Antonio Eleazar Serrano-López
Universidad Carlos III Madrid
Morais, Rita; Berghmans, Stephane; Gaillard, Vinciane (2022). A closer look at Open Access to research publications in European universities: follow-up to the 2020-21 EUA Open Science survey. Brussels: Geneva: European University Association. 20 p. Disponible a: <https://www.eua.eu/resources/publications/1002:a-closer-look-at-open-access-to-research-publications-in-european-universities.html>. [Consulta: 20/04/2022].
L'informe A closer look at Open Access to research publications in European universities presenta els resultats de l'enquesta de l'European University Association (EUA) sobre accés obert per a 2020/2021. Aquesta enquesta pretén respondre tres preguntes fonamentals: Com monitoritzen les universitats les activitats d'accés obert? Com pretenen implementar el Pla S? I, quines mesures han adoptat per fomentar la implementació de l'accés obert? La EUA porta des de 2014 tractant de respondre aquestes i altres preguntes relacionades amb l'accés obert a les universitats, que en aquest període han mostrat un interès creixent, per bé que el nombre d'universitats amb polítiques concretes d'accés obert no ha augmentat significativament (actualment un 54 %), tot i que moltes d'elles (un 37 %) assenyalen que les estan desenvolupant.
Existeix un enorme forat de publicacions en castellà d’introducció a l’àmbit de l’organització d’informació que no s’enquadren estrictament en una activitat professional institucionalitzada (biblioteques, arxius). El camp d’estudi de la information science troba a faltar materials accessibles i motivadors per situar el focus en la informació com una cosa multidimensional que necessita ser gestionada de forma específica. Assistim al triomf de les dades com a objecte d’atenció i inversió, i a un gir mètric –que cavalca sobre una ona d’enginyeria i tecnologies– en les disciplines de la informació, que relega a un segon pla preguntes sobre com identificar, descriure, estructurar i relacionar la informació i els continguts necessaris per al funcionament de les organitzacions i la vida col·lectiva.
Sens dubte, l’impacte de la pandèmia ha estat d’una gran transcendència i les biblioteques públiques en són una bona mostra, pels canvis que ha comportat en l’accés als serveis, en el desenvolupament accelerat d’entorns virtuals, en la seva acceptació i, també, en el progressiu retorn presencial.
La salut mental i el benestar estan íntimament vinculats a una àmplia gamma de factors ambientals i socials. En conseqüència, les maneres en què els investigadors s’aproximen, entenen i confronten la salut mental haurien de ser àmplies, anant des dels mecanismes biofisiològics que sustenten la funció cerebral fins als determinants socials que l'alteren. La importància de l’entorn social ha estat mostrada, per exemple, pels 
Obrir avui una nova llibreria sense tenir en compte els compradors en línia representa el risc de deixar confinats els llibres un cop s’acaba l’horari de treball i es tanca la porta física del negoci. Al començament del 2020, moltes llibreries ja tenien a disposició dels clients la venda per Internet de llibres impresos, però d’altres van haver de reaccionar el més ràpid possible i adaptar-se al que estava succeint a causa de la pandèmia de la COVID-19. «Aunque sea demasiado pronto para saber cuán duraderos serán determinados cambios experimentados en este tiempo, lo menos aconsejable para el sector sería actuar esperando un retorno a la vieja normalidad», es llegeix a El espacio iberoamericano del libro 2020 (p. 18), el nou informe del Cerlalc, que comença amb una anàlisi de la conjuntura que vivia el món en el moment de la seva publicació. El confinament general, la por al contagi, els tancaments de fronteres, etc., van dur a la fallida de molts negocis, ens preparàvem per al pitjor dels panorames en gairebé tots els sectors. Què va succeir amb la publicació de llibres a Iberoamèrica? 
