Lluís Agustí
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Giménez Toledo, Elea; Arco Blanco, Ana del (2022). Digitalización de editoriales académicas: políticas científicas e investigación. Granada: Comares. 91 p. Disponible a: <https://www.comares.com/libro/digitalizacion-de-editoriales-academicas_141611/>. [Consulta 30/06/2023].
El panorama de l’edició acadèmica iberoamericana està format per un conjunt de petites i mitjanes editorials universitàries, d’institucions públiques i privades, que solen publicar llibres impresos en tirades curtes, especialitzats sobretot en ciències socials i humanitats. Aquestes obres acostumen a ser concebudes i produïdes per investigadors de la regió i han estat escrites en castellà o portuguès, llengües considerades secundàries en el món de la comunicació científica.
Tota aquesta producció serveix, evidentment, per a la transferència de resultats a la regió d’origen, però no tant per al descobriment ni la internacionalització de la ciència que s’hi produeix, ni tampoc per a la validació de la seva qualitat.
Aquest estat de coses no és d’ara i ve de lluny. L’edició acadèmica iberoamericana s’ha trobat confrontada tradicionalment a una sèrie de debilitats i problemes estructurals, com ara el de comptar amb una cadena de valor del llibre en la qual fallen dues de les baules fonamentals: una distribució eficaç i eficient, i una xarxa de punts de venda final suficientment abundant i especialitzada. Tampoc no ha ajudat el fet d’articular-se tot plegat en quasi una vintena de mercats nacionals, en ocasions poc permeables, que determinen espais de distribució insuficientment interconnectats, tal com passa també amb el mercat de les editorials comercials.
Un dels fenòmens més interessants que s’han produït en el món editorial, arran del desenvolupament de les xarxes socials i les tecnologies de la informació, ha estat l’aparició de nombroses pàgines personals i blogs dedicats al món del llibre. Desenvolupades per professionals de l’edició, per amants de la lectura, escriptors, crítics o especialistes de diferent signe, societats comercials o científiques, grups d’investigació, etc., avui dia comptem amb un elenc de pàgines de diferent factura i interès, però que, en el seu conjunt, responen a un ampli ventall d’aspectes relatius a les diferents baules de la cadena del llibre, tant tradicional com digital. Es tracta, a més, de llocs on la reflexió s’uneix a la crítica, a l’anunci de novetats i, sobretot, on es pot fer un seguiment completament actualitzat de les principals circumstàncies que es van produint al sector. Pàgines orientades a debatre la comercialització dels llibres, el disseny, la compaginació o els problemes de caràcter ortotipogràfic o lingüístic que els afecten, els models de negoci sorgits en l’entorn digital, les polítiques editorials, els moviments empresarials, els dispositius, aplicacions i gadgets vinculats amb la lectoescriptura, etc. Un conjunt de propostes que constitueixen un termòmetre permanent d’una activitat que durant anys ha restat opaca al públic en general, i que s’han erigit en llocs de reflexió i debat permanent sobre un sector immers en una dinàmica de transformació accelerada, on els processos de migració digital són cada cop més potents.
