llibreries

Llibreries i sostenibilitat, un binomi possible

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Valembois, Fanny; Piovesan, David. Study on the sustainability of the bookselling sector: state of play, challenges and sector improvements. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2024. VIII, 36 p. Disponible també en francès. Disponible a: <https://risebookselling.eu/sustainable-bookselling>. [Consulta: 20/06/23]. 


En un context a escala mundial on cada cop més es parla de la sostenibilitat de la cultura, aquest informe se centra en el sector llibreter. Encarregat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF) i RISE Bookselling –un programa en xarxa organitzat per la EIBF–, l’informe examina les àrees clau en les quals les llibreries poden contribuir a fer del seu un establiment més sostenible i ecològic. L’objectiu principal de l’estudi és oferir consells pràctics al sector llibreter per ajudar-lo a conduir el seu negoci d’una manera més respectuosa amb el medi ambient, alhora que destaca les millors pràctiques preexistents i exemples de benchmarking de llibreries d’arreu del món.

Tot i oferir un recull d’iniciatives que poden ser una font d’inspiració per a moltes llibreries a títol particular, el text també assenyala la necessitat de treballar en un sistema de producció i consum del conjunt del sector que afavoreixi una transició ecològica autèntica. En aquest sentit, el text no pretén ser res més que una guia pràctica d’actuació.

L’estudi s’emmarca en un programa més ampli titulat Resiliència, innovació i sostenibilitat per a la millora de les vendes de llibres (RISE Bookselling), que té com a objectiu acompanyar i equipar amb eines els llibreters que volen fer front a les transformacions actuals, i especialment als reptes de desenvolupament sostenible. 

L’autoria de l’estudi recau en Fanny Valembois, especialista en iniciatives de transició ecològica per a organitzacions culturals, inclosos els actors de l’ecosistema del llibre, i David Piovesan que, en l’actualitat, és investigador a la Université Jean Moulin Lyon 3, on dirigeix un programa de recerca sobre la transformació de les llibreries d’Europa.

L’estudi és fruït de diverses fonts i mètodes: grups de discussió convocats a l’inici de l’estudi a França, Alemanya, Itàlia, Finlàndia i Espanya; anàlisi de documents proporcionats pels membres de la EIBF; entrevistes en línia a llibreries i associacions per analitzar la situació en uns 20 països; i visites, al llarg de l’any 2023, a tot un conjunt de llibreries per observar i conèixer-les de prop.

L’informe s’estructura en sis capítols que representen els principals àmbits en què les llibreries poden tenir incidència: energia; residus i economia circular; comandes i enviaments; sector digital; gestió; i coneixement de la clientela. Cadascun d’aquests capítols consta de dues parts: una primera en què es detallen les bases per a l’acció («Per què?») i, una segona, en què es recullen diferents maneres de procedir («Com?»). A més a més, inclou una eina d’autoavaluació, que permet avaluar el propi progrés en cadascun dels sis àmbits.

Pel que fa al primer àmbit, l’energia, el text fa esment a les formes amb les quals les llibreries utilitzen l’energia, com per exemple, la il·luminació, la calefacció i l’aire condicionat. Això té conseqüències mediambientals en l’ús de combustibles fòssils i, per tant, en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que contribueixen a l’escalfament global; el consum de recursos (metalls i minerals), així com l’espai per produir i transportar l’energia, i la contaminació de l'aire per la combustió del petroli i del carbó. Per fer-hi front, es plantegen diverses iniciatives, com ara reduir l’ús de l’electricitat i de l’aire condicionat, i implementar canvis en el sistema d’escalfament i en els proveïdors d’electricitat.

El segon capítol, sobre residus i economia circular, posa èmfasi en el fet que la reducció de residus ajuda a reduir l’extracció de recursos naturals, així com l’energia necessària per processar, transportar i reciclar-los. I alhora, permet reduir la contaminació. Per abordar aquest problema de manera eficaç, l’estudi assenyala que cal aplicar les «5 R»: rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar i restaurar la terra. Entre les mesures proposades, destaquen les següents: reduir l’ús de caixes de cartró, envasos de plàstic, embolcalls per a regals, així com les bosses per als clients; afavorir l’ús de mobles de segona mà; reduir el nombre de llibres danyats, retornats i destruïts, i afavorir la venda de llibres de segona mà, entre d’altres.

En el tercer capítol, dedicat a les comandes i enviaments, s’esmenta que tot i representar només una petita part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el transport marítim, però sobretot el de carretera, provoca molts altres impactes ambientals, com ara la contaminació de l’aire i l’acústica, la congestió urbana, el consum d’energia, i els accidents. Entre les iniciatives que es poden portar a terme en aquest àmbit, el text destaca l’ús del transport ferroviari, de la bicicleta, l’agrupació de diverses comandes a l’hora de fer-ne el lliurament, animar el personal i els clients a descarbonitzar els seus viatges a la llibreria, o el desenvolupament de cadenes de subministrament curtes.

El quart capítol, centrat en el sector digital, alerta de com el sector, a més de ser responsable del 4 % de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, té d’altres impactes sobre l’entorn, com ara l’esgotament dels recursos naturals (metalls), el consum d’aigua i la contaminació del sòl i el consum d’energia. Entre les recomanacions, figura la disminució de l’impacte de l’equipament tecnològic, la comunicació digital, les llistes de correu electrònic, així com la recollida de les escombraries digitals.

El cinquè capítol, dedicat a la gestió, assenyala com tots els canvis anteriors tenen un impacte en la manera com les llibreries treballen, en la seva política de compres, en l’augment d’inversions econòmiques, així com en la reorganització de determinats processos empresarials. Per tant, s’han de concebre com a part d’una estratègia de desenvolupament més àmplia de la llibreria. En aquest sentit, implementar aquests canvis i que siguin efectius requereix temps i recursos, així com la formació d’equips capaços d’assumir noves tasques dins de la llibreria. Entre les mesures a prendre, es parla de la formació dels equips, la designació d’una persona responsable en temes de sostenibilitat, la necessitat de treballar amb les parts interessades, la conveniència d’adoptar guies o fulls de ruta, així com d’aprofitar certificacions de qualitat.

El sisè capítol fa referència a com les opcions ecològiques poden tenir un impacte sobre els clients i la seva relació amb la llibreria. D’aquí la importància d’explicar-los les decisions, amb l’objectiu d’acompanyar millor els canvis i donar sentit i difondre les idees de les persones que porten la llibreria. Entre les accions que es poden portar a terme, el text destaca la creació d’una secció especialitzada en aquests temes dins la llibreria, o la comunicació i compromís amb el client, entre d’altres.

Sens dubte, es tracta d’un text de gran utilitat per al sector llibreter que versa sobre un dels grans reptes del present i del futur: la sostenibilitat mediambiental.

Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

© Imatge inicial de MabelAmber a Pixabay

Existeix un paisatge comú del llibre llatinoamericà?

Paula Vázquez
Cofundadora de la llibreria Lata Peinada


Rivera Mir, Sebastián (2021). Edición latinoamericana. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; México DF: Casa Abierta al Tiempo. 99 p. (Palabras clave: lecturas para este siglo). Disponible a: <https://www.clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?orden=&id_libro=2332>. [Consulta: 11/06/2021]. ISBN 978-987-722-830-4. 


El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.

L’autor és investigador adscrit al seminari acadèmic d’Història Contemporània. La seva línia de recerca prioritària està centrada en la història de l’educació i la cultura. Aquest treball està estructurat en deu capítols temàtics, en els quals les línies d’estudi es continuen i se superposen, conformant un material més proper a un collage que a un conjunt de peces individuals.

Nota sobre l’«Observatorio de la librería», 2019

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals


Observatorio de la librería (2019). Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza. 100 p. Disponible a: <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2019/11/Observatorio-de-la-Librer%C3%ADa-2019.pdf>. [Consulta: 23/02/2020]. 


Aquesta nota1 enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).2 De fet, l’estudi inclou d’altres informes que es feien per separat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector.

Torna l’alarma

N‘hi havia el rum-rum i les dades confirmen que cal estar en situació d’aguait, si no d’alerta. Després d’uns anys d’augments sostinguts tant en la facturació com en l’obertura de nous locals (i el consegüent relatiu d’aturada de tancaments), ha vingut un exercici de frenada, que en alguns llocs de l’Estat es va avançar ja al 2017. Dues primeres constatacions:

Convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre

Isabel-Cristina Arenas
6a promoció de l'Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona


Rodríguez, Joaquín (2019). En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). Disponible a: <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 10/07/2019].


Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 

Biblioteques i llibreries: els espais de la paraula viscuda

Carme Galve Montore
Directora de la Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteques de Barcelona


Chartier, Roger (2018). Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 48 p. (Breves). ISBN 978-958-671-217-0. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/bibliotecas-y-librerias-entre-herencias-y-futuro/>. [Consulta: 09/02/2019]. 


Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten. 

Per donar suport a aquesta afirmació, l’autor comença el discurs referint-se a l’etimologia moderna dels termes «llibreter» i «bibliotecari» i relata com han anat variant els seus perfils i les seves funcions professionals des de l’Època Moderna (segle XVI) fins a l’actualitat. En definitiva, una diacronia marcada per dues paradoxes: mentre que els llibreters han de superar el binomi capitalisme-proteccionisme, els bibliotecaris aborden l’equilibri entre la preservació, la selecció i la difusió. 

Pàgines

Subscriure a RSS - llibreries