formació

Repensant la formació dels bibliotecaris: una mirada a l’ALA

Enviat per Carme Fenoll el Dc, 19/01/2022 - 17:35

Carme Fenoll Clarabuch
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat 
Universitat Politècnica de Catalunya

Norlander, Rebecca Joy; Barchas-Lichtenstein, Jena (2021). Skills for 21st-Century librarians: learning objectives for library programming. [Chicago: American Library Association]. 16 p. Disponible a: <http://feedproxy.google.com/~r/Document-ButlletDelCobdc/~3/7U3lyJSVGcI/?utm_source=feedburner&utm_medium=email>. [Consulta: 07/01/2022].

Quines habilitats ha de tenir un bibliotecari en l’actualitat? L’American Library Association (ALA) intenta respondre-hi amb la publicació d’un informe vinculat al programa NILPPA (National Impact of Library Public Programs Assessment). Aquest programa recopila dades de biblioteques dels Estats Units per entendre i documentar-ne les característiques, els públics, els resultats i el valor de la gestió pública. En un primer moment, va treballar en nou competències bàsiques, però gràcies a la tasca de 12 persones referents en el camp de les biblioteques i de l’educació bibliotecària, ara disposem d’un informe detallat que descriu les necessitats formatives dels professionals en actiu.
Les conclusions tenen utilitat tant a l’hora de la programació dels graus universitaris com de la formació continuada dels professionals.

Preparar els bibliotecaris escolars del futur: els nous estàndards d’acreditació de la formació als Estats Units

Enviat per Mònica Baró el Dc, 06/05/2020 - 12:52

Mònica Baró
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

ALA/AASL/CAEP School librarian preparation standards (2019) (2019). [Chicago, IL: American Association of School Librarians (AASL)]. 76 p. Disponible a: <http://www.ala.org/aasl/sites/ala.org.aasl/files/content/aasleducation/ALA_AASL_CAEP_School_Librarian_Preparation_Standards_2019_Final.pdf>. [Consulta: 21/04/2020]. 

Els canvis que es produeixen continuadament tant en el món de l’educació com de les biblioteques requereixen que els bibliotecaris escolars actualitzin els seus coneixements i adquireixin noves competències i, per això, es fa necessària una revisió permanent de la formació bàsica i/o continuada que aquests reben per desenvolupar la seva feina. Per assegurar que aquesta formació és l’adequada, en alguns països de tradició anglosaxona les associacions professionals acrediten de titulacions, tant en l’àmbit de màster com de postgrau, en base a uns estàndards que serveixen per avaluar els programes de formació, i que es renoven periòdicament per adaptar-los a les necessitats canviants dels entorns. Uns nous estàndards, doncs, estableixen uns requeriments actualitzats per a aquells que molt aviat seran bibliotecaris escolars, però també serveixen com a indicadors per a aquells professionals que estan en actiu i, evidentment, com a guia per tal que els centres de formació revisin i actualitzin, al seu torn, els plans d’estudi.

Lideratge a biblioteques: radiografia dels programes formatius

Enviat per Clara Riera el Dc, 02/11/2016 - 21:01

Clara Riera Quintero
Directora
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya

Skinner, Katherine; Krabbenhoeft, Nick (2014). Training the 21st Century Library Leader: A Review of Library Leadership Training, 1998-2013. Atlanta, GA: Educopia Institute. 36 p. Disponible a: https://educopia.org/sites/educopia.org/files/publications/Training_the_... [Consulta: 14/10/16]

Es tracta del primer informe del Projecte Nexus de l’Educopia Institute d’Atlanta, una organització educacional sense ànim de lucre que construeix aliances i comunitats col·laboratives per ajudar les institucions culturals, científiques i acadèmiques a aconseguir major impacte.
A l’informe s’analitza l’estat de la qüestió de les formacions en lideratge en el sector bibliotecari, amb l’objectiu d’identificar les competències que els líders necessiten desenvolupar per continuar transformant les biblioteques durant el s. XXI i més enllà. Aquesta anàlisi es va realitzar amb dades de programes formatius realitzats durant el període 1998-2013 als Estats Units. L’informe entén el lideratge no com un conjunt de capacitats innates, sinó com a conjunt de competències que poden ser apreses: com la motivació, la confiança o tenir perspectiva a llarg termini.

La jubilació de professionals genera noves oportunitats laborals en l’àmbit BiD a Austràlia

Enviat per Daniel Gil el Dc, 07/10/2015 - 22:07

Daniel Gil Solés
Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Reus
Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tortosa
President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Australian Library and Information Association. ALIA LIS Education, Skills and Employment Trend Report 2015. Canberra: ALIA, 2015. Disponible a: https://www.alia.org.au/sites/default/file/LIS%20Education%20Skills%20an... [Consulta: 30 de setembre de 2015]

El 2014 l’ALIA, l’Australian Library and Information Association, va iniciar la publicació anual d’un informe de tendències, aquesta vegada centrat en l’educació, les habilitats i els coneixements, i l’ocupació laboral en l’àmbit de la Biblioteconomia, la Documentació i la Informació. En l’informe del 2014, l’ALIA volia oferir i generar una foto fixa del panorama educatiu i laboral als professionals del sector de tota Austràlia. Ara, en l’informe del 2015, s’han actualitzat dades i, a més i el que és més important, es pot començar a entreveure tendències de futur en la indústria BiD que sovint queden amagades, però que són subjacents. Aquest informe pot ajudar a detectar aquestes tendències i esdevenir una eina molt valuosa per als professionals australians… i també, per què no, per als professionals catalans i espanyols.

El full de ruta digital: oportunitats i reptes per a la indústria editorial

Enviat per José Antonio Cordón el Dv, 02/12/2011 - 08:22
José Antonio Cordón García
Universidad de Salamanca
Grupo E-Lectra: Edición, Lectura Electrónica, Transferencia y Recuperación Automatizada de la Información
 
Celaya, Javier; Rodeja i Gibert, Teia (2011). Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. (Les diagnosis de l'Observatori de Prospectiva Industrial; 8). 80 p. ISBN 978-84-393-8766-4. Disponible també en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/19%20-%20Industria%20i%20S.... [Consulta: 02/12/2011]. 

La indústria editorial constitueix un dels sectors productius més importants d'Espanya. No en va ocupa el quart lloc en l'àmbit mundial per importància de producció i facturació. En els tres últims anys ha anat cobrant importància creixent el sector dels continguts digitals, que segons l'últim informe de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, presentat en el fòrum FICOD el 23 de novembre de 2011, ha sobrepassat en importància l'analògic. Les dades mostren un sector en què les xifres augmenten exponencialment i el creixement és, per ara, permanent. Pel que fa els llibres electrònics, enfront dels 12.514 ISBNs concedits el 2009, el 2010 han ascendit a 18.500, produïts per petites i mitjanes editorials que aglutinen el 60% del mercat, i amb un significatiu 8,2% relatiu a l'autoedició, que s'incrementa en gairebé un 30% respecte a l'any 2009.

Subscriure a RSS - formació