Afegeix un nou comentari

Sobre la desitjable formació de gestors de dades en el context de la ciència oberta

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ángel M. Delgado-Vázquez
Cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación
Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
ORCID: 0000-0003-2461-8553
@amdelvaz


Basalti, Chiara; Fazekas-Paragh, Judi; Forni, Monica; van Gelder, Celia; Hasani-Mavriqi, Illire; Janik, Joanna; Kalová, Tereza; Kuchma, Iryna; Lindroos, Hanna; Lütcke, Henry; Pinnick, Jaana; Raga, Núria; Thorpe, Deborah; Wildgaard, Lorna (2024). Recommendations for data stewardship skills, training and curricula with implementation examples from European countries and universities. Brussels: EOSC Association AISBL. Disponible en: <https://doi.org/10.5281/zenodo.10573892>. [Consulta: 16/07/24].    


Es tracta d’un informe elaborat per l’EOSC Association Task Force «Data stewardship, curricula and career paths» que pretén oferir un panorama de com s’està abordant la incorporació de gestors de dades dins dels centres i equips de recerca.

L’informe parteix de la base de la necessitat de comptar amb personal especialitzat en gestió de dades dins de les diferents unitats i centres de recerca.

Per a això, es fa un relat i síntesi d’experiències, tant en l’àmbit nacional, com en l’àmbit institucional, amb dades de 10 països i 7 universitats.

Aquests relats inclouen experiències pràctiques, potencialitats, reptes i obstacles per a la creació de capacitats, la formació i el desenvolupament curricular en matèria de gestió de dades en contextos institucionals i nacionals.

Aquesta informació serveix com a base per a l’elaboració de l’informe i l’exposició d’una seguit de recomanacions adreçades als responsables polítics, finançadors i governs europeus i nacionals, d’una part, i a les organitzacions de recerca, per l’altra.

Pel que fa a les recomanacions per als òrgans polítics, l’informe advoca per harmonitzar les competències bàsiques de gestió de dades en l’àmbit europeu i internacional, donant suport a la implantació de plans d’estudis europeus alineats (inclosa la certificació) per als gestors de dades, comprometent-se amb l’educació en polítiques i estratègies institucionals, nacionals i europees de ciència oberta i dades.

D’altra banda, aposta per promoure la integració global de les habilitats i competències de la ciència oberta, inclosa la formació en gestió de dades de recerca i programes per a perfils professionals en administració de dades, així com per reconèixer i invertir en la formació avançada i la professionalització de les funcions en ciència de dades i administració de dades adaptades als diferents àmbits de la recerca i la innovació, proporcionant formació acreditada de professionals per operar l’ecosistema EOSC i de dades amb eficàcia i èxit.

Pel que fa als plans d’estudis i formació per a investigadors, finançadors i responsables de la presa de decisions, l’informe recomana donar suport a la implantació d’un pla d’estudis bàsic per a la gestió de dades destinat als investigadors com a element central dels programes de recerca, proporcionant també plans d’estudis paral·lels sobre ciència oberta, EOSC i cicle de vida de les dades per a finançadors i responsables de la presa de decisions amb la finalitat de mantenir la conversa sobre les pràctiques nacionals de ciència oberta, els beneficis de la gestió FAIR de les dades de recerca i la importància de la ciència col·laborativa en la comunitat investigadora, al mateix temps que es destaquen els avantatges únics que EOSC ofereix als investigadors.

Aquests plans d’estudi han de permetre establir trajectòries professionals adequades per als professionals de suport a la recerca. Proporcionar, per exemple, formació en gestió de dades com una trajectòria professional alternativa per als investigadors novells per garantir la combinació de coneixements especialitzats d’alt nivell en el domini i habilitats tècniques que estimulin un entorn dinàmic de recerca/suport i proporcionin habilitats molt necessàries per a una carrera de recerca tant dins com fora del món acadèmic, creant condicions propicies per tal que les institucions i les comunitats de recerca permetin un aprenentatge continu sobre temes relacionats amb la gestió de dades i donant suport a la col·laboració entre els serveis de gestió de dades de recerca (RDM), els centres de serveis i els gestors de dades a les institucions  i aclarir les funcions respectives dins de les institucions.

Quant a polítiques i xarxes, el document recomana reforçar les polítiques europees i nacionals relacionades amb la ciència oberta i l’EOSC en l’alfabetització de dades FAIR i els professionals de la ciència i la gestió de dades, incloses les habilitats i competències respectives i el seu reconeixement, formació i plans d’estudi, donar suport i promoure aliances entre universitats de tota Europa que desenvolupin formació i plans d’estudi sobre gestió de dades, els objectius de les quals siguin potenciar el sistema educatiu i contribuir a la competitivitat internacional de les universitats a Europa i desenvolupar i promoure programes nacionals i europeus d’ambaixadors i lideratge en matèria de competències i formació per assessorar els responsables de la presa de decisions.

També es recomana coordinar i alinear les competències, els plans d’estudis i els programes de formació a escala nacional i europea, incloent la creació d’organismes nacionals de coordinació que siguin representatius de les infraestructures nacionals i poden interactuar amb les institucions nacionals i europees en nom seu.

L’última recomanació d’aquest bloc crida poderosament l’atenció: finançar plans de formació per a gestors de dades en projectes de recerca.

Per la seva part, les recomanacions a les organitzacions de recerca parlen d’incloure i comprometre’s a educar els gestors de dades en les estratègies institucionals i nacionals de ciència oberta i dades, donar suport al desenvolupament continu de plans d’estudis dinàmics que evolucionin en funció de la comunitat investigadora circumdant, ja sigui a través de programes de tutoria, de l’organització col·laborativa de tallers de formació d’investigadors, el foment de connexions amb altres gestors de dades que treballin dins i fora de la universitat, i el disseny col·laboratiu d’un projecte per oferir suport integrat d’administració de dades específic del domini a la universitat.

També menciona el desenvolupament de plans d’estudis i carreres professionals per als perfils dels gestors de dades en política, recerca, dades i infraestructures, i com a agents de canvi, és a dir, habilitats per defensar la gestió de dades en tota una organització en contextos polítics, tècnics i de recerca.

L’informe menciona el desenvolupament de les habilitats interpersonals, com l’ensenyança, la mediació, la comunicació i la gestió d’equips, de gran valor per a totes les parts interessades, tant en contextos institucionals como de gestió de projectes. Es menciona la possibilitat d’experimentar amb pedagogies docents innovadores, que augmentin la disponibilitat i eficàcia dels programes de formació, com l’aprenentatge en línia i combinat, els casos de socis industrials, les pràctiques i l’aprenentatge sota demanda, així com proporcionar formació flexible per a gestors de dades.

El document menciona l’existència d’una necessitat de gestors de dades en les comunitats lingüístiques locals i en les indústries de parla anglesa en el mercat laboral. Per tant, es recomana que els plans d’estudis incloguin elements ancorats en àrees disciplinàries amb un món conceptual nacional o anglòfon. D’aquesta manera, els titulats estaran preparats per a treballar com a administradors de dades en empreses i organitzacions, independentment de l’idioma. 

Finalment, en el bloc dedicat al desenvolupament curricular, es parla de crear associacions per a la formació i els plans d’estudi sobre gestió de dades, aprofitant les competències i els coneixements de les comunitats existents i establint programes d’educació i formació.

Sobre les comunitats i xarxes de gestió de dades, es recomana donar suport al desenvolupament i la professionalització de la gestió de dades de recerca en l’àmbit nacional mitjançant l’establiment d’una xarxa nacional de gestió de dades; professionalitzar, integrar i crear itineraris professionals sostenibles per al paper del gestor de dades dins del panorama nacional i desenvolupar un enfocament nacional per a la formació en gestió de dades basat en les millors pràctiques internacionals.

Les recomanacions a les organitzacions de recerca culminen amb una llista que inclou:

  • Garantir les competències de conservació, preservació i difusió dels actius de dades nacionals i el creixement i desenvolupament continus de la recerca local.
     
  • Centrar-se en el suport als investigadors en àmbits específics.
     
  • Proporcionar aprenentatge entre iguals, incorporació estructurada, formació en el lloc de treball, formació de formadors i aprenentatge sobre gestió de dades.
     
  • Proporcionar la infraestructura tècnica per tal que els administradors de dades puguin «practicar el que prediquen».
     
  • Facilitar debats entre el professorat i proporcionar un desenvolupament de capacitats sistemàtic i continu sobre els conceptes i pràctiques de la ciència oberta, incloent una àmplia comprensió dels principis rectors i els valors fonamentals de la ciència oberta, així com habilitats i capacitats tècniques en alfabetització digital, pràctiques de col·laboració digital, ciència i administració de dades, conservació, preservació i arxiu a llarg termini, alfabetització informacional i de dades, seguretat web, propietat i intercanvi de continguts, com també enginyeria de programari i ciències de la computació.

L’informe es tanca amb un ampli annex que recull les diferents experiències nacionals i institucionals utilitzades per a la seva elaboració.

En el cas espanyol, es fa un repàs de les polítiques nacionals, que en ordre cronològic inclou l’Estrategia Española de Ciencia, Tecnología e Innovación (2021-2027), la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación (2022) i la Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (2023-2027), destacant el que té que veure amb la ciència oberta i la gestió de dades. A continuació, s’atura en el relat de l’experiència del CSUC, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i en les diferents iniciatives posades en marxa per començar a prestar serveis relacionats amb la gestió de dades i amb la sensibilització i la formació sobre aquesta temàtica.

Pel que fa a les experiències institucionals, l’informe inclou l’experiència de la Universidad Pablo de Olavide, que actualment treballa en dues vies, la de la formació de professionals, a través d’un títol propi d’Experto Universitario en Servicios de Apoyo a la Investigación: información, datos, evaluación y publicación científica; i, per altra banda, la formació a investigadors, amb itineraris formatius tant per a investigadors predoctorals com per a investigadors junior i sènior, que són conduïts des del Servicio de Apoyo a la Investigación de la Biblioteca/CRAI.

Més enllà del relat del panorama espanyol, fins i tot de les recomanacions incloses en l’informe, moltes d’elles de sentit comú per a professionals de l’àmbit de la documentació, el valor rau en el fet que mostra d’una manera molt sintètica l’estat de la qüestió en un ampli rang de territoris i d’institucions de diferents característiques, el que sens dubte constitueix un bon punt de partida per conèixer l’escenari de base en el qual probablement, en els pròxims anys, s’hauran de desenvolupar les polítiques i accions relacionades amb la posada en marxa de veritables plans de formació homologables per a gestors de dades.

 

© Imatge inicial de Tung Nguyen a Pixabay