biblioteca escolar

Preparar els bibliotecaris escolars del futur: els nous estàndards d’acreditació de la formació als Estats Units

Mònica Baró
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


ALA/AASL/CAEP School librarian preparation standards (2019) (2019). [Chicago, IL: American Association of School Librarians (AASL)]. 76 p. Disponible a: <http://www.ala.org/aasl/sites/ala.org.aasl/files/content/aasleducation/ALA_AASL_CAEP_School_Librarian_Preparation_Standards_2019_Final.pdf>. [Consulta: 21/04/2020]. 


Els canvis que es produeixen continuadament tant en el món de l’educació com de les biblioteques requereixen que els bibliotecaris escolars actualitzin els seus coneixements i adquireixin noves competències i, per això, es fa necessària una revisió permanent de la formació bàsica i/o continuada que aquests reben per desenvolupar la seva feina. Per assegurar que aquesta formació és l’adequada, en alguns països de tradició anglosaxona les associacions professionals acrediten de titulacions, tant en l’àmbit de màster com de postgrau, en base a uns estàndards que serveixen per avaluar els programes de formació, i que es renoven periòdicament per adaptar-los a les necessitats canviants dels entorns. Uns nous estàndards, doncs, estableixen uns requeriments actualitzats per a aquells que molt aviat seran bibliotecaris escolars, però també serveixen com a indicadors per a aquells professionals que estan en actiu i, evidentment, com a guia per tal que els centres de formació revisin i actualitzin, al seu torn, els plans d’estudi.

Estudi de les biblioteques escolars: el cas australià

Joan Badia
Catedràtic de Llengua i literatura catalana d’ensenyament secundari
 

Softlink (2015). 2014 Australian School Library Survey [disponible a http://www.softlinkint.com/2014-australian-school-library-survey_report_download/


Softlink és una empresa australiana, amb ramificacions arreu del món, que proveeix recursos tecnològics, coneixement i solucions a biblioteques escolars, acadèmiques, públiques i altres. Des de 2010 duu a terme un estudi anual sobre les biblioteques escolars australianes per encàrrec del govern australià. El text que en ressenyem és la publicació d’aquest estudi corresponent a 2014.

El fet de ser el quart any que es fa l’enquesta permet establir comparacions interessants sobre l’evolució dels factors analitzats: pressupost, nombre i titulació del personal, adquisició de recursos electrònics... i correlacionar-los amb els resultats escolars. I això tant per tipologia de centres (segons grandària, segons tipus d’ensenyament i segons titularitat) com per regions o estats. També permet veure les tendències i planificar millor el futur. 

Biblioteques públiques i escoles: una relació complexa, també a França

Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Dominique Arot i Thierry Grognet. Les relations des bibliothèques des collectivités territoriales avec les établissements scolaires. Ministère de la Culture et de la Communication, décembre 2013. Disponible a: http://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2013/62/4/Rapportecoles_definitif_25-02_303624.pdf [Consulta: 21/05/2014]

El document que comentem forma part d'un estudi més ampli encarregat per la Ministre de la Culture et de la Communication i per la Ministre de l'Enseignement Supérieur et de la Recherche del govern francès a la Inspection Générale des Bibliothèques amb l'objectiu d'analitzar el paper de les biblioteques pel que fa a la formació, la recerca, la cultura i la inserció social, especialment dels joves, en un context de modificacions en les estructures territorials i de generalització de la documentació digital.

Aquest informe específic es proposa determinar les relacions entre les biblioteques públiques i els centres educatius, identificar les bones pràctiques i establir unes recomanacions per millorar l'eficàcia de les accions que es duen a terme, tot aprofitant la implantació de noves directives en el món de l'educació que haurien de permetre una millora en l'organització del temps escolar i la revalorització de les activitats artístiques i culturals. Els mals resultats a les proves PISA i les taxes elevades de fracàs escolar (17%), requereixen que els diversos agents involucrats en els aprenentatges dels nens i joves millorin en la coordinació.

Les comunitats d’aprenentatge: una nova oportunitat per a la supervivència de les biblioteques escolars?

Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Ontario School Library Association (2010). Together for Learning. School Libraries and the Emergence of the Learning Commons. A Vision for the 21st Century. Ontario: Ontario School Library Association; Literacy and Numeracy Secretariat of the Government of Ontario's Ministry of Education. 54p. [Consultat el: 23/10/2013]. Disponible a: <http://www.accessola.com/data/6/rec_docs/677_OLATogetherforLearning.pdf>.

 Insert your favorite “Wrath of Khan” joke blog title here

El document que presentem va ser elaborat el 2010 per la Ontario School Library Association, amb el suport del Ministeri d'Educació del Govern d'Ontario, en un context de crisi en el sistema educatiu canadenc que feia perillar la supervivència dels programes de les biblioteques dels centres educatius, i que s'acompanyava d'acomiadaments de professionals bibliotecaris i de tancament de les biblioteques.
 
En la redacció del text hi han contribuït, amb funcions diverses, més de vint persones entre professors, directors d'escola, mestres bibliotecaris, bibliotecaris assessors, representants d'associacions bibliotecàries, representants de l'administració educativa de la regió, professors universitaris de l'àrea de biblioteconomia i ciències de la informació i també de l'àrea de pedagogia, i responsables dels serveis de biblioteques. Aquesta diversitat, que és un valuós indicador de la cultura del consens en altres països, es manifesta en la indefinició del document final, a mig camí entre una reflexió crítica i una estratègia d'acció que combina conceptes de la pedagogia actual amb el que s'anomenen "pistes de reflexió" i que, en el fons, no són més que simples enumeracions d'activitats. 
 

Ús i penetració dels llibres electrònics als Estats Units: resultats d'una enquesta

Julio Alonso Arévalo
Facultat de Traducció i Documentació
Universitat de Salamanca
 

Survey of ebook penetration and use in U.S. academic libraries (2010). Library Journal; School Library Journal. November 2010. [New York, N.Y.]: Library Journal. 112 p. <http://c0003264.cdn2.cloudfiles.rackspacecloud.com/Academic%20Library%20Ebook%20Report_2.pdf>. [Consulta: 27/06/2011].
Survey of ebook penetration and use in U.S. public libraries (2010). Library Journal; School Library Journal. November 2010. [New York, N.Y.]: Library Journal. 114 p. <http://c0003264.cdn2.cloudfiles.rackspacecloud.com/Public%20Library%20Ebook%20Report_2.pdf>. [Consulta: 27/06/2011].
Survey of ebook penetration and use in U.S. school (K-12) libraries (2010). Library Journal; School Library Journal. November 2010. [New York, N.Y.]: Library Journal.111 p. <http://c0003264.cdn2.cloudfiles.rackspacecloud.com/School%20Library%20Ebook%20Report_2.pdf>. [Consulta: 27/06/2011].
 

El novembre de 2010 es van publicar les dades de l'enquesta "LJ / SLJ Survey of ebook Penetration & Utilitza in US" realitzada el passat estiu per LJ i SH als Estats Units amb resums diferenciats per a biblioteques universitàries, públiques i escolars.

Veure informes:
Academic libraries (pdf)
Public libraries (pdf)
School libraries (pdf)

L'enquesta sobre llibres electrònics es va dissenyar amb l'objectiu de mesurar la disponibilitat de llibres electrònics i projectes futurs d'implementació a les biblioteques, conèixer les preferències de l'usuari en termes d'accés i matèries, i saber més sobre les condicions de compra i la seva influència sobre el total de la col·lecció.

Subscriure a RSS - biblioteca escolar