Iberoamérica

Una mirada a la literatura infantil i juvenil iberoamericana

Begonya Ferré Borràs
Directora de la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà


Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil. 2023. Coord., Teresa Tellechea. Boadilla del Monte: Fundación SM, 2023. 434 p. Disponible a: <https://es.fundacion-sm.org/innovacion-educativa/ biblioteca/anuario-lij-2/#>. [Consulta: 30/04/2024]. 


L’Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil, editat des del 2004 per la Fundación SM és una extensa obra redactada per professionals del sector sobre el panorama de la literatura infantil i juvenil (LIJ) en tots aquells països iberoamericans on SM té presència: Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Espanya, Mèxic, Perú, Puerto Rico, República Dominicana i Xile. 

La 14a edició d’aquest anuari (que es refereix al període 2021 i 2022) destaca en totes les aportacions de quina manera la pandèmia de la covid-19 va modificar els hàbits lectors en l’àmbit global. En destaquen l’increment de la lectura digital i l’auge del còmic com a factors rellevants en l’augment de la lectura entre nens i joves.  

La introducció de l’obra, a càrrec de María Teresa Ortiz Vélez, directora general de la 
Fundación SM, ens emmarca tant el contingut de l’obra com la seva voluntat i finalitat. «La obra responde a nuestro compromiso con el fomento de la lectura como eje fundamental para lograr equidad educativa y, en consecuencia, personas con un hábito lector que les permite aprender a lo largo y ancho de la vida».  

Com conduir la transformació digital en les editorials acadèmiques iberoamericanes: una guia de recomanacions

Lluís Agustí
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Giménez Toledo, Elea; Arco Blanco, Ana del (2022). Digitalización de editoriales académicas: políticas científicas e investigación. Granada: Comares. 91 p. Disponible a: <https://www.comares.com/libro/digitalizacion-de-editoriales-academicas_141611/>. [Consulta 30/06/2023].  


El panorama de l’edició acadèmica iberoamericana està format per un conjunt de petites i mitjanes editorials universitàries, d’institucions públiques i privades, que solen publicar llibres impresos en tirades curtes, especialitzats sobretot en ciències socials i humanitats. Aquestes obres acostumen a ser concebudes i produïdes per investigadors de la regió i han estat escrites en castellà o portuguès, llengües considerades secundàries en el món de la comunicació científica. 

Tota aquesta producció serveix, evidentment, per a la transferència de resultats a la regió d’origen, però no tant per al descobriment ni la internacionalització de la ciència que s’hi produeix, ni tampoc per a la validació de la seva qualitat.

Aquest estat de coses no és d’ara i ve de lluny. L’edició acadèmica iberoamericana s’ha trobat confrontada tradicionalment a una sèrie de debilitats i problemes estructurals, com ara el de comptar amb una cadena de valor del llibre en la qual fallen dues de les baules fonamentals: una distribució eficaç i eficient, i una xarxa de punts de venda final suficientment abundant i especialitzada. Tampoc no ha ajudat el fet d’articular-se tot plegat en quasi una vintena de mercats nacionals, en ocasions poc permeables, que determinen espais de distribució insuficientment interconnectats, tal com passa també amb el mercat de les editorials comercials.

Anàlisi de l’ISBN a Iberoamèrica

Isabel-Cristina Arenas S.
6a promoció de l’Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona (UB)


González M., José Diego (2021). El espacio iberoamericano del libro 2020. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 109 p. ISBN: 978-958-671-226-2. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/el-espacio-iberoamericano-del-libro-2020/>. [Consulta: 18/03/2022].


Obrir avui una nova llibreria sense tenir en compte els compradors en línia representa el risc de deixar confinats els llibres un cop s’acaba l’horari de treball i es tanca la porta física del negoci. Al començament del 2020, moltes llibreries ja tenien a disposició dels clients la venda per Internet de llibres impresos, però d’altres van haver de reaccionar el més ràpid possible i adaptar-se al que estava succeint a causa de la pandèmia de la COVID-19. «Aunque sea demasiado pronto para saber cuán duraderos serán determinados cambios experimentados en este tiempo, lo menos aconsejable para el sector sería actuar esperando un retorno a la vieja normalidad», es llegeix a El espacio iberoamericano del libro 2020 (p. 18), el nou informe del Cerlalc, que comença amb una anàlisi de la conjuntura que vivia el món en el moment de la seva publicació. El confinament general, la por al contagi, els tancaments de fronteres, etc., van dur a la fallida de molts negocis, ens preparàvem per al pitjor dels panorames en gairebé tots els sectors. Què va succeir amb la publicació de llibres a Iberoamèrica? 

Una relació en tensió: ciència oberta i avaluació científica a Iberoamèrica

Nancy Diana Gómez
Grupo Tecnodoc
Universidad Carlos III de Madrid (UC3M)


Babini, Dominique; Rovelli, Laura (2020). Tendencias recientes en las políticas científicas de ciencia abierta y acceso abierto en Iberoamérica. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; [Madrid]: Fundación Carolina. 184 p. (Ciencia abierta). Disponible a: 
<http://webcarol.antares-e.com/wp-content/uploads/2020/12/Ciencia-Abierta.pdf>. [Consulta: 10/02/2021].


L’objectiu que persegueix l’informe és analitzar l’estat de les recerques i les polítiques científiques en ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert a Iberoamèrica, posant l’accent en la incidència d’aquests paradigmes en l’avaluació científica.
 
Per dur-lo a terme planteja les següents accions:

- Iniciar un debat sobre l’avaluació científica i els indicadors de qualitat considerats a la regió.

- Contribuir a una comparació sistemàtica entre les polítiques i lineaments de la ciència oberta, l’accés obert i dades obertes vinculats a les trajectòries de recerca dels científics.

- Analitzar alternatives, per vincular l’avaluació de les publicacions científiques amb els seus indicadors d’impacte en el context de l’accés obert de cada país.

- Difondre les experiències d’èxit.

Convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre

Isabel-Cristina Arenas
6a promoció de l'Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona


Rodríguez, Joaquín (2019). En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). Disponible a: <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 10/07/2019].


Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 

Subscriure a RSS - Iberoamérica