Versió per a imprimir
Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Ficarra, Victoria; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Kramer, Bianca; Proudman, Vanessa (2020). Scoping the Open Science Infrastructure landscape in Europe. [Apeldoorn]: SPARC Europe. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4153809>. [Consulta: 30/05/2021].
En les darreres dècades, la ciència ha passat de ser una activitat modestament retribuïda a mobilitzar una quantitat considerable de recursos econòmics.1 Això ha atret –lògicament– l’empresa privada, cosa que no seria dolenta en si mateixa si no fos que es creu que la ciència hauria d’estar autogovernada i desenvolupar-se, exclusivament, per criteris científics.
La Ciència Oberta és un moviment que creu que la recerca millora si hi ha un accés lliure als resultats científics, més col·laboració entre investigadors i un apropament a la societat de la qual sorgeix i a qui retorna. Això és compatible amb el fet que les eines i infraestructures científiques –cada vegada més complexes– siguin gestionades per empreses privades?
L’obertura i interoperabilitats de les dades, el programari de codi lliure i la voluntat de no dependre d’empreses han permès avui que hi hagi moltes infraestructures sobre les quals se sustenta la recerca que hagin estat creades per entitats públiques o sense afany de lucre. Quines? Doncs, per exemple Crossref, DOAJ o repositoris cooperatius com TDX o institucionals.2 L’espai europeu de recerca que ha de ser l’EOSC ha de ser un ecosistema d’infraestructures interconnectades i governades pels investigadors.
L’informe que ressenyem defineix les Infraestructures per a la Ciència Oberta (OSI) com el conjunt de serveis, protocols, estàndards i programari que l’ecosistema de recerca necessita per operar al llarg de tot el cicle de la investigació. L’edita SPARC Europe i ha estat finançat per les Open Society Foundations i la Invest in Open Infrastructure. L’objectiu de l’informe és entendre millor com operen les OSI de cara a facilitar-ne la seva viabilitat i permanència. Les autores assenyalen, a la introducció, que un estudi anterior d’SPARC Europe assenyalava que algunes OSI estaven en perill de desaparició per falta de finançament o amb perill de ser comprades per empreses privades.3
L’informe està fet a partir de les respostes de diferents OSI europees a un extens i complet qüestionari4 que va rebre respostes de 120 projectes o serveis diferents de 28 països. Com molts estudis, aquest pot llegir-se de forma extensa o concentrada. El resum executiu (p. 3-6) i les conclusions (p. 50-52) proporcionen la informació substancial de la recerca feta, mentre que el gruix de l’informe (p. 6-50) dona explicacions extenses i gràfiques dels diferents apartats. Passem a veure les parts de l’informe i els principals resultats.
La primera part de l’estudi se centra en la caracterització de les OSI europees, i les principals conclusions són que:
- La seva motivació principal és afavorir els objectius de la Ciència Oberta i, més concretament, l’accés obert al coneixement (accés obert als articles científics, dades obertes i programari de codi lliure).
- Els serveis de les OSI s’adrecen majoritàriament als investigadors, però també de forma important a les biblioteques. En un 95 % dels casos les OSI proporcionen més d’un servei dins el cicle de recerca.
- Les activitats més comunes són el servei d’hostatjament i accés de continguts i la promoció d’identificadors. El contingut més comú d’aquests serveis són les revistes i les dades.
La segona part està dedicada a la tecnologia, concretament a la gestió tècnica dels OSI, a la seva integració amb altres sistemes, al compliment dels principis FAIR... Entre d’altres resultats, hi ha aquests:
- La majoria s’integren amb serveis externs com ORCID, Crossref o DOAJ.
- Més de la meitat usen de forma exclusiva o parcial programari de codi lliure.
- La majoria d’OSI tenen una estratègia per complir els principis FAIR, i els requeriments de l’EOSC i del Pla S i els de COAR (SPARC).
La darrera part se centra en temes de governabilitat. Entre les dades que es donen jo en destaco les següents:
- Les OSI que han respost tenen majoritàriament una missió clara, plans de treball i estatuts. Solen tenir també comitès de direcció i comissions assessores.
- Una part important (un terç) comença els exercicis econòmics sense tenir un pressupost aprovat; aquests, en 22 casos, són inferiors als 50.000 € / any, i per a la meitat dels serveis el pressupost anual és inferior al mig milió d’euros.
- Els serveis tenen majoritàriament entre dues i cinc persones FTE (full-time equivalents). Les fonts d’ingressos principals són ajuts del govern i quotes de membres.
Les conclusions d’aquest estudi repeteixen en bona part el resum executiu. Per part meva, unes reflexions finals: una centrada en les institucions, i la segona en les OSI.
La construcció d’un ecosistema interconnectat de diferents components requereix que hi hagi serveis comuns, és a dir, que són per a tots sense que siguin de ningú, i aquestes infraestructures cal pagar-les. Poden fer-ho les administracions o les institucions, però cal fer-ho. La gran feblesa de les OSI és la seva sostenibilitat econòmica. A les institucions els costa molt fer aportacions a iniciatives cooperatives, mentre que, alhora, troben inevitable pagar les factures dels proveïdors de programari o de revistes.
L’objectiu de les OSI no és ser un contrapoder de les empreses, sinó servir a la ciència millor que elles. Això té els seus requeriments que es diuen eficàcia, innovació, bona governança... Com més es concreti la interoperabilitat de l’espai de recerca, com més madur estigui aquest ecosistema, les exigències sobre les OSI creixeran i els voluntarismes ja no valdran. Les infraestructures que serviran a (tota) la recerca hauran de ser de confiança, i això probablement requereixi que les diferents iniciatives es concentrin en poques coses i, en molts casos, que es fusionin entre si.
1 Es poden veure les inversions anuals per països i regions en aquesta pàgina de la Unesco.
2 La relació d’entitats que han contestat el qüestionari en què es basa aquest estudi permet fer-se una idea del seu nombre i varietat. Vegeu-ne l’Apèndix A.
3 Fosci, Mattia; Richens, Emma; Johnson, Rob (2019). Insights into European research funder open policies and practices.
4 Ho certifico perquè el vaig omplir per a MDC, RACO i TDX. Vegeu: Proudman, Vanessa; Mounier, Pierre; Kramer, Bianca; Bosman, Jeroen (2020). Survey instruments: for the scoping the Open Science Infrastructure landscape in Europe study.
