Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat
Biblioteca Popular. Carrer d’en Palau, 18. 08301 Mataró.
Amb l’esperit de seguir donant a conèixer les diferents biblioteques que s’han anat inaugurant arreu de Catalunya, ens acostem a la capital del Maresme, a Mataró, on el 9 de juliol del 2022 es va inaugurar la tercera biblioteca de la ciutat, situada a l’edifici on hi havia l’antiga Biblioteca Popular de la Fundació Iluro.
Mataró va començar a complir amb el que definia el Mapa de la Lectura Pública quan l’any 1997 va inaugurar la biblioteca Pompeu Fabra i, 16 anys després, la Biblioteca Antoni Comas (2013). Amb aquesta tercera biblioteca completa els equipaments que ha de tenir per donar servei als quasi 130.000 habitants de la ciutat (129.870 segons l’INE).
És una fita important per als mataronins, i una molt bona notícia perquè s’ha pogut arribar a completar el servei bibliotecari de la ciutat. Però, és aquest el final? Segons paraules de la directora de la Pompeu Fabra i cap de xarxa del Maresme, Irene Feliu, encara no perquè «es detecta la necessitat d’oferir servei a la zona nord de Mataró. Per tant, un dels principals reptes (…) és crear en el futur una quarta biblioteca al municipi que doni servei a aquests territoris». Tanmateix, l’objectiu immediat és «consolidar-nos com una gran xarxa de cohesió social, transmetre cultura i coneixement a tota la ciutadania i treballar de manera coordinada essent una mateixa organització bibliotecària amb diferents punts de servei a la ciutat».
La Biblioteca Popular és l’hereva de la Biblioteca Popular, creada el 1929 per la Caixa d’Estalvis de Mataró, que va destacar no només a escala local sinó que, en poc temps, es va convertir en la biblioteca popular més ben dotada «de totes les biblioteques populars de Catalunya, i potser d’Espanya» (Pere Tió i Casas. La Biblioteca Popular fundada per la Caixa d’Estalvis de Mataró (1929)..., p. 12). L’any 2012, la Caixa d'Estalvis Laietana es va convertir en una fundació privada que, sota el nom de Fundació Iluro, impulsa diverses iniciatives socials, esportives i culturals de la ciutat.
La nova Biblioteca, com a integrant de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, va ser adaptada a les necessitats i serveis actuals. Maria Delmàs, directora de la Biblioteca, apunta que «es van reformar els espais per donar-los un ús més flexible i dinàmic i que fossin capaços de satisfer les necessitats d’usuaris de totes les edats». Així doncs, la Biblioteca té una sala d’actes, una àrea infantil amb zona de petits lectors, àrea jove i, fins i tot, dos espais de suport, un d’ells ubicat a l’entrada i que serveix també com a punt de recollida de les inquietuds i propostes dels usuaris.
La resposta de la ciutadania ha estat molt positiva i la directora en destaca la bona acollida que ha tingut entre els usuaris que «valoren molt l’oferta d’activitats, l'adquisició constant de novetats editorials i els nous espais». La Biblioteca actual, afirma Delmàs, «ha de jugar un doble rol, de pols oposats. D'una banda, ha de ser un espai que faciliti la connexió a la xarxa a través de dispositius varis, siguin del mateix usuari o de la Biblioteca. Això significa no només tenir abundants punts de connexió sinó també oferir una formació digital als usuaris que ho necessitin. D'altra banda, i com que som una societat hiperconnectada, és molt necessari també disposar d'espais que convidin a la desconnexió total i la relació social. Per tot això, a les noves biblioteques cal disposar d’espais i mobiliari versàtils».
Delmàs també destaca la importància de la xarxa bibliotecària a la ciutat perquè permet ampliar el ventall de serveis i activitats que una biblioteca, de forma individual, difícilment podria oferir en la mateixa quantitat. «Ara hi ha més clubs de lectura o més sessions de bibliolabs, per exemple».
Com a moltes altres biblioteques, el públic adolescent és encara un repte pendent, «en fan un ús molt concret: hi passen la tarda, estudiant, fent treballs o demandes puntuals de llibres. Però costa que s'involucrin en les activitats de la Biblioteca». Però Delmàs valora molt positivament accions com ara les tardes de jocs de taula que van fer a l’estiu, on alguns adolescents hi van participar. També van identificar algunes necessitats de mares amb nadons per a les quals s’ha obert un nou servei que han anomenat Biblioxics i que Delmàs defineix com «un espai amb llibres i materials adequats per als més petits, on poden experimentar en família i en un entorn tranquil».
Després de pràcticament dos anys en funcionament, les aliances teixides han anat donant els seus fruits. Un exemple són els projectes amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que, segons destaca Delmàs, «han incorporat les visites a la Biblioteca com a activitats habituals i també han fet d'enllaç en activitats de Voluntariat per la Llengua. Alhora, la Biblioteca ofereix un club de lectura fàcil i, a l'inici dels cursos del CPNL, els expliquem en què consisteix i animem els nous alumnes a inscriure-s’hi. També oferim sessions de contes en anglès, en col·laboració amb una escola d'anglès de la zona». Diverses entitats ja fan ús de les seves instal·lacions, però la idea és poder arribar a més: «tot i que ja treballem amb una diversitat d'agents, és cert que Mataró compta amb un teixit associatiu important. Un dels objectius per a l'any vinent és buscar aliances amb aquelles entitats i agents amb qui encara no hem col·laborat».
El paper de la comarca
Des del primer dia, la Biblioteca Popular es va integrar a la xarxa de ciutat amb les activitats i serveis que ja oferien les altres dues biblioteques de la ciutat. «Tot i que la majoria de ciutadans estaven ben informats de la integració, també és cert que a l'inici hi havia una mica de confusió. Tot sovint, els usuaris preguntaven si es podien endur llibres amb el carnet de la Pompeu Fabra o de l'Antoni Comas o si necessitaven un carnet especial. Al principi, vam fer molt feina informativa, d'explicar que la nova biblioteca era una biblioteca pública, de proximitat i amb un fons en consonància amb les seves característiques», diu Delmàs. Però no només això, la Biblioteca Popular també participa en els projectes que la Pompeu Fabra, com a central comarcal, lidera al Maresme i a través dels quals, afirma Irene Feliu, cap de zona, «es treballa molt el sentiment de pertinença».
Actualment, el Maresme compta amb 28 biblioteques que formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona, a les quals se li suma, tal com destaca Feliu, la d'Argentona, que encara no pertany a la XBM, però que participa en alguns projectes comarcals. A aquesta xarxa cal sumar-hi els quatre municipis que reben serveis bibliotecaris mòbils. És, per tant, un territori ben cobert al qual, des de la Central es dona tota mena de suport. Feliu ens detalla algunes d’aquestes tasques: «suport tècnic, supervisió, informació, coordinació de serveis, assessorament i aportació de criteris… però a més, també, hi ha la tasca de promoure la cooperació de serveis i activitats de les biblioteques de la zona».
Això ha fet que, gràcies a la tasca dels professionals, les biblioteques del Maresme duguin a terme projectes com ara «Tecnogirl Maresme» (amb la Universitat TecnoCampus, per divulgar la ciència i la tecnologia entre estudiants de secundària i, especialment, noies per reduir la bretxa de gènere), «Donem veu a la lectura» (per promocionar la lectura en veu alta a través d’una gran quantitat i varietat d’activitats), «Reculls Biblioteques Maresme» (guia per difondre la bibliografia específica sobre temàtiques concretes i rellevants de la comarca. Essent una mostra de les accions, entitats i patrimoni al llarg dels últims 20 anys), «Calendaris» (anuals i de sobretaula per donar visibilitat tant a les biblioteques com als reculls), «Festival Multipolar» (que coordina i unifica la programació d’activitats de narració oral per a adults), etc.
Aquests projectes, ja molt consolidats, són el resultat, tal com explica Feliu, de treballar de forma col·laborativa i han permès «sumar esforços i capacitats per oferir un servei de qualitat». I totes les biblioteques treballen per oferir aquesta qualitat perquè és el compromís amb la ciutadania, però fer-ho en xarxa suposa un gran avantatge, ja que «afavorim la participació de tots els municipis indistintament dels seus recursos i les seves possibilitats, podem dur a terme projectes amb major abast i que individualment no serien possibles. (...) I, sobretot, enfortim el teixit relacional entre tot l’equip de persones que formen part de les biblioteques del Maresme».
I els protagonistes d’aquest servei de qualitat són els professionals que veuen «la necessitat continuada de formar-nos per donar un servei de qualitat i adaptat a usuaris diversos. Perquè a banda de disposar d'espais adients, col·leccions actualitzades i desenvolupar les nostres funcions alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), hem de vetllar per tal que la Biblioteca es mantingui com un lloc segur, un agent de veracitat i que generi confiança social», afirma Delmàs.
El treball en xarxa, amb entitats i ciutadans, ha permès conèixer les necessitats per poder oferir uns serveis de qualitat, adaptats al context de cadascun dels municipis que, amb els recursos adequats, fan que les biblioteques de Mataró, i per extensió al Maresme, formin part activa de la vida dels seus municipis.
Una mostra més de com «les biblioteques d'avui en dia van més enllà de les bases essencials (foment de la lectura i la cultura, accés al coneixement, etc.). Per això, cal trobar l'equilibri per tal que les biblioteques siguin, també, llocs on es genera coneixement, on la creació com a procés és valuosa i on l'esperit de comunitat és palpable en tot el que es fa. És a dir, espais comunitaris de primer ordre on tothom hi té cabuda», tanca Delmàs.
Nota: Agraïm especialment la col·laboració imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya de Maria Delmàs, directora de la Biblioteca, i de Irene Feliu Pou, cap de Xarxa Urbana de Mataró.
© Imatge inicial de Pere Masramon