Existeix un paisatge comú del llibre llatinoamericà?

Paula Vázquez
Cofundadora de la llibreria Lata Peinada


Rivera Mir, Sebastián (2021). Edición latinoamericana. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; México DF: Casa Abierta al Tiempo. 99 p. (Palabras clave: lecturas para este siglo). Disponible a: <https://www.clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?orden=&id_libro=2332>. [Consulta: 11/06/2021]. ISBN 978-987-722-830-4. 


El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.

L’autor és investigador adscrit al seminari acadèmic d’Història Contemporània. La seva línia de recerca prioritària està centrada en la història de l’educació i la cultura. Aquest treball està estructurat en deu capítols temàtics, en els quals les línies d’estudi es continuen i se superposen, conformant un material més proper a un collage que a un conjunt de peces individuals.

Seminari Maredata 2021: el valor de les dades

Carolina Andreu Ramos
Serveis documentals

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació (UOC)


Seminario Maredata (2021). Dando valor a los datos de investigación. Maredata. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=lMGtABR4Fbk>. [Consulta: 08.06.2021].


El 4 de juny va tenir lloc el Seminari Maredata 2021, organitzat per la Red Española sobre Datos de Investigación en Abierto (Maredata) integrada per set institucions: l’Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA) del CSIC; l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO) del CSIC i la Universitat Politècnica de València; la Universitat d’Alacant; la Universitat de Barcelona, la Universidad Carlos III de Madrid, la Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Politècnica de València i amb la col·laboració de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. 

L’impacte de la intel·ligència artificial sobre els professionals de la informació i documentació

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cox, Andrew (2021). The impact of AI, machine learning, automation and robotics on the information professions. London: CILIP. 52 p. Disponible a: <https://www.cilip.org.uk/page/researchreport>. [Consulta: 30/05/2021].  


La intel·ligència artificial ha esta assenyalada com l’element central de la denominada Quarta Revolució Industrial, caracteritzada per l’acumulació de grans quantitats de dades, l’ús d’algoritmes per processar-les i la interconnexió massiva de sistemes i dispositius digitals. Els rellotges intel·ligents, els assistentes virtuals o els cotxes sense conductor són exemples de productes d’aquesta etapa.

L’informe que ressenyem és un encàrrec del CILIP —l’associació professional de bibliotecaris i documentalistes del Regne Unit— per entendre com les tecnologies associades a aquesta revolució —intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i robòtica— estan afectant les professions de la informació i documentació o és previsible que ho facin en un futur proper. El treball es basa en una revisió bibliogràfica i en entrevistes a una vintena d’experts. S’estructura en sis parts.

Si no ho paga ningú, qui ho paga? Les Infraestructures de la Ciència Oberta

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Ficarra, Victoria; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Kramer, Bianca; Proudman, Vanessa (2020). Scoping the Open Science Infrastructure landscape in Europe. [Apeldoorn]: SPARC Europe. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4153809>. [Consulta: 30/05/2021]. 


En les darreres dècades, la ciència ha passat de ser una activitat modestament retribuïda a mobilitzar una quantitat considerable de recursos econòmics.1 Això ha atret –lògicament– l’empresa privada, cosa que no seria dolenta en si mateixa si no fos que es creu que la ciència hauria d’estar autogovernada i desenvolupar-se, exclusivament, per criteris científics.

La Ciència Oberta és un moviment que creu que la recerca millora si hi ha un accés lliure als resultats científics, més col·laboració entre investigadors i un apropament a la societat de la qual sorgeix i a qui retorna. Això és compatible amb el fet que les eines i infraestructures científiques –cada vegada més complexes– siguin gestionades per empreses privades?

Lectura, escriptura i oralitat, tres eines per comprendre i transformar la realitat

Montse Colilles Codina
Psicòloga i assessora en educació infantil


López, María Emilia; Sanjuán, Beatriz; Ventura, Antonio. Anidando entre palabras: orientaciones para el fomento de la lectura en la primera infancia. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina (CERLALC), 2020. 115 p. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/anidando-entre-palabras-orientaciones-para-el-fomento-de-la-lectura-en-la-primera-infancia/>. [Consulta: 14/04/2021].


A l’Amèrica Llatina ja fa molts anys que inverteixen i s’interessen per la promoció de la lectura a la primera infància. L’any 2020, el CERLALC (Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe) va publicar un document titulat Anidando entre palabras: orientaciones para el fomento de la lectura en la primera infancia, on M.ª Emilia López, Beatriz Sanjuán i Antonio Ventura formalitzen els principis que s’han de tenir en compte per a la mediació de la lectura amb infants menors de sis anys, de forma molt acurada i ben documentada. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS