Versió per a imprimir
Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927
Stern, Bodo; Ancion, Zoé; Björke, Andreas; Farley, Ashley; Qvenild, Marte; Rieck, Katharina; Sondervan, Jeroen; Rooryck, Johan; Kiley, Robert; Karatzia, Maria; Papp, Nora (2023). Towards responsible publishing: a proposal forn cOAlition S. Zenodo. A: <https://doi.org/10.5281/zenodo.8398480>. [Consulta: 14/09/2024].
Chiarelli, Andrea; Cox, Ellie; Johnson, Rob; Waltman, Ludo; Kaltenbrunner, Wolfgang; Brasil, André; Reyes Elizondo, Andrea; Pinfield, Stephen (2024). «Towards responsible publishing»: findings from a global stakeholder consultation. Zenodo. A: <https://doi.org/10.5281/zenodo.11243942>. [Consulta: 14/09/2024].
La pregunta que dona títol a aquesta ressenya està ocupant un considerable espai a blogs i xarxes socials,1 revistes científiques2 i, fins i tot, mitjans de comunicació generalistes.3 La pregunta sembla donar a entendre que ara no (però abans, sí) el sistema a través del qual es difonia la recerca funcionava bé. Situem-nos, però no massa lluny, trenta anys enrere; els resultats de la recerca es difonien en revistes impreses que eren subscrites sota cost per les poques institucions que, en l’àmbit mundial, podien pagar-ne una col·lecció àmplia i els articles es publicaven al cap d’un temps considerable respecte la seva redacció, per posar dos exemples. No era tampoc un sistema gaire «científic», però era un sistema acceptat.
Paradoxalment, avui hi ha descontentament amb el sistema actual, malgrat que la situació sigui clarament millor ja que l’accés a la informació científica és molt més fàcil de fer i la capacitat d’accedir a articles és molt més alta. La satisfacció queda distorsionada per la constatació que el sistema és una realitat més governada pel que han sabut fer les editorials científiques comercials (i pels seus guanys econòmics) que no pas pels qui fan recerca. Aquesta explicació ve a tomb per entendre els considerables esforços de diferents instàncies adreçats a reformar el sistema pel qual avui es difon la recerca, esforços dirigits a tenir-ne un d’equitatiu, amb una accessibilitat universal (és a dir, oberta) i, si pot ser, de menor cost.
Hi ha diverses iniciatives per aconseguir això, però avui parlarem de la de la cOAlition S, un consorci internacional (sobretot europeu) d’entitats finançadores de la recerca que persegueix «establir un sistema de comunicació científica governat per la comunitat [dels qui fan ciència] adequat a la ciència oberta al segle XXI». Ara farà un any, la cOAlition S va publicar Towards responsible publishing: a proposal from cOAlition S, d’instructiva i breu lectura (9 pàgines).
La proposta comença enumerant raons per les quals el sistema actual ha de canviar. Aquestes, segons la Coalició, són:
- que els sistemes que dominen majoritàriament l’edició científica no són equitatius,
- que retarden innecessàriament la difusió de resultats científics,
- que no s’aprofita tot el potencial de la revisió d’experts, i
- que la combinació del control editorial i el sistema d’avaluació científica estan perjudicant la ciència.
Aquestes disfuncions desapareixerien si es creés un sistema propi del segle XXI, que facilités als investigadors la compartició de tots els resultats de la seva recerca i que es basés en nous mecanismes de control de qualitat i criteris d'avaluació. Aquesta aspiració, avui, es veu dificultada per determinats models de negoci i estructures d’avaluació inapropiades per a una ciència oberta. Els investigadors han de poder difondre la seva tasca en un sistema regit per ells i no per interessos comercials o burocràtics.
Per tal que això sigui així, el document de cOAlition S proposa els cinc principis següents sota els quals ha de funcionar la comunicació científica:
- Els autors són responsables de la difusió de la seva recerca.
- Tots els resultats de la recerca han de ser compartits de forma immediata i oberta, facilitant-ne la reutilització.
- Els processos de control de la qualitat han d’estar en mans de la comunitat científica i han de ser oberts per dotar de confiança els resultats de la recerca.
- Tots els resultats de la recerca han de poder ser presos en consideració pel sistema d’avaluació.
- Els agents de la recerca han de comprometre’s a fer que l’ecosistema de publicació governat pels investigadors sigui sostenible i divers.
Passat un temps, la cOAlition S va encarregar a Research Consulting i al Centre for Science and Technology Studies (CWTS) que investiguessin fins a quin grau aquesta visió i principis eren compartits per la comunitat investigadora. Com a resultat, s’acaba de publicar «Towards responsible publishing»: findings from a global stakeholder consultation que mostra els resultats d’una consulta àmplia a investigadors, societats científiques i entitats finançadores, que vol saber el grau d’adhesió als principis, però també si aquests han de ser modificats i identificar si tenen possibles conseqüències no volgudes. L’informe presenta «una imatge reveladora de les actituds dels investigadors cap a pràctiques innovadores de recerca, com ara la publicació d'accés obert, la publicació de preprints, la revisió d’experts oberta i els incentius que calen per adoptar aquests comportaments».
L’informe (hi ha resum executiu de 6 pàgines) detalla les opinions dels consultats sobre diferents aspectes dels principis (que es poden veure en un annex interactiu, molt recomanable de visitar), relaciona possibles barreres per al canvi, identifica possibles efectes no volguts i proposa unes conclusions i uns propers passos.
La consulta mostra una adhesió alta als principis i els matisos que hi fan les persones consultades són menors (vegeu-ho sintetitzat a la pàgina 57). Com a resultats rellevants, cal dir que els investigadors continuen confiant en l’ecosistema actual de revistes. Cada una d’aquestes configura un determinat públic lector i això permet seleccionar quina és la més adequada per publicar un article si es vol arribar a certa audiència; alhora, els investigadors tenen en compte la reputació de la revista per decidir quins articles llegeixen. Finalment, majoritàriament es creu que la publicació de preprints incrementa l’accessibilitat i visibilitat dels articles.
Segons els resultats de la consulta, els autors de l’informe conclouen que els principis de reforma del sistema tenen un consens ampli, cosa que cal veure com una oportunitat per avançar en la reforma proposada. A curt termini, proposa que la cOAlition S recomani o obligui que es faci un dipòsit preprint dels resultats de la recerca sota llicències obertes. A mig termini, recomana promoure la revisió d’experts oberta. Recomana, també, més a llarg termini, canviar el sistema de reconeixement per tal d’incentivar les pràctiques de ciència oberta i desplaçar finançament i infraestructures cap a donar suport a un sistema de comunicació científica global, inclusiu i governat per la comunitat investigadora.
Per complementar aquest post, apuntar a la ressenya de l’informe que en fa el darrer número del The Brief que, en resum, ve a dir que les pràctiques en comunicació científica canviaran en funció del que determinin els finançadors de la recerca i no de les actituds o bona voluntat dels investigadors. Voler passar a aquests la responsabilitat tal com fa ara la cOAlition S és «voler que sigui la cua la que mogui el gos» (i no a l’inrevés).
© Imatge inicial de Mohamed_hassan a Pixabay
1 Vegeu, per exemple: González MacDowell, Luis (2023). «El sangrante precio de publicar ciencia». The conversation, 19 de septiembre.
2 Vegeu, per exemple: Brainard, Jeffrey (2024). «Open for business». Science, vol. 385, no. 6.708 (August).
3 Vegeu, per exemple: Sánchez Caballero, Daniel; Jara, Yuly (2024). «¿El mejor negocio del mundo? Las editoriales científicas disparan los precios y multiplican su facturación». El diario.es, 18 de agosto.
