Versió per a imprimir
José Antonio Gómez Hernández
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia
All-Party Parliamentary Group on Digital Skills (2020). The impact of COVID-19 and lessons learned for improving digital skills in the future. 15 p. Disponible a: <https://connectpa.co.uk/wp-content/uploads/2020/07/Digital-Skills-APPG-report-2020.pdf>. [Consulta: 26/07/2021].
La pandèmia ens ha fet ser més digitals, tant en temps de connexió diària com en la diversitat de facetes vitals que basem en la tecnologia: teletreball, consum, educació, relacions personals, oci i accés a continguts. Si la digitalització és estratègica per a la societat europea, què estan proposant les polítiques públiques per completar la transformació de la societat de forma inclusiva, i quin paper juga en això la qüestió de les competències digitals? Què es pot esperar d’aquestes polítiques? Tenen alguna cosa a dir les biblioteques en aquests processos?
Si ens referim a la Unió Europea, recordem que el pla de recuperació NextGenerationEU (European Commission, 2020b) considera el digital un eix clau, i això s’ha traslladat al Plan España Puede (Gobierno de España, 2020), sent una de les seves quatre línies estratègiques. Per això es formulen polítiques per completar la digitalització de les empreses, del sistema educatiu i de les administracions públiques, que estan començant a rebre molts milions d’euros. I per a la formació massiva en les competències digitals, la Unió Europea ha aprovat el Digital Education Action Plan 2021-2027 (European Commission, 2020a) i Espanya el Plan nacional de competencias digitales (Gobierno de España, 2021), dotat amb 3.750 milions d’euros. En concret a Espanya, pretén incidir en la competència digital de a) la comunitat educativa en tots els seus nivells, b) l’empresa i la població activa tant del sector públic com del privat, c) el foment d’especialistes digitals), i d) «la ciutadania» en general amb èmfasi en col·lectius en risc d’exclusió digital i en la bretxa digital de gènere. Amb aquest últim objectiu, hi ha una línia d’actuació centrada en la formació en competències digitals bàsiques amb una dotació al voltant dels vuit-cents milions d’euros, amb els quals s’aspira a arribar als quinze milions d’espanyols que s’estima que no les tenen, com expliquem amb més detall a Gómez-Hernández i Vera-Baceta (2021).
Què es pensa i què es vol fer sobre aquesta qüestió a la Gran Bretanya després del Brexit? Per respondre aquesta pregunta hem llegit el document objecte d’aquesta ressenya, i que és fruit d’una comissió parlamentària que va fer propostes perquè es valoressin i promoguessin les competències digitals mitjançant polítiques públiques. S’argüeix que són vitals per a l’economia, que és urgent completar aquestes habilitats ciutadanes per a la productivitat, la competitivitat i la mobilitat social del Regne Unit, i que s’hi ha d’invertir per a la recuperació econòmica, per millorar l’educació i per donar suport a les necessitats de la vida quotidiana de, almenys, els 11,7 milions de britànics que no compten amb les capacitats bàsiques per trobar informació en línia, completar formularis, accedir a la banca o mantenir-se connectats.
Quan aquests grups socials més estaven demandant formació digital –ja que el 82 % de les ofertes laborals exigeixen aquestes habilitats– els serveis per ensenyar-los es van tancar i, davant d’això, es van activar diverses iniciatives d’entitats en bona part privades o del tercer sector, més que governamentals. Així, l’informe detalla accions de BT (amb la seva campanya Skills for Tomorrow que ha facilitat recursos gratuïts de formació digital i dades il·limitades als seus usuaris en situació vulnerable), la Fundació EY (amb programes de formació en línia per a joves amb baixos nivells de renda), la fundació Good Things (que va obrir totes les seves formacions digitals en línia sense necessitat de registre), la banca Lloyds (que va implantar juntament amb We Are Digital una línia d’ajuda telefònica per ensenyar serveis digitals bàsics com ara configurar la banca en línia, comprar aliments o programar cites amb el metge de capçalera), l’Open Learn de l’Open University (que va oferir la seva plataforma d’aprenentatge gratuïta amb unes mil píndoles formatives breus), la techUK (que va implantar un repositori de continguts formatius de les competències digitals incloent-hi les qüestions de seguretat), el Digital Garage de Google (dirigit a formació en màrqueting i d’altres competències digitals per a la petita empresa), o les campanyes Devicesdotnow amb les quals es van facilitar dispositius configurats amb aplicacions bàsiques a més de deu mil britànics sense recursos i el servei de tutors telefònics de Heeley trust amb el qual es va ajudar persones sense habilitats digitals bàsiques a connectar-se i utilitzar serveis digitals bàsics.
Després d’analitzar algunes d’aquestes actuacions i realitzar estudis de cas com ara City and Guilds i TheETA, l’informe conclou quinze propostes, que crec que van en la mateixa línia de les de la Unió Europea. Parlen de la necessitat d’una estratègia d’economia digital ben finançada i articulada més enllà del voluntarisme, de crear una infraestructura digital i una xarxa de recursos de capacitació bàsica i prestació de dispositius i connectivitat, de centres d’aprenentatge permanent gestionats en col·laboració amb el tercer sector, de programes específics de formació dels treballadors i les treballadores, de promoure la digitalització de las pimes, de concretar criteris d’avaluació de les competències digitals i de fomentar la cooperació amb aquestes finalitats entre empreses, administracions i universitats.
Fins on arribaran aquestes propostes, tant al Regne Unit com a la Unió Europea? Hem de ser, un cop més, optimistes, per bé que trenta anys d’accions i polítiques inconnexes per portar el conjunt de la ciutadania el que abans s’anomenava «societat de la informació» podria suscitar escepticisme. A favor, ara hi ha factors com l’acceleració digital causada per la pandèmia, la consciència política sobre la gravetat de la desigualtat digital, el que la incertesa estigui duent la població activa a dedicar més temps que mai a formar-se en tecnologies, i el gran nombre de recursos econòmics que s’hi dedicaran. Per això, aconseguir l’adquisició de competències digitals bàsiques en un nivell B1 –on ja s’actua amb autonomia en les diferents dimensions de la competència segons el Digcomp (Carretero, Vuorikari, i Punie, 2017)– pot ser ara viable, sempre treballant en col·laboració entre serveis públics com les biblioteques i el sector educatiu, els centres de persones adultes, el tercer sector que treballa amb col·lectius en exclusió digital i també el sector privat.
Ara bé, hi ha algunes dificultats que no s’acostuma a tenir en compte, i que tenen a veure amb la visió mateixa que tenen les persones sobre què és ser competent digitalment, el que les porta a desitjar o no formar-se i actuar de forma més reflexiva, crítica i intencional en el context de les tecnologies i les xarxes. Crec que a vegades hi ha una visió molt instrumental –i en aquest sentit simplista– de la competència digital, i de manera conscient o no això pot estar fent creure a la ciutadania ja usuària que té totes les capacitats que necessita, i que no en requereix més. Aquesta sensació és molt aventurada i gairebé sempre errònia, però crec que és una qüestió de la qual molts «no volen saber-ne» o reconèixer que haurien de tenir una competència digital més crítica, més diversa, més orientada a allò col·laboratiu i als usos creatius, més conscient dels riscos i més reivindicativa dels propis drets digitals.
Entenc la competència digital com una capacitat evolutiva, que s’ha d’exercir de forma empoderadora, que ha de redundar en construir millors comunitats, en la participació democràtica, en la creativitat, l’aprenentatge i la innovació social. Tal com ho veig, és un error creure’s digitalment competent per saber fer videotrucades, comprar per Internet, utilitzar la banca electrònica, tenir perfil en unes quantes xarxes socials i usar constantment plataformes de missatgeria. És necessari també saber-ne autoregular l’ús, prevenir la dependència digital, ser conscient del risc d’abús de les dades privades i saber protegir-se, estar alerta davant de la desinformació i els discursos d’odi, desenvolupar pràctiques eficients d’avaluació de la informació, saber compartir i crear continguts de forma responsable, ser capaç de desconnectar per a pràctiques de vida, pensament i relació enriquidores, i conèixer els drets digitals. Encara que els ignorem, la consciència sobre els riscos digitals forma part de la competència digital. I no tenir-ne ens està portant a problemes que poden anar des de les addiccions digitals, a la procrastinació, la pèrdua o robatori de dades econòmiques, la vulnerabilitat a la delinqüència digital o l’empobriment de la nostra informació, tancada en els nostres grups afins.
Les biblioteques hauríem de ser espais formatius que integressin la visió instrumental i la visió cooperativa, innovadora i crítica del que és digital. I hem de lluitar-hi, per més que els plans publicat fins ara no ens tinguin molt en compte. Ens hi va una oportunitat de disposar de fons per fer la nostra pròpia renovació i transformació digital, i ser útils en un àmbit crucial per a la ciutadania en els propers anys. Per això plantegem la creació a les biblioteques públiques espanyoles d’Espais de ciutadania digital (Vera-Baceta i Gómez-Hernández, 2021). Ni al Regne Unit ni a Europa les biblioteques poden quedar al marge del repte personal i col·lectiu de formar-nos com a ciutadans competents a la societat on ja hi som immersos.
Carretero, Stephanie; Vuorikari, Riina; Punie, Yves (2017). DigComp 2.1: the digital competence framework for citizens with eight proficiency levels and examples of use. Luxembourg: Publications Office of the European Union. [48 p.]
European Commission (2020a). Digital Education Action Plan 2021-2027: resetting education and training for the digital age. 19 p. [Brussels]: European Commission.
European Commission (2020b). Proposal for a regulation of the European Parliament and of the Council establishing a recovery and resilience facility. Brussels: European Commission. 46 p.
Gobierno de España (2020). España Puede: plan de recuperación, transformación y resiliencia. Madrid: Presidencia del Gobierno. 57 p.
Gobierno de España. (2021). Plan nacional de competencias digitales. 70 p.
Gómez-Hernández, José-Antonio; Vera-Baceta, Miguel-Ángel (2021). «Las bibliotecas públicas españolas ante los fondos europeos de recuperación y el Plan nacional de competencias digitales». Anuario ThinkEPI, vol. 15. 24 p.
Vera-Baceta, Miguel-Ángel; Gómez-Hernández, José-Antonio (2021). «"Espacios de ciudadanía digital" en las bibliotecas públicas: una propuesta para su integración en el marco del Plan nacional de competencias digitales». Anuario ThinkEPI, vol. 15. 16 p.
