gammades als aparadors, van tirar un còctel Molotov i van arrencar a córrer. Per sort, els nois que treballaven en un petit bar que hi havia al davant se’n van adonar i van aconseguir apagar el foc tirant-hi un parell de galledes d’aigua. Sempre els estaré agraït. Després vam rebre el suport de molta gent i institucions, però la dura impressió que ens va fer aquella violència extrema al meu soci, en Ramon Planes, als treballadors i a mi, no l’oblidarem mai.
Aquells anys hi va haver uns quants atemptats, algunes llibreries no van tenir tanta sort, i es van convertir en un munt de cendres. A Barcelona, per exemple i cito de memòria, la llibreria Cinc d’Oros a la Diagonal, els magatzems i oficines de Distribuciones de Enlace al carrer Bailèn i la llibreria el Borinot Ros a Sant Andreu. L’Editorial Tecnos ha publicat fa poc un llibre sobre la violència contra les llibreries (sovint amb foc) que s’ha comentat al Blog de l'Escola de Llibreria.2 Però passa molt ràpid per la violència contra les llibreries durant el franquisme perquè els seus autors es basen en articles publicats principalment al diari El País i se centra en atemptats que van succeir entre el 1976 i el 2018, a partir de la transició democràtica.
El treball de recerca que ens ocupa explica bastant bé els fets i les reaccions dels llibreters davant d’agressions físiques, pintades ofensives, llibres fets malbé, trucades insidioses o amenaces orals. En el blog mencionat anteriorment ja vaig comentar el llibre d’un llibreter americà, en què també parla d’actes vandàlics d’aquest tipus; però no crec que, de moment, hagi aparegut el foc destructiu com a protagonista. Esperem que les coses no arribin a aquest punt.
Quan començava a preparar aquesta ressenya, el diumenge 24 de novembre de 2024, va aparèixer a La Vanguardia un article de la Carme Riera (reproduït al Bloc d’en Francesc Puigcarbó) titulat «Censura de llibres» i no hi explica què la va inspirar: potser va llegir l’opuscle que estem descrivint o va tenir una intuïció. El cas és que em va preocupar el seu enfocament perquè, de fet, parla només de la censura definitiva que el foc significa per als llibres: les fogueres dels nazis on en cremaven d’impurs, nocius o perniciosos. El que aquest article m’ha descobert és que a Madrid els estudiants de la Complutense en van fer una l’abril del 1939, després de la victòria definitiva dels franquistes; però segons l’article, a Barcelona s’hi van cremar unes setanta-dues tones abans, el 27 de març del mateix any. I m’entristeix aquest rècord vergonyós.
Per no allargar-me, acabo la ressenya reproduint una selecció de la conclusió magnífica del treball:
És una creença bàsica de l'EIBF i la xarxa RISE que les llibreries són les pedres angulars de les democràcies sanes. Com que són espais oberts i acollidors que donen accés als llibres i que permeten que la gent es trobi, debati i descobreixi noves idees, les llibreries són crucials per fomentar la tolerància dels altres que és necessària perquè les democràcies funcionin. [...] Les llibreries són essencials per a la societat com a vectors de llibertat d'expressió. Per aquest motiu, protegir-la és una prioritat màxima per al sector del llibre ara i els pròxims anys.3
Que així sigui.
Aquesta ressenya es publica conjuntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de Harut Movsisyan a Pixabay
1 Altres treballs publicats en aquesta col·lecció ja s’han ressenyat en el Blog de l'Escola de Llibreria. Els trobareu seguint aquest enllaç. (N. de la R.)
2 Vegeu la ressenya d’aquest llibre en aquest enllaç. (N. de la R.)
3 Podeu llegir en anglès l’informe sencer a: https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/09/Industry-Insights-... o podeu demanar-me’n una traducció ràpida i feta de qualsevol manera a josepcots@documenta-bcn.com
Aquest informe del European and International Booksellers Federation (EIBF) és un estudi exhaustiu dels hàbits de lectura i compra de llibres en 19 països de tot el món, incloent Europa, Amèrica i Oceania. Aquest treball analitza les tendències en la compra de llibres, el consum de formats físics i digitals, i les preferències dels lectors, per ajudar els llibreters a comprendre millor els seus clients.
És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. .jpg "Image_by_StockSnap_from_Pixabay (2)")
La Federación de Gremios de Editores, amb el patrocini del Ministerio de Cultura y Deporte ha presentat, el mes de febrer de 2023, el seu informe anual Hábitos de lectura y compra de libros, amb la puntualitat d’una cita començada l’any 1999, interrompuda entre els anys 2012-2018 i feliçment represa des d’aleshores.
En el món escolar, sovint ens fem moltes preguntes relacionades amb la lectura i la literatura crítica: Som un país lector? En quins suports llegiran els nostres alumnes quan siguin grans? Què han de llegir? Qui els acompanyarà en el seu camí lector? Llegim per plaer? Llegim per compartir vivències? Llegim per supervivència? Necessitem llegir? Ficció, o coneixements? Imaginem un futur sense llibres? Com esdevenim lectors? Per atzar, o per influència de la família i l’escola? La lectura és una qüestió valorada socialment? Els familiars saben com ajudar els infants per fer-los més lectors? Etcètera.
