Versió per a imprimir
Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Cox, Andrew (2021). The impact of AI, machine learning, automation and robotics on the information professions. London: CILIP. 52 p. Disponible a: <https://www.cilip.org.uk/page/researchreport>. [Consulta: 30/05/2021].
La intel·ligència artificial ha esta assenyalada com l’element central de la denominada Quarta Revolució Industrial, caracteritzada per l’acumulació de grans quantitats de dades, l’ús d’algoritmes per processar-les i la interconnexió massiva de sistemes i dispositius digitals. Els rellotges intel·ligents, els assistentes virtuals o els cotxes sense conductor són exemples de productes d’aquesta etapa.
L’informe que ressenyem és un encàrrec del CILIP —l’associació professional de bibliotecaris i documentalistes del Regne Unit— per entendre com les tecnologies associades a aquesta revolució —intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i robòtica— estan afectant les professions de la informació i documentació o és previsible que ho facin en un futur proper. El treball es basa en una revisió bibliogràfica i en entrevistes a una vintena d’experts. S’estructura en sis parts.
El primer capítol serveix per apropar-se al fenomen. En realitat, moltes d’aquestes tecnologies ja estan presents en els entorns bibliotecaris. És el cas dels sistemes de cerca d’informació que incorporen conceptes de la intel·ligència artificial o els robots per a la col·locació de llibres a les prestatgeries. La idea d’una màquina que pensi o tingui un cos similar al d’un humà és antiga. El que succeeix és que en algun moment els canvis s’acceleren i es tornen disruptius, i converteixen aquestes tecnologies en ubiqües. Al marge dels sentiments oposats que aquestes tecnologies generen —entusiasme per la millora en l’accés a la informació o por per la pèrdua de llocs de treball—, el cert és que la seva difusió no és universal. En diferents sectors i llocs del món, la generalització d’aquestes tecnologies adquireix ritmes diferents. Hom pot pensar que les biblioteques no seran un sector prioritari en la incorporació d’aquestes tecnologies, sinó que adaptaran aquelles eines que s’evidencien amb èxit en d’altres camps. Els experts coincideixen en el fet que som en una era d’intel·ligència artificial «suau», on les màquines són capaces de fer millor i més ràpidament que un humà algunes tasques concretes. No obstant, la intel·ligència artificial «forta», capaç d’interpretar diferents contextos per a la presa de decisions o de substituir completament un humà, encara és lluny.
El segon capítol analitza les promeses, riscos i amenaces de la intel·ligència artificial i la robòtica. Pel que fa a les promeses, l’informe se centra en l’impacte de la intel·ligència artificial sobre l’anàlisi de textos, que ens farà passar de cerques en bases de dades estructurades a consultes a text complet combinant múltiples algoritmes. Es passa de cercar un ítem concret per consultar-lo —un llibre o un informe— a extraure el coneixement disponible en una col·lecció de textos. Ja existeix la tecnologia capaç de redactar un text sense intervenció humana a partir de la síntesi de la bibliografia. De manera similar, ha millorat enormement la capacitat de processar la veu humana o de discernir el tema d’un conjunt d’imatges i categoritzar-les en resposta a una cerca. Des del punt de vista ètic, la preocupació per l’impacte de la intel·ligència artificial sobre la societat és intensa: les injustícies i casos de discriminació que pot produir l’ús de dades esbiaixades per entrenar els algoritmes; la por a la pèrdua de la privacitat; els riscos de seguretat i de robatori de dades; la manca de transparència en les decisions preses pels algoritmes i l’absència d’encarregats a qui demanar responsabilitats; etc. L’apartat de les amenaces inclou l’automatització de tot tipus de processos. De moment, les tasques automatitzades són supervisades per humans, però no és descartable que les màquines els reemplacin completament a mesura que la tecnologia sigui més efectiva i barata.
El tercer capítol se centra en les aplicacions de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la informació. El treball parteix d’alguns exemples ja existents i els amplia a d’altres en fase de desenvolupament: la cerca a la web —respecte de la qual es destaca la necessitat d’oferir «alfabetització algorítmica» per entendre els interessos comercials rere dels rànquings de resultats o la personalització de les respostes—; les noves interfícies dels sistemes de gestió bibliotecària; els xats de referència; els sensors per monitoritzar el moviment, els nivells d’ocupació o les condicions ambientals a les biblioteques; etc.
El quart capítol aborda els reptes i les oportunitats de la intel·ligència artificial en l’entorn bibliotecari. El treball recull una certa desil·lusió entre alguns professionals respecte de l’aplicabilitat d’algunes tecnologies i la sensació que, sovint, s’empaqueten com a noves eines ja existents. El primer repte serà, doncs, l’adquisició d’un cert nivell de formació que permeti avaluar la idoneïtat de les aplicacions, valorar la seva utilitat i els potencials beneficis per als usuaris i que eviti deixar-se obnubilar per tecnologies atractives, però amb escàs impacte real. El segon repte fa referència a la ubicació de la intel·ligència artificial dins de l’organització: al departament d’informàtica, al de gestió del coneixement, a un departament propi, etc. En tercer lloc, donat l’elevat cost de molts productes i serveis, hi ha un gran interès per les eines de codi obert i per qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual de, per exemple, els textos sobre els quals aplicar tècniques de mineria de dades. El quart repte fa referència a la preservació de les dades que alimenten els algoritmes. Altres desafiaments es refereixen a la formació i promoció d’aquestes eines un cop implementades o als aspectes ètics i la necessitat d’un ús responsable.
El cinquè capítol de l’informe delinea les competències necessàries per aprofitar les oportunitats que brinden la intel·ligència artificial i la robòtica. Moltes d’elles són competències ja adquirides pels professionals, com el lideratge o la col·laboració. Dos nous blocs de competències serien les relatives al «pensament computacional» —abordar els problemes i les seves possibles solucions tal com ho faria un ordinador— i la «ciència de dades».
El sisè i darrer capítol de l’informe descriu les fortaleses i debilitats de la professió davant la intel·ligència artificial. Les primeres estan relacionades amb el fet que els professionals ja disposen de moltes habilitats útils en aquest terreny: avaluació de continguts, tècniques de cerca, gestió de dades, etc. Les segones fan referència a la dificultat per traslladar algunes de les habilitats ja existents al marc de la intel·ligència artificial, la necessitat de reorientar la professió respecte de la tecnologia o la encara incipient formació dels futurs professionals en aquestes àrees. Per superar aquestes debilitats, s’ofereixen tretze recomanacions adreçades al CILIP —que hauria de definir la contribució de la professió a la intel·ligència artificial—, els centres d’informació i documentació i els seus professionals —que haurien d’experimentar amb la tecnologia— i els centres formatius —responsables de l’adquisició de noves competències per part dels futurs professionals.
L’informe aborda un tema tan complex com d’actualitat. Diàriament, llegim notícies sobre les darreres novetats tecnològiques i els seus efectes en qüestions com la privacitat o el mercat de treball. És evident que aquestes tecnologies afectaran de ple professions que, com la nostra, tenen la informació com a element definitori de la seva activitat. L’informe constitueix un notable intent de discernir quins canvis es produiran a curt i mitjà termini i com podem afrontar-los.
