Versió per a imprimir
Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat
Biblioteca Providència Tomàs Freixenet. Carrer Corts Catalanes, 27. 25123 Torrefarrera.
Seguim viatjant per Catalunya per donar a conèixer les biblioteques que s’han anat obrint en els darrers mesos. Avui ens acostem fins a Torrefarrera, un municipi de la comarca del Segrià que va inaugurar la seva Biblioteca el 3 de desembre de 2022. Torrefarrera no arriba als 5.000 habitants, però ha anat experimentant un notable creixement demogràfic des de la primera meitat de la dècada del 2000 com a resultat, entre altres, de l’arribada de persones de municipis propers o de la mateixa Lleida, situada a pocs quilòmetres.
La Biblioteca, inaugurada amb el nom de Biblioteca Providència Tomàs Freixenet de Torrefarrera (mestra i veïna de la localitat), va estrenar-se amb molt d’èxit. Segons Sílvia Sansa, directora de l’equipament, això és per dos motius: «D’una banda, perquè a Torrefarrera no existia cap espai municipal que funcionés com a equipament bibliotecari i, també, perquè la biblioteca era un servei reivindicat des de feia molts anys per tota la comunitat».
Aquest segon aspecte el remarca també Nati Moncasí, cap de la Central de Biblioteques de Lleida: «L’any 2012, l’Ajuntament va iniciar converses amb el Departament de Cultura per impulsar la creació de la Biblioteca, ja que no hi constava cap antecedent de servei bibliotecari. Aquesta proposta inicial consistia a finalitzar la construcció d’una estructura existent per poder destinar-la a biblioteca pública». Un cop precisades les funcions i els serveis, es va redactar el Pla funcional de la Biblioteca Pública que, amb el Mapa de la Lectura Pública a la mà, corresponia a una biblioteca filial. Aquest Pla funcional es va iniciar el 2013 i es va aprovar per ple municipal a final del 2014.
Segons paraules de Moncasí, el document «va esdevenir una eina pedagògica molt útil per tal d’explicar a totes les institucions culturals del municipi el model de biblioteca pública que es volia implementar i per contextualitzar i visualitzar la transformació que podia implicar aquest servei bibliotecari en un municipi en expansió».
Però, s’acaba construint una biblioteca filial? Malgrat el cens (menys de 5.000 habitants) i el Mapa de la Lectura pública, Moncasí ens explica que es va aconsellar optar «per una biblioteca amb un programa de dimensionament de superfícies, fons, personal i horari, que l’esmentat Mapa estableix a municipis de 5.000 a 10.000 habitants», sobretot pensant en la previsió de creixement demogràfic que ja evidenciava que els centres educatius s’estaven quedant també curts. Ara bé, «Aquesta decisió implicava no només augmentar la superfície destinada a usos bibliotecaris, sinó també fer-se càrrec dels costos del personal (de no tenir personal a incorporar de cop una plantilla formada per un bibliotecari i dos tècnics auxiliars de biblioteca), a més del manteniment del nou equipament, entre altres partides que caldria incloure anualment al pressupost municipal».
Jordi Casadevall i Dalmau va ser l’arquitecte autor del projecte guanyador. La Biblioteca de Torrefarrera té dues plantes (992 m2), una ubicació molt cèntrica i una coberta que «es va dissenyar en forma invertida incorporant lluernes que milloraven la qualitat de l’espai interior», afirma Moncasí.
Sansa remarca que tants anys reivindicant la biblioteca s’han traduït en una participació molt activa per part dels usuaris, tant en ús dels serveis, en la consulta de fons o l’assistència a les activitats: «alguns dels indicadors més destacats de l’any 2023 són l’expedició d’aproximadament 1.000 carnets de biblioteca d’on destaquen els 329 carnets infantils de 0 a 11 anys, els 10.786 documents prestats dels quals 2.000 s’han prestat a través del servei de préstec interbibliotecari, les 42.470 visites a l’equipament o les 75 activitats organitzades des de la Biblioteca entre les quals hi destaquen les visites guiades, les hores del conte, les exposicions, les conferències i presentacions de llibres, les intervencions als mitjans de comunicació o els grups de lectura entre moltes d’altres».
Cal destacar també el seguiment i lideratge de l’alcalde, Jordi Latorre que, durant tres legislatures seguides, va anar movent el tema malgrat els infortunis que s’anaven posant pel davant (i les preguntes dels veïns causades pels retards en el projecte). Moncasí els resumeix en tres crisis: crisi econòmica (decreixement d’inversions públiques), crisi institucional (al Govern central i al de la Generalitat) i crisi sanitària (COVID-19). També en destaca les dificultats d’execució del projecte a causa de la desvinculació inicial de l’arquitecte. Moncasí remarca el paper clau, en aquest moment, de l’assessorament des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, concretament, de l’assessorament arquitectònic per a la distribució dels espais, mobiliari i senyalització, com també el paper de la Central de Biblioteques de Lleida que es va fer càrrec «de la selecció i processament del fons bàsic i en la fase final de l’obra d’incorporar la tecnologia RFID». Això fa que la «Biblioteca de Torrefarrera sigui una de les primeres biblioteques públiques de la zona a incorporar-la», apunta Sílvia Sansa.
En general, Sansa està molt contenta de la rebuda de l’equipament al municipi i les xifres són molt positives. Malgrat tot, ella mateixa confirma que encara hi ha feina per fer: arribar als públics menys freqüents, com ara els adolescents, la gent gran de més de 65 anys o les persones immigrades. Així i tot, tenen usuaris molt habituals: «les famílies i el públic infantil, els estudiants de batxillerat i universitaris que utilitzen la Biblioteca com a punt d’estudi i, sobretot, la població femenina que participa de forma molt activa en les diferents activitats i propostes organitzades des de la Biblioteca».
Un dels punts forts és la ubicació de la Biblioteca i les seves dimensions. En paraules de la directora, «La Biblioteca és un referent cultural per als veïns i veïnes de petits pobles propers com Torre-serona o Vilanova de Segrià que no tenen cap instal·lació bibliotecària o per a poblacions com Benavent que no disposa d’una biblioteca integrada dins la xarxa de biblioteques del Sistema de Biblioteques Públiques de Catalunya».
Un altre punt fort, destaca Sansa, és la participació activa dels usuaris: «hi ha una molt bona predisposició per participar en les diferents activitats organitzades des de la Biblioteca com s’ha demostrat als recitals de poesia celebrats amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, les inscripcions i participació en els tres clubs de lectura d’adults (dos de ficció i un de no-ficció) i als set clubs de lectura infantil i juvenil, les inscripcions a les hores del conte o els laboratoris de lectura entre altres activitats». Ella mateixa comenta que un dels objectius que tenen com a equipament és convertir-se en referent cultural de la comunitat, per la qual cosa estan sempre predisposats a escoltar propostes. Amb alguns equipaments ja han teixit aliances, com per exemple amb la llar d’infants, l’escola i l’institut, però també amb la tècnica de Joventut i amb la dinamitzadora de Cal Jove, un punt de referència entre el jovent de la població; amb el centre Ginesta, que atén persones amb discapacitat intel·lectual o amb centres de formació com l’Aula d’Extensió Universitària o l’Escola Municipal de Música. Sansa admet que hi ha molta complicitat creada, però encara es pot fer molt més: «és imprescindible conèixer molt bé la població a la qual serveixes per poder satisfer les seves necessitats culturals, socials, educatives i lúdiques reals. És necessari estar atent a les seves necessitats, però també és important oferir propostes innovadores o projectes alternatius».
Torrefarrera disposa, doncs, d’una biblioteca que es va projectar fa més de deu anys, però que, tal com diu Moncasí, «avui en dia s’ha convertit en un dels senyals d’identitat del municipi, referència per a nous projectes a les nostres comarques i un pol d’atracció per a molts usuaris dels municipis propers que, actualment, en lloc d’anar a Lleida van a Torrefarrera». Sansa també vol destacar que «un dels principals èxits del bon funcionament de la Biblioteca resideix en l’equip que hi treballa des del primer dia. D’una banda, les tres persones que formem part d’aquest equip tenim una experiència laboral vinculada amb el món de les biblioteques i del sector del llibre, però d’àmbits diferents que s’han complementat a la perfecció. I, també, el fet de ser un equip de generacions diferents aporta unes perspectives més transversals i plurals».
Nota: Agraïm especialment la col·laboració imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya d’Esther Farrés, directora de la Biblioteca, i de Nati Moncasí, cap de la Central de Biblioteques de Lleida.
© Imatge inicial de la Biblioteca Providència Tomàs Freixenet.
