llibreries

Censura i violència contra llibres i llibreries

Josep Cots
Llibreter sènior de Documenta


Bookshops, censorship and freedom of expression: state of play, common challenges and resources to stand up against censorship (2024). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 22 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/09/Industry-Insights-Bookshops-and-freedom-of-expression.pdf>. [Consulta: 19/11/2024].


Em plau comentar un treball de recerca de tot just 20 pàgines sobre «Llibreries, censura i llibertat d’expressió: estat de la qüestió, desafiaments comuns i recursos per fer front a la censura», que ha publicat l‘EIBF dins del programa RISE Bookselling de la Unió Europea.

EIBF, la Federació de Llibreters Europeus i Internacionals, és una organització paraigua europea no comercial que representa les associacions nacionals de llibreters i llibreteres de la Unió Europea i d’arreu del món. 

També dirigeix un programa de tres anys cofinançat per la UE: el RISE Bookselling (Resiliència, Innovació i Sostenibilitat per a la millora de la venda de llibres) que té com a objectiu augmentar, reforçar i maximitzar la capacitat i la resiliència de les llibreries europees amb habilitats, eines i recursos que garanteixin i donin suport a la transformació contínua del sector de la llibreria.

Entre aquestes dues entitats s’han publicat uns quants «RISE industry insights» (Perspectives industrials), una sèrie de treballs de recerca breus que investiguen diversos temes professionals per al sector de la llibreria, i aquest és l’últim que ha aparegut.1 El tema que s’hi planteja és diferent, molt important, i una síntesi del sumari és prou aclaridora: 

  • Introducció i metodologia 
  • Casos de censura de llibres a França, Hongria, els Estats Units, Irlanda i Austràlia
  • L'experiència viscuda pels llibreters: llibreters italians que es neguen a vendre llibres racistes i homòfobs; testimonis de llibreters independents canadencs; perspectives d'un llibreter nord-americà; llibreries que han patit vandalisme o comportament agressiu
  • Recursos disponibles per als llibreters per enfrontar-se a la censura i protegir-se dels agressors
  • Conclusió i agraïments 

Generalment, em miro aquestes publicacions oficials amb una certa prevenció perquè acostumen a ser molt fredes i distants, redactades amb un llenguatge pobre i burocràtic. Aquesta vegada, però, he quedat atrapat per la força i entusiasme que transmet la seva introducció, de la qual us adjunto un curt fragment: 

Les llibreries són espais oberts on les persones es poden reunir, explorar noves idees i trobar llibres que desafiïn els seus punts de vista, llibres que els ensenyin sobre el món i sobre els altres. Molts llibreters són ferotges defensors de la llibertat d'expressió i entusiastes partidaris dels moviments per la justícia social, cosa que es demostra a través dels llibres que venen i la plataforma que ofereixen als autors i altres veus subrepresentades.

Per aquestes raons, la comunitat internacional del llibre ha observat amb angoixa com, durant la darrera dècada, la creixent polarització política, ideològica i religiosa ha portat a la imposició de diferents tipus de censura de llibres a tot el món. També hem vist un augment en els casos de vandalisme, atacs, comportaments agressius i antisocials dirigits a llibreries i llibreters, així com a biblioteques i altres llocs que permeten l’accés als llibres.

Estic convençut que qualsevol llibreter firmaria –per curt que sigui– un document que comença així, tot i que només s’hi al·ludeixi als conflictes apareguts al món occidental. De la resta del món, segurament en podríem omplir diversos llibres, però m’ha semblat molt greu que en democràcies teòricament consolidades encara es recorri quan convingui a trampes o forats legals per censurar llibres per motius ideològics o morals. 

El document denuncia la promulgació de noves lleis restrictives a Hongria i, sobretot, a bastants estats dels EUA: vegeu el mapa clicable publicat per l’ABA (Associació de Llibreters Americans) sobre els recursos presentats per aturar-les. Però també subratlla el recurs d’un ministre francès a una llei de fa més de setanta anys per limitar o impedir la circulació d’un llibre juvenil sobre LGTBI+ i com el Govern italià actual mira cap a una altra banda quan apareixen brots de violència contra algunes llibreries. 

Aquest és l’altre gran tema de l’opuscle: el retorn de la violència per imposar opinions subjectives, generalment d’extrema dreta. Aquest fet m’altera perquè Documenta (entre altres llibreries i empreses culturals) també va ser víctima, l’agost del 1975 amb Franco viu, d’un atemptat feixista. Al voltant de les set del matí, van pintar amb esprai unes creus gammades als aparadors, van tirar un còctel Molotov i van arrencar a córrer. Per sort, els nois que treballaven en un petit bar que hi havia al davant se’n van adonar i van aconseguir apagar el foc tirant-hi un parell de galledes d’aigua. Sempre els estaré agraït. Després vam rebre el suport de molta gent i institucions, però la dura impressió que ens va fer aquella violència extrema al meu soci, en Ramon Planes, als treballadors i a mi, no l’oblidarem mai.

Aquells anys hi va haver uns quants atemptats, algunes llibreries no van tenir tanta sort, i es van convertir en un munt de cendres. A Barcelona, per exemple i cito de memòria, la llibreria Cinc d’Oros a la Diagonal, els magatzems i oficines de Distribuciones de Enlace al carrer Bailèn i la llibreria el Borinot Ros a Sant Andreu. L’Editorial Tecnos ha publicat fa poc un llibre sobre la violència contra les llibreries (sovint amb foc) que s’ha comentat al Blog de l'Escola de Llibreria.2 Però passa molt ràpid per la violència contra les llibreries durant el franquisme perquè els seus autors es basen en articles publicats principalment al diari El País i se centra en atemptats que van succeir entre el 1976 i el 2018, a partir de la transició democràtica.

El treball de recerca que ens ocupa explica bastant bé els fets i les reaccions dels llibreters davant d’agressions físiques, pintades ofensives, llibres fets malbé, trucades insidioses o amenaces orals. En el blog mencionat anteriorment ja vaig comentar el llibre d’un llibreter americà, en què també parla d’actes vandàlics d’aquest tipus; però no crec que, de moment, hagi aparegut el foc destructiu com a protagonista. Esperem que les coses no arribin a aquest punt. 

Quan començava a preparar aquesta ressenya, el diumenge 24 de novembre de 2024, va aparèixer a La Vanguardia un article de la Carme Riera (reproduït al Bloc d’en Francesc Puigcarbó) titulat «Censura de llibres» i no hi explica què la va inspirar: potser va llegir l’opuscle que estem descrivint o va tenir una intuïció. El cas és que em va preocupar el seu enfocament perquè, de fet, parla només de la censura definitiva que el foc significa per als llibres: les fogueres dels nazis on en cremaven d’impurs, nocius o perniciosos. El que aquest article m’ha descobert és que a Madrid els estudiants de la Complutense en van fer una l’abril del 1939, després de la victòria definitiva dels franquistes; però segons l’article, a Barcelona s’hi van cremar unes setanta-dues tones abans, el 27 de març del mateix any. I m’entristeix aquest rècord vergonyós.

Per no allargar-me, acabo la ressenya reproduint una selecció de la conclusió magnífica del treball: 

És una creença bàsica de l'EIBF i la xarxa RISE que les llibreries són les pedres angulars de les democràcies sanes. Com que són espais oberts i acollidors que donen accés als llibres i que permeten que la gent es trobi, debati i descobreixi noves idees, les llibreries són crucials per fomentar la tolerància dels altres que és necessària perquè les democràcies funcionin. [...] Les llibreries són essencials per a la societat com a vectors de llibertat d'expressió. Per aquest motiu, protegir-la és una prioritat màxima per al sector del llibre ara i els pròxims anys.3

Que així sigui. 
 

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria

© Imatge inicial de Harut Movsisyan a Pixabay


1 Altres treballs publicats en aquesta col·lecció ja s’han ressenyat en el Blog de l'Escola de Llibreria. Els trobareu seguint aquest enllaç. (N. de la R.)
2 Vegeu la ressenya d’aquest llibre en aquest enllaç. (N. de la R.)
3 Podeu llegir en anglès l’informe sencer a: https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/09/Industry-Insights-... o podeu demanar-me’n una traducció ràpida i feta de qualsevol manera a josepcots@documenta-bcn.com

Pot la llibreria física guanyar la batalla? Reptes en la nova era del llibre

Carme Fenoll
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Study on consumer behaviour: book-buying trends, reading habits & customer needs (2024). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 23 p. Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/10/PDD101355-RISE-Consumer-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2024]. 


Aquest informe del European and International Booksellers Federation (EIBF) és un estudi exhaustiu dels hàbits de lectura i compra de llibres en 19 països de tot el món, incloent Europa, Amèrica i Oceania. Aquest treball analitza les tendències en la compra de llibres, el consum de formats físics i digitals, i les preferències dels lectors, per ajudar els llibreters a comprendre millor els seus clients.

L’informe destaca les diferències regionals i les similituds en la manera com les persones compren llibres, en paper, e-books i audiollibres competint per l’atenció dels consumidors. El format físic segueix sent predominant en molts països, però la popularitat dels formats digitals, especialment els audiollibres, està creixent, especialment als països nòrdics, com Finlàndia i Noruega, on s’han establert tendències clares de subscripcions a serveis d’audiollibres.

Les devolucions a les llibreries: un estudi comparatiu europeu

Eric del Arco, aprenent de llibreter
Llibreria Documenta
@documentabcn
@ericdelarcocristia


Returns (2023). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 28 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2023/05/RISE-Bookselling-Industry-Insights_Returns.pdf>. [Consulta: 26/07/2024].


Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.

En l’estudi que avui comentem, el de les devolucions, es mira d’explicar amb xifres i també de forma descriptiva com dins el cicle de venda d’un llibre, aquest pot tornar de la llibreria a l’editor quan el llibre no s’ha venut. És el que s’anomena «devolució» i que tot i que existeix en alguns rams, en el nostre sector és un dels punts importants a l’hora de gestionar l’economia d’una llibreria. Com més capacitat tens de tornar i que t’ho acceptin els distribuïdors i editors, més capacitat tens de capitalitzar-te en un moment determinat.

Llibreries i sostenibilitat, un binomi possible

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Valembois, Fanny; Piovesan, David. Study on the sustainability of the bookselling sector: state of play, challenges and sector improvements. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2024. VIII, 36 p. Disponible també en francès. Disponible a: <https://risebookselling.eu/sustainable-bookselling>. [Consulta: 20/06/23]. 


En un context a escala mundial on cada cop més es parla de la sostenibilitat de la cultura, aquest informe se centra en el sector llibreter. Encarregat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF) i RISE Bookselling –un programa en xarxa organitzat per la EIBF–, l’informe examina les àrees clau en les quals les llibreries poden contribuir a fer del seu un establiment més sostenible i ecològic. L’objectiu principal de l’estudi és oferir consells pràctics al sector llibreter per ajudar-lo a conduir el seu negoci d’una manera més respectuosa amb el medi ambient, alhora que destaca les millors pràctiques preexistents i exemples de benchmarking de llibreries d’arreu del món.

Existeix un paisatge comú del llibre llatinoamericà?

Paula Vázquez
Cofundadora de la llibreria Lata Peinada


Rivera Mir, Sebastián (2021). Edición latinoamericana. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; México DF: Casa Abierta al Tiempo. 99 p. (Palabras clave: lecturas para este siglo). Disponible a: <https://www.clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?orden=&id_libro=2332>. [Consulta: 11/06/2021]. ISBN 978-987-722-830-4. 


El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.

L’autor és investigador adscrit al seminari acadèmic d’Història Contemporània. La seva línia de recerca prioritària està centrada en la història de l’educació i la cultura. Aquest treball està estructurat en deu capítols temàtics, en els quals les línies d’estudi es continuen i se superposen, conformant un material més proper a un collage que a un conjunt de peces individuals.

Pàgines

Subscriure a RSS - llibreries