Accés obert en un món global

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Pinfield, Stephen (2024). Achieving global open access: the need for scientific, epistemic and participatory openness. Abingdon; New York: Routledge. XI, 121 p. ISBN 9781032679259. Disponible en: <https://www.taylorfrancis.com/books/oa-mono/10.4324/9781032679259/>. [Consulta: 13/10/2024]. 


Durant les darreres dècades, s’ha enaltit l’accés obert a la bibliografia científica com un bé global. La lliure disseminació del coneixement es percep com una font de beneficis a l’accelerar el progrés científic i facilitar l’actuació de professionals i gestors públics. No obstant, en els darrers anys, l’accés obert també ha estat objecte de crítica, i no sempre per part d’editorials comercials que veien perillar el seu model de negoci, sinó que a vegades els retrets procedeixen d’alguns dels seus suposats beneficiaris.

El comerç del llibre vell davant d’Internet

Barbara Roig Equey  
Diplomada de la 1a promoció de l’Escola de Llibreria
Professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Legendre, Bertrand (dir.) (2023). Le livre d’occasion. [Paris]: Ministère de la Culture: SOFIA, Société française des intérêts des auteurs de l’écrit. 156 p. Disponible a: <https://www.la-sofia.org/wp-content/uploads/2024/04/Etude_LivreOccasion_10042024.pdf>. [Consulta: 13/08/2024].


Le livre d’occasion és un llibre seriós, o millor dit, molt seriós, escrit sota la direcció científica de Bertrand Legendre, professor emèrit en ciències de la comunicació a la Université Sorbonne Paris Nord, amb el suport del ministeri francès de Cultura (Direction des médias et des industries culturelles). Un llibre que té per intenció de descriure i donar a conèixer la realitat del mercat del llibre d’ocasió, que és només parcialment coneguda. Cal precisar que alguns investigadors i especialistes en el món del llibre com Vincent Chabault i Hervé Renard ja havien plantejat en anteriors recerques les preguntes sobre aquest mercat sotmès sobtadament a la violència de les plataformes digitals, deixant-lo en una situació de risc extrem pel canvi total de paradigma que aquestes plataformes suposaven.

Com podem fer que el sistema de comunicació científica estigui (acceptablement) al servei de la ciència?

Lluís Anglada 
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927


Stern, Bodo; Ancion, Zoé; Björke, Andreas; Farley, Ashley; Qvenild, Marte; Rieck, Katharina; Sondervan, Jeroen; Rooryck, Johan; Kiley, Robert; Karatzia, Maria; Papp, Nora (2023). Towards responsible publishing: a proposal forn cOAlition S. Zenodo. A: <https://doi.org/10.5281/zenodo.8398480>. [Consulta: 14/09/2024].

Chiarelli, Andrea; Cox, Ellie; Johnson, Rob; Waltman, Ludo; Kaltenbrunner, Wolfgang; Brasil, André; Reyes Elizondo, Andrea; Pinfield, Stephen (2024). «Towards responsible publishing»: findings from a global stakeholder consultation. Zenodo. A: <https://doi.org/10.5281/zenodo.11243942>. [Consulta: 14/09/2024].


La pregunta que dona títol a aquesta ressenya està ocupant un considerable espai a blogs i xarxes socials,1 revistes científiques2 i, fins i tot, mitjans de comunicació generalistes.3 La pregunta sembla donar a entendre que ara no (però abans, sí) el sistema a través del qual es difonia la recerca funcionava bé. Situem-nos, però no massa lluny, trenta anys enrere; els resultats de la recerca es difonien en revistes impreses que eren subscrites sota cost per les poques institucions que, en l’àmbit mundial, podien pagar-ne una col·lecció àmplia i els articles es publicaven al cap d’un temps considerable respecte la seva redacció, per posar dos exemples. No era tampoc un sistema gaire «científic», però era un sistema acceptat.

Paradoxalment, avui hi ha descontentament amb el sistema actual, malgrat que la situació sigui clarament millor ja que l’accés a la informació científica és molt més fàcil de fer i la capacitat d’accedir a articles és molt més alta. La satisfacció queda distorsionada per la constatació que el sistema és una realitat més governada pel que han sabut fer les editorials científiques comercials (i pels seus guanys econòmics) que no pas pels qui fan recerca. Aquesta explicació ve a tomb per entendre els considerables esforços de diferents instàncies adreçats a reformar el sistema pel qual avui es difon la recerca, esforços dirigits a tenir-ne un d’equitatiu, amb una accessibilitat universal (és a dir, oberta) i, si pot ser, de menor cost. 

Construïm col·leccions plegats? (i 3) Models de negoci i governança

Santi Balagué i Linares
Equipament GEPA
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
@clascamoll


Bergstrom, Tracy; Rieger, Oya Y.; Schonfeld, Roger C. (2024). Governance and business models for collaborative collection development. Ithaka S+R. 64 p. Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/governance-and-business-models-for-collaborative-collection-development/>. [Consulta: 21/09/2024].


Introducció
Com s'inicien, evolucionen i es mantenen al llarg del temps les col·laboracions entre biblioteques centrades en el desenvolupament de col·leccions? En un entorn on els recursos acadèmics evolucionen constantment i les necessitats dels usuaris són cada cop més complexes, les biblioteques universitàries s'enfronten al repte de garantir l'accés a informació rellevant i de qualitat, essent la col·laboració entre institucions una estratègia clau per afrontar aquests reptes. L'estudi Governance and business models for collaborative collection development comparteix coneixements de vuit associacions de biblioteques per explorar les característiques de governança i de negoci d’iniciatives de desenvolupament de col·leccions col·laboratives. 

Les devolucions a les llibreries: un estudi comparatiu europeu

Eric del Arco, aprenent de llibreter
Llibreria Documenta
@documentabcn
@ericdelarcocristia


Returns (2023). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 28 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2023/05/RISE-Bookselling-Industry-Insights_Returns.pdf>. [Consulta: 26/07/2024].


Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.

En l’estudi que avui comentem, el de les devolucions, es mira d’explicar amb xifres i també de forma descriptiva com dins el cicle de venda d’un llibre, aquest pot tornar de la llibreria a l’editor quan el llibre no s’ha venut. És el que s’anomena «devolució» i que tot i que existeix en alguns rams, en el nostre sector és un dels punts importants a l’hora de gestionar l’economia d’una llibreria. Com més capacitat tens de tornar i que t’ho acceptin els distribuïdors i editors, més capacitat tens de capitalitzar-te en un moment determinat.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS