Santi Balagué i Linares
Equipament GEPA
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
@clascamoll
Bergstrom, Tracy; Rieger, Oya Y.; Schonfeld, Roger C. (2024). Governance and business models for collaborative collection development. Ithaka S+R. 64 p. Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/governance-and-business-models-for-collaborative-collection-development/>. [Consulta: 21/09/2024].
Introducció
Com s'inicien, evolucionen i es mantenen al llarg del temps les col·laboracions entre biblioteques centrades en el desenvolupament de col·leccions? En un entorn on els recursos acadèmics evolucionen constantment i les necessitats dels usuaris són cada cop més complexes, les biblioteques universitàries s'enfronten al repte de garantir l'accés a informació rellevant i de qualitat, essent la col·laboració entre institucions una estratègia clau per afrontar aquests reptes. L'estudi Governance and business models for collaborative collection development comparteix coneixements de vuit associacions de biblioteques per explorar les característiques de governança i de negoci d’iniciatives de desenvolupament de col·leccions col·laboratives.
L’informe ha estat elaborat per l’entitat nord-americana Ithaka S+R, organització sense ànim de lucre de suport a les comunitats acadèmiques i culturals per servir el bé públic i afrontar els canvis econòmics, tecnològics i demogràfics que, al seu torn, forma part d’Ithaka, l’entitat que ofereix dos altres serveis innovadors en benefici de les comunitats universitàries: JSTOR i Portico.
Context i objectius
L'estudi s'emmarca en un context de canvis significatius en l'educació superior i la recerca, on les biblioteques han d'adaptar-se a les noves formes de producció i consum de coneixement. L'objectiu principal és comprendre com els models de governança i de negoci influeixen en els resultats del desenvolupament de polítiques de col·leccions col·laboratives, proporcionant un marc conceptual i un seguit de recomanacions.
Metodologia
La investigació es basa en una metodologia mixta que combina la revisió bibliogràfica, entrevistes amb experts i l'anàlisi de casos d'estudi. Val la pena remarcar l’àmbit geogràfic d’aquesta anàlisi, molt centrada en Amèrica del Nord (exemples nord-americans i canadencs) i en menor mesura en el sud-est asiàtic. És una aproximació que permet obtenir una visió completa dels models de governança i de negoci utilitzats en diferents contextos i avaluar el seu impacte en els resultats de les col·laboracions.
Models de governança
La governança és un element clau per a l'èxit de les col·laboracions, ja que estableix el marc per a la presa de decisions, la implementació de projectes i la sostenibilitat a llarg termini. L'estudi analitza diferents models de govern, des de models centralitzats fins a models més distribuïts, destacant els avantatges i desavantatges de cadascun. També s'examinen els factors que influeixen en l'elecció del model, com ara la mida i la complexitat de la col·laboració, els objectius i la cultura organitzativa de les institucions participants.
Models de negoci
Els models de negoci defineixen com es financen i gestionen les col·laboracions. L'estudi descriu diversos models, com ara models basats en quotes, models de costos compartits i models híbrids. S'analitzen els factors que influeixen en l'elecció d'un model de negoci, com ara els recursos disponibles, les necessitats dels usuaris i els objectius de la col·laboració. També s'examinen els reptes i les oportunitats associats a cada model.
Casos d'estudi
L'estudi presenta diversos casos d'estudi de col·laboracions reeixides en el desenvolupament de col·leccions, que il·lustren la diversitat de models de governança i de negoci que es poden implementar. Aquests casos proporcionen exemples concrets de com les biblioteques poden treballar juntes per assolir objectius comuns, superant els reptes i aprofitant les oportunitats que ofereix la col·laboració.
Conclusions i recomanacions
L'estudi conclou que l'èxit de les col·laboracions en el desenvolupament de col·leccions depèn en gran mesura de l'elecció adequada del model de governança i de negoci, així com de la implementació de pràctiques efectives de gestió, comunicació i avaluació. Es proporcionen recomanacions com ara:
- Alinear la visió, la missió i l'estil de lideratge. És essencial que totes les institucions participants comparteixin una visió i uns objectius comuns, i que el lideratge sigui fort i compromès amb la col·laboració.
- Gestionar i governar les col·laboracions de manera eficaç. Cal establir estructures de governança clares i transparents, amb rols i responsabilitats ben definits.
- Comunicar-se amb les parts interessades. La comunicació oberta i transparent és fonamental per fomentar la confiança i la participació de tots els actors implicats.
- Avaluar i adaptar-se. Les col·laboracions han de ser flexibles i capaces d'adaptar-se als canvis en l'entorn i les necessitats dels usuaris. L'avaluació contínua és essencial per garantir la seva rellevància i efectivitat a llarg termini.
Annexos
Són destacables dos dels annexos, el B pel detall de la metodologia emprada i en especial la informació sobre el projecte CCLP (Collaborative Collections Lifecycle Project) –projecte que mereixeria seguiment i avaluació–, i l’annex C, amb els perfils organitzatius de les diferents col·laboracions estudiades, incloent-hi informació sobre la seva història, estructura, objectius i activitats principals.
Valoració en el context del sistema de biblioteques universitàries de Catalunya i el GEPA
El sistema de biblioteques universitàries de Catalunya ja compta amb una sòlida tradició de col·laboració, amb iniciatives com el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i el préstec interbibliotecari del CSUC. L'existència del GEPA (Garantia d'Espai per a la Preservació de l'Accés), com a magatzem cooperatiu, és un altre exemple d'aquesta voluntat de treballar conjuntament per optimitzar recursos i millorar l'accés a les col·leccions.
L'estudi ressenyat ofereix un marc conceptual i recomanacions pràctiques que poden ser de gran utilitat per a les biblioteques universitàries a l'hora de millorar les col·laboracions existents en el camp del desenvolupament de les col·leccions, o, fins i tot, per establir nous projectes. El GEPA, com a infraestructura compartida, pot ser un element clau en el desenvolupament de futures col·laboracions. No obstant això, és important tenir en compte que l'èxit d'aquestes iniciatives dependrà en gran mesura de l'adopció de models de governança i de negoci adequats, així com de la implementació de pràctiques efectives de gestió, comunicació i avaluació. L'estudi d'Ithaka S+R proporciona una guia valuosa en el camí cap a una col·laboració més efectiva i sostenible en el desenvolupament conjunt de col·leccions.
La gestió col·laborativa de les col·leccions és un dels focus principals del congrés EPICo/Kuopio que té lloc a Barcelona del 25 al 27 de setembre, organitzat per la Universitat de Barcelona i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). També és tema d'estudi de la xarxa EPICo.
Bibliografia
Malpas, Constance (2011). Cloud-sourcing research collections: managing print in the mass-digitized library environment. Dublin, Ohio: OCLC Research. 76 p.
Malpas, Constance; Lavoie, Brian (2016). Strength in numbers: the research libraries UK (RLUK) collective collection. Dublin, Ohio: OCLC Research. 50 p.
O’Connor, Steve; Jilovsky, Cathie (2008). «Approaches to the storage of low use and last copy research materials». Library collections acquisitions and technical services, vol. 32, no. 3–4, p. 121–126.
O’Connor, Steve; Wells, Andrew; Collier, Mel (2002). «A study of collaborative storage of library resources». Library Hi Tech, vol. 20, no 3, p. 258–269.
© Imatge inicial d’Alexa a Pixabay
Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.
El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de 
La primera taula rodona «Les dades obertes en Humanitats Digitals són diferents?» va estar moderada per Lluís Anglada, membre del projecte, i hi van intervenir Xavier Rubio Campillo, director del grup DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni), Institut de Recerca en Arqueologia de la Universitat de Barcelona; Diana Roig, professora titular de l’ICREA i titular de l’ERC StG a l’IN3-UOC; Mireia Alcalà, coordinadora del Repositori de Dades de Recerca CORA del CSUC i Mikel Iruskieta de CLARIN - UPV/EHU. Cadascun dels ponents va donar resposta a les preguntes plantejades per Anglada, com per exemple: Quins trets diferencials tenen les dades en Humanitats (Digitals)? Tenen problemes específics, necessitats i reptes? Què necessiten com a investigadors per fer el treball més senzill? Les conclusions principals a les quals es va arribar són que les dades en Humanitats es caracteritzen pel fet que no estan estructurades i es troben encara en procés d'estandardització. Per altra banda, també solen tenir pèrdues durant el procés de digitalització. També es van comentar temes com la interdisciplinarietat, i la preservació i els problemes sorgits de l’obsolescència de la tecnologia, etc. Per acabar, els investigadors van coincidir a reclamar més finançament, formació i, en general, un canvi necessari de cultura acadèmica.
Es tracta d’un informe elaborat per l’EOSC Association Task Force «Data stewardship, curricula and career paths» que pretén oferir un panorama de com s’està abordant la incorporació de gestors de dades dins dels centres i equips de recerca.
És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. 
