Versió per a imprimir
Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid
Sustainable Development Goals and libraries: first European report (2020). [The Hague]: EBLIDA. 39 p. Disponible a: <http://www.eblida.org/Documents/EBLIDA-Report-SDGs-and-their-implementation-in-European-libraries.pdf>. [Consulta: 11/10/2021].
El 2015, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a part d’una Agenda 2030 on es feia una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món. El 2019, i vist que no s’estava avançant a la velocitat que es requereix per complir els objectius, els líders mundials van sol·licitar un decenni d’acció (2020-2030) amb la promesa de mobilitzar el finançament necessari per aconseguir els ODS a la data prevista. En el món de les biblioteques, l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) està sent molt activa per intentar contribuir a assolir aquests objectius i ha creat un manual per explicar històries relacionades amb els ODS (IFLA, 2019) i un mapa mundial de biblioteques (IFLA, 2021) on es recullen històries dels ODS relacionades amb les biblioteques de gairebé 50 països.
EBLIDA (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations) és una associació d’institucions i associacions de biblioteques, arxius i centres d’informació i documentació a Europa que també treballa en favor dels ODS. A Espanya, FESABID i el Ministerio de Cultura, per exemple, són membres d’aquesta associació. A més de mapar els projectes dels ODS a les biblioteques d’Europa per explicar històries i convèncer polítics de la necessitat d’invertir en biblioteques, EBLIDA aspira a emmarcar el treball bibliotecari en un àmbit més ampli i de més gran abast de l’Agenda 2030 utilitzant els fons estructurals europeus a les biblioteques (EBLIDA, 2021) com el motor econòmic del canvi cap a una perspectiva de biblioteca «social» que permeti contribuir als ODS.
Fuente: ONU lanza aplicación móvil en español para los Objetivos de Desarrollo Sostenible
L’informe Sustainable Development Goals and libraries: first European report d’EBLIDA està estructurat en cinc parts, a més del pròleg, resum executiu i conclusions. La primera part explica les raons per les quals l’aproximació de la Unió Europea (UE) per contribuir a assolir els ODS pot considerar-se diferent a les de l’ONU. Bàsicament, perquè es té en compte el context europeu. Per exemple, a Europa l’ODS 2 (Fam zero) se centra més en el menjar que es malmet o en la seguretat alimentària que en la escassetat d’aliments. I un dels indicadors que té en compte l’Eurostat en aquest objectiu és el percentatge d’obesitat a la població, un indicador que no està present als indicadors de l’ONU. La lluita contra l’obesitat pot ser una prioritat per a les biblioteques europees que podrien, associant-se amb ONG i altres organitzacions, iniciar activitats de sensibilització i esdeveniments de formació amb l’objectiu de formar sobre bons i mals hàbits nutricionals entre els usuaris de la biblioteca.
La segona part de l’informe recull alguns exemples i bones pràctiques de projectes de biblioteques europees en relació amb els ODS. L’informe ressalta que els ODS no tenen a veure només amb el medi ambient o el canvi climàtic, sinó que també se sostenen sobre uns pilars socials i econòmics, per la qual cosa els ODS haurien de ser part de la missió central de les biblioteques i no considerar-los objectius accessoris. I les biblioteques no han de percebre els 169 subobjectius i 232 indicadors de l’Agenda 2030 com un marc complex que cal gestionar en un àmbit macro, mitjançant polítiques fiscals i legislatives. Els objectius s’han d’implementar amb micropolítiques a cada sector i, per tant, no s’ha de menysprear l’impacte que poden tenir els projectes de les biblioteques, que no tenen per què tenir un impacte limitat o un paper merament demostratiu.
Per bé que reconeix la dificultat per mapar la informació sobre els projectes orientats als ODS a les biblioteques europees (van circular dos qüestionaris), la veritat és que l’informe ofereix molts enllaços a aquest tipus de projectes i fa un resum per cadascun dels 17 objectius d’algunes de les iniciatives més importants detectades. Projectes amb persones grans vulnerables a Holanda, projectes relacionats amb poblacions agrícoles a Sèrbia o Romania o projectes de ciència ciutadana a Dinamarca. D’Espanya destaquen la proposta Bibliotecas en igualdad del Consejo de Cooperación Bibliotecaria (Consejo de Cooperación Bibliotecaria, 2019), ODS5 - Igualtat de Gènere, els tallers sobre robòtica i impressió en 3D de les biblioteques de Madrid (Filippi, 2018), ODS8 - Treball decent i creixement econòmic, o la iniciativa de la Biblioteca de la Universidad de Huelva per aplicar la norma ISO 14001:2004 (Sistemes de gestió ambiental. Requisits amb orientació per al seu ús) en totes les seves activitats i serveis que tinguin algun impacte mediambiental. L’informe recull altres iniciatives, espanyoles i d’altres països europeus, impossibles de ressenyar aquí per la seva extensió.
La tercera part de l’informe està dedicada a presentar alguns models de polítiques de biblioteques en la implementació de l’Agenda 2030. En aquesta part es reconeix el lideratge de l’IFLA, tant en el procés d’elaboració final de l’Agenda 2030 de l’ONU com en la defensa i promoció del paper que han de jugar les biblioteques a l’Agenda. D’acord amb EBLIDA, l’entusiasta participació de les biblioteques europees en la implementació dels ODS convida a pensar que les biblioteques poden explorar noves polítiques i indicadors dins d’un marc identificat amb l’Agenda 2030 de l’ONU i de la UE.
Segons EBLIDA, un possible model de política institucional podria ser la que s’està duent a terme a Letònia on la seva Biblioteca Nacional i la seva Associació de Biblioteques han unit forces per incloure les biblioteques dins dels plans nacionals sobre els ODS a tots els nivells. O sigui, incloent les biblioteques dins d’una plataforma comuna a diverses institucions públiques i privades, tant en l’àmbit nacional com local, a tots els sectors que contribueixen a implementar els ODS. Com a conseqüència, el Pla Nacional de Desenvolupament de Letònia 2021-2027, el més gran pla d’inversió per al desenvolupament de Letònia i la millora de la qualitat de vida inclou també les biblioteques per al desenvolupament de la cultura i l’educació. S’espera, per tant, que les biblioteques de Letònia es beneficiïn en gran manera dels fons estructurals, fons ESI 2021-2027.
L’informe advoca per un model de baix cap a dalt per intentar coordinar tantes activitats, exposicions i esdeveniments relacionats amb els ODS. Novament, torna a posar com un bon exemple la sistematització de la proposta estratègica del Consejo de Cooperación Bibliotecaria prenent com a eixos fonamentals de les seves accions sis dels objectius i assenyalant, altre cop, com a molt interessant la proposta de repensar el concepte de biblioteca com a lloc segur dissenyat per combatre qualsevol forma de discriminació contra les dones i col·lectius LGTB i a on la igualtat de gènere no només es practica sinó que també es promou. També analitza models de polítiques regionals i locals i torna a citar les iniciatives de les biblioteques municipals de Madrid, de la xarxa de biblioteques de Barcelona (Diputació de Barcelona, 2018) del sistema públic de biblioteques dels Països Baixos o la visió de l’Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals Units amb una forta dimensió cultural per abordar els ODS.
La quarta part de l’informe està dedicada als indicadors de biblioteca i l’Agenda 2030. Els 17 objectius es concreten en 169 metes mesurades a través de 232 indicadors. La mesura de la contribució de les biblioteques als ODS segueix essent un tema «espinós» sense fàcil solució. Els indicadors tradicionals de biblioteques s’han centrat fins ara en productes quantitatius (nombre de materials, de préstecs, visites, etc.) i no en el valor intrínsec de les biblioteques per als seus usuaris o en l’impacte que té en les seves vides. El debat al voltant del producte (estadístiques precises i fàcils de recuperar), enfront del resultat, estudis d’impacte, no es resol fàcilment, especialment quan es vol mesurar des de la perspectiva dels èxits dels ODS.
L’informe recull dades d’alguns estudis d’impacte prenent com a indicador el Retorn de la Inversió (ROI). A Dinamarca i Letònia van utilitzar el mètode del valor contingent, el que la població estaria disposada a pagar pels serveis de biblioteques. A Dinamarca, la inversió anual és de 334 milions d’euros però la població estaria disposada a pagar fins a 553 milions via impostos. A Letònia, per al període 2008-2010 el benefici es va estimar en 16,6 milions d’euros mentre que el cost amb prou feines va arribar als 12 milions. A Espanya, el ROI de les biblioteques s’estima entre 2,80 i 3,83 euros per cada euro invertit. Al Regne Unit, el ROI s’eleva a entre 5 i 7 lliures per cada lliura invertida. En general, s’estima que a Europa i els Estats Units per cada dòlar que s’inverteix, el retorn del valor per als ciutadans és 4 o 5 cops més.
I tot i sent això molt important, l’informe sosté que les biblioteques no són agents econòmics i que el seu impacte, a més de pel seu ROI, hauria de ser mesurat pel seu impacte sobre els individus, en termes d’habilitats, competències, conductes, etc.; i pel seu impacte sobre la societat, en termes d’inclusió, educació, salut pública o reforçament de la democràcia, entre d’altres. I en aquesta última part, l’informe aporta exemples de dificultat per avaluar l’impacte de la biblioteca en alguns indicadors concrets dels ODS. I posa exemples sobre l’ODS4 (Educació de qualitat) o en l’ODS16 (Pau, justícia i institucions sòlides).
Es tracta, en definitiva, d’un informe ric en projectes, dades i enllaços a iniciatives, especialment europees, relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030. Un informe que no només intenta relatar els projectes en marxa, sinó que, a més, intenta conscienciar sobre la necessitat que les biblioteques vagin un pas més enllà i es convencin que impacten en les vides de les persones i de la societat i que alinear l’Agenda 2030 de l’ONU i la UE hauria de ser part de la missió central de les biblioteques perquè poden contribuir a l’èxit d’aquests objectius. A aquest informe li va seguir un altre sobre la implementació dels indicadors dels ODS a les biblioteques europees (EBLIDA. ELSA Working Group, 2020) i la ja citada guia per a les biblioteques que vulguin sol·licitar els fons estructurals i d’inversió europeus (ESIF) 2021-2027 (EBLIDA, 2021).
Consejo de Cooperación Bibliotecaria (2019). III Plan estratégico del Consejo de Cooperación Bibliotecaria 2019‐2023: bibliotecas en igualdad. [Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte]. 29 p.
Diputació de Barcelona (2018). La Red de Bibliotecas Municipales con los Objetivos de Desarrollo Sostenible: trabajando hacia el desarrollo sostenible desde las bibliotecas públicas. [Barcelona: Diputació de Barcelona]. 24 p.
EBLIDA (2021). European Structural and Investment Funds 2021-2027: a guide for library applicants. [The Hague]: EBLIDA. 48 p.
EBLIDA. ELSA Working Group. (2020). Towards the implementation of SDG indicators in European libraries. [The Hague]: EBLIDA. 21 p.
Filippi, Francesco (coord.) (2018). Bibliotecas y Objetivos de Desarrollo Sostenible: manual para trabajar la Agenda 2030 de Desarrollo Sostenible en las bibliotecas municipales. [València]: Fundación MUSOL. 117 p.
IFLA (2019). Las bibliotecas y los Objetivos de Desarrollo Sostenible: manual para contar historias. [Den Haag]: IFLA. 31 p.
IFLA (2021). IFLA library map of the world: SDG stories. [Den Haag]: IFLA.
