Angelina Cabré i Ametllé
Directora de la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte
Biblioteques de Barcelona
European Cultural Foundation (2024). How libraries thrive: A guide for librarians... and everyone else). Amsterdam: European Cultural Foundation. Disponible a: <https://www.flipsnack.com/57E7D7EEFB5/how-libraries-thrive.html>. [Consulta: 19.3.2025].
How Libraries Thrive: A Guide for Librarians... and Everyone Else in Europe és una publicació de l’European Cultural Foundation (Fundació Cultural Europea), una organització sense ànim de lucre fundada el 1954 amb l'objectiu de promoure la cultura i fomentar la cooperació entre els països europeus. En concret, recull l’experiència de desenes de biblioteques públiques implicades en “The Europe Challenge”, un programa anual per a biblioteques i les seves comunitats per dissenyar, provar i oferir solucions a problemes locals que es puguin extrapolar a la resta d’Europa.
A Europa, les biblioteques públiques estan vivint canvis dràstics i desiguals. Mentre algunes s’han convertit en centres comunitaris de primer ordre, d’altres s’enfronten a l’amenaça de tancaments. L’obra ens convida a reflexionar sobre la diversitat de rols que poden assumir les biblioteques públiques i com poden evolucionar per afrontar els reptes actuals. Ofereix una visió esperançadora i inspiradora per a aquells que cerquen un model de biblioteca que jugui un paper actiu en la construcció de la societat del futur, centrant-se en la seva contribució democràtica, en la gestió del canvi climàtic i en l’acompanyament de les persones amb una perspectiva interseccional.
En un àmbit més pràctic, a l’informe es presenten cinquanta recomanacions concretes per a bibliotecaris, responsables polítics i altres parts implicades en la gestió cultural per afrontar els reptes actuals de les biblioteques públiques al continent. Aquesta varietat d'iniciatives ens ajuda a entendre millor les biblioteques com espais dinàmics i interconnectats, adaptats a les necessitats canviants de les seves comunitats.
S’hi inclou el recull de gairebé un centenar d’iniciatives concretes de biblioteques de vint-i-sis països europeus. Entre aquestes hi trobem projectes de tres biblioteques catalanes —Terrassa, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Penedès— que han participat a “The Europe Challenge”.
Un altre punt sobre el qual fa èmfasi el document són els programes de lectura d’estiu. Aquests programes, generalitzats en biblioteques anglosaxones i del nord d’Europa, són, a parer meu, una eina educativa, d’entreteniment i d’accés igualitari a la cultura de primer ordre. Fomenten l'hàbit lector, mantenen nens i joves connectats amb la lectura durant les vacances i ajuden a prevenir la pèrdua de coneixements durant l'estiu. Seria important dur-ne a terme a les nostres biblioteques, no amb iniciatives municipals, sinó amb un programa coordinat a escala de país.
Cal posar en valor el disseny del document, vibrant i modern, que complementa perfectament la lectura del text i ajuda a fer més accessible el missatge. Aquest enfocament visual no només reforça les iniciatives presentades, sinó que també facilita la comprensió i l'atractivitat del contingut, aconseguint que els lectors puguin connectar millor amb la informació i el propòsit del llibre.
És interessant la idea que desprèn el document sobre que les biblioteques han de canviar tal com canvia el món, però és important tenir clar que la biblioteca del futur és diferent a cada país i a cada ciutat. No han de ser rèpliques les unes de les altres.
Per la meva experiència en una biblioteca pública d’una gran ciutat, he trobat tan inspiradora com realista la història que explica una treballadora de la London Public Library relacionada amb el tracte d’usuaris sense llar o en situació de soledat no volguda, que escriu paraules com aquestes: “[...] treballar en una biblioteca pública del centre de la ciutat no és idíl·lic, ni és infinitament depriment. És la vida real [...]”.
En definitiva, aquest és un text recomanat per tots aquells bibliotecaris que busquen inspiració basada en fets reals i especialment interessant per als creadors de polítiques públiques, que lluny de la gestió més local, poden veure la rellevància de les biblioteques públiques com a espais dinàmics, interconnectats i vitals per al benestar cultural i social de les comunitats a Europa.
© Imatge inicial de bluehouseskis a Pixabay
Una de les situacions més característiques que notem els qui investiguem el comportament de la indústria del llibre en l’àmbit mundial és la seva dimensió exorbitant: podria oferir una dada estadística per sustentar la meva afirmació, però apel·lo més aviat al sentit comú de veure la immensa quantitat de llibres que es publiquen dia rere dia. Ho puc dir de Mèxic (país des d’on escric aquesta ressenya), però l’exercici funciona millor quan penso en els llibres de parla hispana, i després sumo els de parla anglesa, francesa o xinesa (dels que desconec tot) … L’equació se sembla infinita si sumem tots els llibres del passat i afegim també els llibres electrònics: vivim immersos en un univers de publicacions! Per acabar-ho d’adobar, i l’univers editorial semblés impossibilitat d’expandir-se, d’un anys ençà, un format antic, el d’audiollibre, ha reviscolat i potser aspira a viure una època d’or.
Segurament, d’aquí a uns anys, haurem trobat una solució i la informació científica serà oberta sota unes condicions d’ús i econòmiques acceptades per tothom. Avui, això és un objectiu perseguit, però encara no aconseguit, per la totalitat dels agents implicats en aquesta llarga cadena que forma la comunicació científica. Quan arribi aquell moment, serà interessant examinar (amb menys passió de la que hi posem avui) els diferents i, en la seva majoria, fallits intents per fer que els resultats científics siguin accessibles a tothom de forma equitativa, fàcil i reutilitzable.
Horizon 2020 (H2020) va ser el programa de recerca i innovació de la Comissió Europea (2014-2020) que va invertir quasi 77 mil milions d’euros. Al programa H2020 l’ha succeït el programa Horizon Europa (95,5 mil milions d’euros de pressupost per al període 2021-2024). Una cop finalitzat H2020 s’està procedint a l’avaluació del programa. Aquest informe en particular està dedicat a l’anàlisi de la política d’accés obert dels projectes finançats en el dit programa. Convé recordar que els articles 29.2 i 29.3 del contracte, que s’havia de signar quan es concedien projectes H2020, estipulaven alguns requisits de compliment obligat per tal d’afavorir l’accés obert per a les publicacions i per a les dades de recerca produïts en aquests projectes finançats.
El 2015, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a part d’una Agenda 2030 on es feia una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món. El 2019, i vist que no s’estava avançant a la velocitat que es requereix per complir els objectius, els líders mundials van sol·licitar un decenni d’acció (2020-2030) amb la promesa de mobilitzar el finançament necessari per aconseguir els ODS a la data prevista. En el món de les biblioteques, l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) està sent molt activa per intentar contribuir a assolir aquests objectius i ha creat un
