Versió per a imprimir
Softlink (2015). 2014 Australian School Library Survey [disponible a http://www.softlinkint.com/2014-australian-school-library-survey_report_download/]
Softlink és una empresa australiana, amb ramificacions arreu del món, que proveeix recursos tecnològics, coneixement i solucions a biblioteques escolars, acadèmiques, públiques i altres. Des de 2010 duu a terme un estudi anual sobre les biblioteques escolars australianes per encàrrec del govern australià. El text que en ressenyem és la publicació d’aquest estudi corresponent a 2014.
El fet de ser el quart any que es fa l’enquesta permet establir comparacions interessants sobre l’evolució dels factors analitzats: pressupost, nombre i titulació del personal, adquisició de recursos electrònics... i correlacionar-los amb els resultats escolars. I això tant per tipologia de centres (segons grandària, segons tipus d’ensenyament i segons titularitat) com per regions o estats. També permet veure les tendències i planificar millor el futur.
Tot i que la publicació no explota exhaustivament totes les dades, sinó que se centra en les més significatives, estableix clarament una tendència: les biblioteques escolars creixen en els centres educatius australians tant en espai físic, com en espai virtual (recursos) i els mestres bibliotecaris enriqueixen el procés d’ensenyament i aprenentatge mitjançant un paper d’especialistes. Aquest creixement es troba sens dubte recolzat en les conclusions que enumerem més avall.
Dades de l’enquesta
L’estudi s’ha fet a partir d’una enquesta online a tots els centres educatius, amb 33 qüestions sobre la biblioteca escolar: objectius, recursos, paper en la comunitat educativa, tecnologia i tendències de catàleg, qüestions emergents, suports i punts de vista i reptes en els propers 12 mesos. Les 1.380 respostes rebudes (de 1.267 centres) s’han categoritzat segons mida del centre (nombre d’alumnes), nivell d’estudis (primària, secundària i primària i secundària) i la titularitat (centre públic, catòlic o independent).
Conclusions
Les principals conclusions de l’estudi són les següents:
- Hi ha una correlació positiva entre el pressupost anual de les biblioteques escolars i els resultats de l’alumnat (mesurats en el NAPLAN[1] ).
- També es detecta una correlació positiva entre el nombre de bibliotecaris (o persones responsables) de la biblioteca escolar i els resultats escolars.
- Comparat amb el curs anterior (2012-2013), hi ha un nombre menor de centres educatius que declarin haver tingut un descens significatiu del pressupost.
- Tanmateix, el nombre més important de centres amb un descens del pressupost és en els públics de secundària o de primària i secundària.
- Pràcticament meitat i meitat (52 i 48%) de les biblioteques escolars declaren tenir el finançament adequat o inadequat.
- La majoria de biblioteques escolars no ha experimentat canvis pel que fa al nombre de personal.
- Creix el nombre d’eBooks a les biblioteques escolars
Algunes remarques
Anotem algunes remarques interessants de l’estudi de Softlink:
1) El pressupost és més alt en els centres que imparteixen primària i secundària (i més, com més alumnes). Igualment el nivell pressupostari és més alt en centres catòlics i independents que no pas en centres públics (efecte de les retallades governamentals?).
2) La correlació entre el pressupost per a biblioteques i els resultats dels alumnes en les competències lingüístiques i matemàtiques és molt positiva i corrobora una tendència observada des de 2010. Aquesta correlació és especialment significativa en els resultats dels estudiants de 15 anys (0.35).
3) Els centres que disposen de més personal per a la biblioteca són els centres que imparteixen primària i secundària (3,5). Probablement podem inferir que aquest fet és degut a la major complexitat de la demanda que cal atendre en aquest tipus de centres. I de nou també disposen de més personal els centres catòlics i independents enfront dels centres públics.
4) La correlació entre el nombre de personal i els resultats escolars és també positiva (0.29) i destacada en el cas dels resultats dels alumnes de 15 anys. Ressalta també la consideració que els professionals bibliotecaris tenen per part de les escoles: la majoria faciliten el seu desenvolupament professional (en horari laboral, 71%; o fora de l’horari laboral, 23%). Val a dir també que un bon nombre dels professionals són mestres bibliotecaris (48%), si bé alguns tenen un doble rol: coordinadors de TIC, coordinadors d’eLearning o subdirectors.
Tendències de futur
Una majoria dels qui responen (55%) asseguren que compraran eBooks els propers 12 mesos, enfront d’un 45 que creu que probablement no o no en compraran. Més interessant sembla la dada que han augmentat de manera notable els centres (27% enfront del 19% de l’any anterior) que tenen una estratègia d’implementació d’aparells electrònics (iPod, iPad, smartphone, tauleta o similar). Aquesta estratègia, coneguda amb els noms de BYOT/ BYOD[2], es va començar a implementar el 2009 en centres educatius i biblioteques escolars per facilitar la consulta de tota mena de documents per part dels estudiants.
També una gran majoria (76%) faciliten accés a la consulta bibliotecària tant dins del centre com fora. I encara són més (78%) els que voldrien facilitar un accés permanent (24 hores/7 dies a la setmana).
En canvi, són pocs (15%) els que deixen accedir a les xarxes socials els estudiants, a través dels ordinadors de la biblioteca.
Finalment, quan es demanen els objectius de futur hi ha respostes clares per part dels bibliotecaris escolars:
- Alinear-se amb el currículum australià a través dels recursos i les pràctiques. (93%)
- Desenvolupar un programa d’informació formal sobre els aspectes de llengua i literatura. (81%)
- Implementar la tecnologia que faciliti l’accés a recursos electrònics per part dels aparells digitals. (76%).
Els reptes de futur es descriuen en breus paraules clau: finançament (manteniment del necessari), tecnologia (eBooks i ús d’aparells electrònics), espai per a la creativitat i la innovació, valor dels mestres bibliotecaris (per la seva expertesa i la millora dels resultats acadèmics), col·laboració (del professorat) i compromís dels estudiants i de la comunitat educativa (per fer un bon ús de la biblioteca).
Lliçons que en podríem extreure
Sembla evident que el pes de la biblioteca escolar és inqüestionable per a la millora dels resultats escolars. A casa nostra tenim els deures fets a mitges en aquest àmbit. Però el més remarcable és que hi ha un notable desconeixement de la incidència (evident en aquest estudi de Softlink) de la biblioteca escolar en els resultats acadèmics. Ja seria hora que poguéssim comptar amb una bona biblioteca escolar a cada centre, amb un pressupost, personal i recursos suficients per tal d’equipar i empoderar els nostres infants i joves per a la seva vida futura.
Valdria la pena de tenir estudis similars al de Softlink a casa nostra. Potser així encararíem el futur i planificaríem una part important de la política educativa amb coneixement de causa.
[1] National Assessment Plan of Literacy and Numeracy –programa del govern australià sobre els resultats acadèmics en les competències relacionades amb llengua i matemàtiques dels alumnes al tercer, cinquè, setè i novè any d’escolaritat).
[2] BYOT: Bring Your Own Technology o BYOD: Bring Your Own Device (o també BYOPC: Bring Your Own PC) és una estratègia per tal d’oferir un millor servei bibliotecari fent que l’usuari decideixi el suport en què vol llegir el llibre o document que esculli.
