Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Valembois, Fanny; Piovesan, David. Study on the sustainability of the bookselling sector: state of play, challenges and sector improvements. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2024. VIII, 36 p. Disponible també en francès. Disponible a: <https://risebookselling.eu/sustainable-bookselling>. [Consulta: 20/06/23].
En un context a escala mundial on cada cop més es parla de la sostenibilitat de la cultura, aquest informe se centra en el sector llibreter. Encarregat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF) i RISE Bookselling –un programa en xarxa organitzat per la EIBF–, l’informe examina les àrees clau en les quals les llibreries poden contribuir a fer del seu un establiment més sostenible i ecològic. L’objectiu principal de l’estudi és oferir consells pràctics al sector llibreter per ajudar-lo a conduir el seu negoci d’una manera més respectuosa amb el medi ambient, alhora que destaca les millors pràctiques preexistents i exemples de benchmarking de llibreries d’arreu del món.
Tot i oferir un recull d’iniciatives que poden ser una font d’inspiració per a moltes llibreries a títol particular, el text també assenyala la necessitat de treballar en un sistema de producció i consum del conjunt del sector que afavoreixi una transició ecològica autèntica. En aquest sentit, el text no pretén ser res més que una guia pràctica d’actuació.
L’estudi s’emmarca en un programa més ampli titulat Resiliència, innovació i sostenibilitat per a la millora de les vendes de llibres (RISE Bookselling), que té com a objectiu acompanyar i equipar amb eines els llibreters que volen fer front a les transformacions actuals, i especialment als reptes de desenvolupament sostenible.
L’autoria de l’estudi recau en Fanny Valembois, especialista en iniciatives de transició ecològica per a organitzacions culturals, inclosos els actors de l’ecosistema del llibre, i David Piovesan que, en l’actualitat, és investigador a la Université Jean Moulin Lyon 3, on dirigeix un programa de recerca sobre la transformació de les llibreries d’Europa.
L’estudi és fruït de diverses fonts i mètodes: grups de discussió convocats a l’inici de l’estudi a França, Alemanya, Itàlia, Finlàndia i Espanya; anàlisi de documents proporcionats pels membres de la EIBF; entrevistes en línia a llibreries i associacions per analitzar la situació en uns 20 països; i visites, al llarg de l’any 2023, a tot un conjunt de llibreries per observar i conèixer-les de prop.
L’informe s’estructura en sis capítols que representen els principals àmbits en què les llibreries poden tenir incidència: energia; residus i economia circular; comandes i enviaments; sector digital; gestió; i coneixement de la clientela. Cadascun d’aquests capítols consta de dues parts: una primera en què es detallen les bases per a l’acció («Per què?») i, una segona, en què es recullen diferents maneres de procedir («Com?»). A més a més, inclou una eina d’autoavaluació, que permet avaluar el propi progrés en cadascun dels sis àmbits.
Pel que fa al primer àmbit, l’energia, el text fa esment a les formes amb les quals les llibreries utilitzen l’energia, com per exemple, la il·luminació, la calefacció i l’aire condicionat. Això té conseqüències mediambientals en l’ús de combustibles fòssils i, per tant, en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que contribueixen a l’escalfament global; el consum de recursos (metalls i minerals), així com l’espai per produir i transportar l’energia, i la contaminació de l'aire per la combustió del petroli i del carbó. Per fer-hi front, es plantegen diverses iniciatives, com ara reduir l’ús de l’electricitat i de l’aire condicionat, i implementar canvis en el sistema d’escalfament i en els proveïdors d’electricitat.
El segon capítol, sobre residus i economia circular, posa èmfasi en el fet que la reducció de residus ajuda a reduir l’extracció de recursos naturals, així com l’energia necessària per processar, transportar i reciclar-los. I alhora, permet reduir la contaminació. Per abordar aquest problema de manera eficaç, l’estudi assenyala que cal aplicar les «5 R»: rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar i restaurar la terra. Entre les mesures proposades, destaquen les següents: reduir l’ús de caixes de cartró, envasos de plàstic, embolcalls per a regals, així com les bosses per als clients; afavorir l’ús de mobles de segona mà; reduir el nombre de llibres danyats, retornats i destruïts, i afavorir la venda de llibres de segona mà, entre d’altres.
En el tercer capítol, dedicat a les comandes i enviaments, s’esmenta que tot i representar només una petita part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el transport marítim, però sobretot el de carretera, provoca molts altres impactes ambientals, com ara la contaminació de l’aire i l’acústica, la congestió urbana, el consum d’energia, i els accidents. Entre les iniciatives que es poden portar a terme en aquest àmbit, el text destaca l’ús del transport ferroviari, de la bicicleta, l’agrupació de diverses comandes a l’hora de fer-ne el lliurament, animar el personal i els clients a descarbonitzar els seus viatges a la llibreria, o el desenvolupament de cadenes de subministrament curtes.
El quart capítol, centrat en el sector digital, alerta de com el sector, a més de ser responsable del 4 % de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, té d’altres impactes sobre l’entorn, com ara l’esgotament dels recursos naturals (metalls), el consum d’aigua i la contaminació del sòl i el consum d’energia. Entre les recomanacions, figura la disminució de l’impacte de l’equipament tecnològic, la comunicació digital, les llistes de correu electrònic, així com la recollida de les escombraries digitals.
El cinquè capítol, dedicat a la gestió, assenyala com tots els canvis anteriors tenen un impacte en la manera com les llibreries treballen, en la seva política de compres, en l’augment d’inversions econòmiques, així com en la reorganització de determinats processos empresarials. Per tant, s’han de concebre com a part d’una estratègia de desenvolupament més àmplia de la llibreria. En aquest sentit, implementar aquests canvis i que siguin efectius requereix temps i recursos, així com la formació d’equips capaços d’assumir noves tasques dins de la llibreria. Entre les mesures a prendre, es parla de la formació dels equips, la designació d’una persona responsable en temes de sostenibilitat, la necessitat de treballar amb les parts interessades, la conveniència d’adoptar guies o fulls de ruta, així com d’aprofitar certificacions de qualitat.
El sisè capítol fa referència a com les opcions ecològiques poden tenir un impacte sobre els clients i la seva relació amb la llibreria. D’aquí la importància d’explicar-los les decisions, amb l’objectiu d’acompanyar millor els canvis i donar sentit i difondre les idees de les persones que porten la llibreria. Entre les accions que es poden portar a terme, el text destaca la creació d’una secció especialitzada en aquests temes dins la llibreria, o la comunicació i compromís amb el client, entre d’altres.
Sens dubte, es tracta d’un text de gran utilitat per al sector llibreter que versa sobre un dels grans reptes del present i del futur: la sostenibilitat mediambiental.
Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de MabelAmber a Pixabay
Seguim viatjant per Catalunya per donar a conèixer les biblioteques que s’han anat obrint en els darrers mesos. Avui ens acostem fins a Torrefarrera, un municipi de la comarca del Segrià que va inaugurar la seva Biblioteca el 3 de desembre de 2022. Torrefarrera no arriba als 5.000 habitants, però ha anat experimentant un notable creixement demogràfic des de la primera meitat de la dècada del 2000 com a resultat, entre altres, de l’arribada de persones de municipis propers o de la mateixa Lleida, situada a pocs quilòmetres.
Amb l’esperit de seguir donant a conèixer les diferents biblioteques que s’han anat inaugurant arreu de Catalunya, ens acostem a la capital del Maresme, a Mataró, on el 9 de juliol del 2022 es va inaugurar la tercera biblioteca de la ciutat, situada a l’edifici on hi havia l’antiga Biblioteca Popular de la Fundació Iluro. 
Segurament, d’aquí a uns anys, haurem trobat una solució i la informació científica serà oberta sota unes condicions d’ús i econòmiques acceptades per tothom. Avui, això és un objectiu perseguit, però encara no aconseguit, per la totalitat dels agents implicats en aquesta llarga cadena que forma la comunicació científica. Quan arribi aquell moment, serà interessant examinar (amb menys passió de la que hi posem avui) els diferents i, en la seva majoria, fallits intents per fer que els resultats científics siguin accessibles a tothom de forma equitativa, fàcil i reutilitzable.
