Ángel BorregoDurant els últims anys hem assistit a la proliferació d'un conjunt d'eines i serveis, denominats col·lectivament "2.0", que han permès als usuaris d'Internet passar de ser exclusivament consumidors d'informació a produir-la. Aquestes eines han desembarcat també en l'àmbit científic, on s'ha destacat el seu potencial per comunicar els resultats de la recerca de manera ràpida, àmplia i efectiva.
Per verificar aquesta hipòtesi, el RIN ha encarregat un estudi a un equip del Manchester eResearch Centre i de l'Institute for the Study of Science, Technology and Innovation de la Universitat de Edinburgh que ha analitzat si els investigadors britànics utilitzen aquestes eines i, si s'escau , com les fan servir, quins factors animen o inhibeixen l'adopció d'aquestes tecnologies i quina actitud mantenen cap a aquests productes. L'estudi es va iniciar amb una enquesta en línia que va permetre relacionar les característiques demogràfiques dels investigadors amb l'ús d'eines 2.0, va prosseguir amb entrevistes en profunditat a una mostra estratificada d'investigadors i va finalitzar amb cinc estudis de cas que van permetre analitzar com editors comercials i sense ànim de lucre desenvolupen serveis 2.0: Nature, PLoS, SlideShare, myExperiment i art-humanities.net.
