internet

El comerç del llibre vell davant d’Internet

Enviat per Barbara Roig Equey el Dc, 09/10/2024 - 10:00

Barbara Roig Equey  
Diplomada de la 1a promoció de l’Escola de Llibreria
Professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Legendre, Bertrand (dir.) (2023). Le livre d’occasion. [Paris]: Ministère de la Culture: SOFIA, Société française des intérêts des auteurs de l’écrit. 156 p. Disponible a: <https://www.la-sofia.org/wp-content/uploads/2024/04/Etude_LivreOccasion_10042024.pdf>. [Consulta: 13/08/2024].

Le livre d’occasion és un llibre seriós, o millor dit, molt seriós, escrit sota la direcció científica de Bertrand Legendre, professor emèrit en ciències de la comunicació a la Université Sorbonne Paris Nord, amb el suport del ministeri francès de Cultura (Direction des médias et des industries culturelles). Un llibre que té per intenció de descriure i donar a conèixer la realitat del mercat del llibre d’ocasió, que és només parcialment coneguda. Cal precisar que alguns investigadors i especialistes en el món del llibre com Vincent Chabault i Hervé Renard ja havien plantejat en anteriors recerques les preguntes sobre aquest mercat sotmès sobtadament a la violència de les plataformes digitals, deixant-lo en una situació de risc extrem pel canvi total de paradigma que aquestes plataformes suposaven.

Repensant la metodologia en l’art: de l’objecte original als objectes digitals

Enviat per Josep M. Turiel el Dc, 07/01/2015 - 11:36
Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona
 
Matthew Long and, Roger C. Schonfeld (2014). Supporting the changing research practices of art historians. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/SR_Support-Changing... [Consulta: 26/09/2014]

Escriu Johanna Drucker, una de les grans especialistes en la recerca a l'àmbit de les humanitats a l'entorn digital: "El disseny de recursos digitals per a la investigació acadèmica en les Humanitats no és una tasca tècnica, sinó una responsabilitat intel·lectual"i. Entenem el repte. Potser podem començar per mirar-nos amb lupa les diferències reals en els mètodes de treball dels historiadors de l'art i quins suports els estem oferint des de les nostres biblioteques, per exemple. L'art, la seva història, presenta reptes diferents i per tan caldran solucions diferenciades.

Comentava en una trobada amb investigadors fa uns dies que sempre que pensem en les humanitats, en general, ens ve al cap la idea de l'investigador com un ésser solitari, gairebé aïllat, a la descoberta de la seva parcel·la de coneixement amagada, única, particular, per descobrir. No és del tot cert, però s'apropa. Jo mateix he insistit en aquest clixé més d'un cop en altres ressenyes. L'art, i més concretament la seva vessant històrica, no s'escapa d'aquesta idea. En un entorn cada cop més digital i globalitzat, com s'ho han de fer els professionals de la informació per apropar-se als investigadors d'aquest camp, per tal de detectar necessitats?. Són tants i tant diferents els mètodes de treball dels investigadors?. Hi ha tantes històries de l'art com a historiadors i crítics?

La informació "a casa": distribució electrònica de sumaris de revistes

Enviat per Josep-Manuel Ro... el Dc, 18/05/2011 - 11:21
Josep-Manuel Rodríguez-Gairín
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Journal TOCs: The latest Journal Tables of Contents. Institute for Computer Based Learning (ICBL), School of Mathematical and Computer Sciences at Heriot-Watt University.<http://www.journaltocs.ac.uk/>. [Consulta: 23/04/2011].

La veritat és que quan vull comprar una cosa, normalment m'agrada anar a la botiga i triar i remenar, però quan es tracta d'un producte que conec no tinc cap inconvenient, i de fet ho agraeixo, que m'ho portin a casa. En el món de la documentació em passa una cosa semblant i un clar exemple d'això és la distribució de sumaris de revistes.

Els que ja tenim una certa edat sabem molt bé que aquest tipus de serveis no són pas nous de l'era d'Internet, ni tan sols dels formats digitals. Als anys 80 un dels meus primers treballs com a becari a la biblioteca de la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona va ser fotocopiar les taules de continguts de les revistes i fer dossiers per distribuir entre els metges. Ho recordo com un servei molt agraït per part dels usuaris, tot i que l'esforç i despeses, tant en temps com en paper, difícilment ho justificarien en el marc de la crisi actual.

Radiografia de les TIC a les biblioteques

Enviat per Ester Omella el Dc, 10/11/2010 - 09:59
Georgina Orselli
Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Es tracta de l'informe d'un estudi realitzat durant el període 2009-2010 sobre el Servei d'accés a Internet i a les Tecnologies (nota: és traducció del nom original "Public access technologies and Internet services").

L'estudi ha estat realitzat per l'Oficina de Recerca i d'Estadístiques de l'ALA  (American Library Association http://www.ala.org/), conjuntament amb la Fundació de Bill i Melinda Gates (http://www.gatesfoundation.org), que van  aportar tot el finançament per la realització d'aquesta anàlisi. Es va dur a terme entre setembre i novembre de 2009 a partir dels resultats de les dades estadístiques de les biblioteques públiques.

Els resultats s'analitzen per 3 tipologies de Biblioteques, en funció de la població, i dels seus habitants:
1.    Les biblioteques urbanes o centrals en les grans ciutats (les més grans, pel que fa a la població).
2.    Les biblioteques suburbanes (les dels diferents barris, o petites ciutats, de menys habitants).
3.    Les biblioteques rurals (biblioteques de ciutats i pobles més petits i allunyats).

En tots els resultats de dades estadístiques s'observa que la majoria de biblioteques van evolucionar respecte el període anterior 2008-2009, pel que fa a l'accés a connexions d'estacions de treball públic o a ordinadors per accedir a Internet, ja que en els darrers anys, molt poques biblioteques tenien accés a Internet.

Subscriure a RSS - internet