desinformació

Quan la desinformació és un terreny de joc en l’àmbit estatal: lleis i rumors falsos, el gat i el ratolí

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Moreno-Castro, Carolina; Baldi, Vania; Azurmendi, Ana; Paisana, Miguel; Iranzo-Cabrera, María; Calvo, Dafne; Crespo, Miguel; Cabrera García-Ochoa, Yolanda; Llorca-Abad, Germán; Cardoso, Gustavo; Hernández Escayola, Pablo; Salaverría, Ramón (2023). Political and legal aspects of disinformation in Portugal and Spain: report. Pamplona: IBERIFIER. 71 p. Disponible a: <https://doi.org/10.15581/026.004>. [Consulta: 13/02/2024]. 


Tot i el lideratge actiu dels àmbits de la comunicació i el periodisme, és evident que els professionals de la informació i la documentació han de ser-ne un agent clau, i el paper a jugar per part de les biblioteques, públiques i universitàries, tot just s’està començant a esclarir, tal com vam poder comprovar recentment a la Jornada Desinformació, mala informació o mentida?, organitzada per l’Institut Français de Barcelona, el Goethe-Institut de Barcelona, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Biblioteques de Barcelona.

La desinformació com a repte de futur per a professionals de la informació: aprenentatges de la COVID-19 per a properes pandèmies i infodèmies

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Salaverría, Ramón (2021). Entender y combatir la desinformación sobre ciencia y salud. [Madrid]: Ministerio de Ciencia e Innovación. 25 p. Disponible a: <https://hdl.handle.net/10171/60223>. [Consulta: 14/07/2021].


Com és sabut, la pandèmia de la COVID-19 ha vingut acompanyada, ja des dels inicis, del que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) anomenava infodèmia, és a dir una excessiva quantitat d’informació, molta de la qual és falsa. Aquest fet ha preocupat des del primer moment els governs i les organitzacions internacionals, atès que en un moment d’incertesa com han estat les diferents onades, la gran quantitat de desinformació podia afectar la gestió sanitària de la crisis, a l’allunyar la ciutadania de les mesures i recomanacions que s’estaven donant, a voltes amb més certeses i a voltes per comparació amb altres crisis sanitàries.

Desinformació a l’era digital

Lydia Sánchez
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Disinformation and «fake news»: final report: eighth report of session 2017-19 (2019). House of Commons. Digital, Culture, Media and Sport Committee. London: House of Commons. 109 p. Disponible a: <https://publications.parliament.uk/pa/cm201719/cmselect/cmcumeds/1791/1791.pdf>. [Consulta: 09/01/2020].

A multi-dimensional approach to disinformation: report of the indepedent High level Group on fake news and online disinformation (2018). European Commission. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 39 p. ISBN 978-92-79-80419-9. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/final-report-high-level-expert-group-fake-news-and-online-disinformation>. [Consulta: 09/01/2020].


Una de les principals preocupacions dels científics socials de la primera meitat del segle XX va ser la dels suposats efectes perjudicials dels mitjans de comunicació de masses a les societats democràtiques. Alguns veien en els mitjans una força destructora de la cultura (Leavis, 1930), d’altres incidien en les terribles conseqüències de la propaganda política a través de canals de difusió massius (Lasswell, 1927, 1934; Lippman, 1922), d’altres en l’ús dels mitjans per part de l’elit política i econòmica per mantenir el seu estatus (Adorno i Horkheimer, 1972). Fins i tot aquells científics les recerques dels quals semblaven indicar que els mitjans no tenien tanta influència com se suposava van dedicar els seus esforços a estudiar la incidència dels continguts mediàtics en la societat i la democràcia (Lazarsfeld, 1944). Certament, l’estudi dels efectes dels mitjans ha dominat la recerca en comunicació durant dècades, i ha estat objecte d’interès d’administracions i governs.

Subscriure a RSS - desinformació