Versió per a imprimir
Fernando Cruz Quintana
X: @fer_cquintana IG: fer_cquintana
Investigador per Mèxic del Consejo Nacional de Ciencias, Humanidades y Tecnologías (Conahcyt) de Mèxic
Professor de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociales de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM)
An Opportunity for Audiobook Global Growth beyond English-Language Markets (2024). Dosdoce.com. 82 p. Disponible en: <https://www.buchmesse.de/files/media/pdf/FBM_Dosdoce_Whitepaper_AUDIOBOOK_GLOBAL_GROWTH_2024.pdf>. [Consulta: 31/10/2024].
Una de les situacions més característiques que notem els qui investiguem el comportament de la indústria del llibre en l’àmbit mundial és la seva dimensió exorbitant: podria oferir una dada estadística per sustentar la meva afirmació, però apel·lo més aviat al sentit comú de veure la immensa quantitat de llibres que es publiquen dia rere dia. Ho puc dir de Mèxic (país des d’on escric aquesta ressenya), però l’exercici funciona millor quan penso en els llibres de parla hispana, i després sumo els de parla anglesa, francesa o xinesa (dels que desconec tot) … L’equació se sembla infinita si sumem tots els llibres del passat i afegim també els llibres electrònics: vivim immersos en un univers de publicacions! Per acabar-ho d’adobar, i l’univers editorial semblés impossibilitat d’expandir-se, d’un anys ençà, un format antic, el d’audiollibre, ha reviscolat i potser aspira a viure una època d’or.
L’obra que aquí ressenyo, An Opportunity for Audiobook Global Growth beyond English-Language Markets (setembre de 2024), constitueix un treball de recerca publicat per Dosdoce.com per a la Fira del Llibre de Frankfurt (Frankfurter Buchmesse). L’objectiu d’aquest estudi és mostrar l’evolució de la indústria dels audiollibres en els cinc principals idiomes del continent europeu, tret de l’anglès: espanyol, alemany, francès, italià i portuguès. Amb la informació que conté, els professionals i estudiosos del llibre i la indústria editorial poden comprendre millor les dinàmiques de producció, distribució i consum que configuren el format dels audiollibres en els diferents mercats globals.
Nou són els apartats on s’analitzen els detalls de la transformació que ha experimentat el sector editorial per poder publicar audiollibres. En ells, no només es brinden imatges estadístiques que sustenten el canvi d’un nou paradigma editorial [com els percentatges de consum per gènere literari i llengua (pp. 37-41)], sinó que també es dona veu —de manera directa o indirecta— a actors i actrius rellevants de la indústria, que comparteixen relats d’èxit i la seva experiència a l’editar o vendre audiollibres.
A la indústria editorial es tenen ja molts anys d’experiència en el comerç electrònic (si bé és cert que els nostres aprenentatges avancen a ritmes diferents donat l’accés tecnològic de cada nació), però no deixa de ser interessant estudiar com és que es comporten les vendes en línia. A les primeres pàgines de l’estudi de Dosdoce.com (pp. 28-36) s’ofereixen estadístiques de com i on exactament s’estan consumint quins audiollibres i en quines llengües específicament. Per exemple, no és casualitat que els audiollibres tinguin un excel·lent rebuda en països com ara Mèxic i els Estats Units (les nacions u i dos amb major nombre de parlants d’espanyol al món), però una pèssima recepció en d’altres com Argentina i Colòmbia (que també tenen un ampli percentatge de hispanoparlants). Aquesta informació constitueix un punt de partida per tal que altres treballs de recerca indaguin sobre aquestes diferències contrastants.
Potser un dels aspectes més interessants de l’estudi de Dosdoce.com no sigui el fet de mostrar hipòtesis i línies de treball, sinó il·lustrar realitats o fets concrets. En aquesta obra no tan sols es parla sobre editar en un nou format, el dels audiollibres, sinó també sobre la multiplicitat de models de negoci que existeixen per explotar-lo. Concretament, la recerca rastreja i compara de quina manera les vendes unitàries, els serveis de subscripció i les plataformes de préstec digital es comporten d’una manera diferenciada entre una llengua i altra (pp. 54-57). Sobre aquesta mateixa distinció de consum, és també molt rellevant l’àmplia informació sobre els canals i empreses que ofereixen productes i serveis també diversos [això en dos dels apartats més extensos de la recerca (pp. 46-54 y pp. 58-69)].
Gairebé com a conclusió, l’obra que aquí ressenyo passa llista al tema de la intel·ligència artificial i la manera com està impactant la indústria editorial. Per bé que la recerca reconeix que aquest avenç no es va donar per generació espontània i és més aviat la conseqüència de molts anys de progrés tecnològic, també considera que els seus efectes encara no s’han mostrat en la seva totalitat. En aquest apartat final, novament es pot llegir l’opinió (sustentada en exemples d’èxit) de com diferents editors o líders empresarials estan traient o pensen treure profit de la intel·ligència artificial en alguna de les seves tasques quotidianes.
En conclusió, amb An Opportunity for Audiobook Global Growth beyond English-Language Markets els professionals de l’edició tenen una recerca justa i breu, però ben documentada i estructurada, que els servirà com a referent per poder fer incursions de la millor manera en l’edició d’audiollibres. De manera implícita, obres como aquesta sembla que amplien la concepció mateixa de la figura de l’editor, la qual fa més l’efecte d’un gestor de continguts amb múltiples opcions de publicació, que no només per a opcions impreses. Així com ens va costar alguns anys acceptar que els formats electrònics havien arribat per quedar-se i que els llibres en PDF o ePub eren també llibres, ara potser haguem d’acceptar que els audiollibres, i el seu evanescent contingut sonor, són també una nova transfiguració llibresca amb la qual haurem de conviure.
© Imatge inicial de sindrehsoereide a Pixabay
