Versió per a imprimir
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Ontario School Library Association (2010). Together for Learning. School Libraries and the Emergence of the Learning Commons. A Vision for the 21st Century. Ontario: Ontario School Library Association; Literacy and Numeracy Secretariat of the Government of Ontario's Ministry of Education. 54p. [Consultat el: 23/10/2013]. Disponible a: <http://www.accessola.com/data/6/rec_docs/677_OLATogetherforLearning.pdf>.
El text parteix d'una revisió dels canvis que ha sofert el món educatiu en els darrers anys i, en especial, en l'auge de les anomenades comunitats d'aprenentatge com a alternativa als models docents tradicionals. Aquestes comunitats s'entenen com entorns de col·laboració en què participa tota la comunitat educativa —professorat, alumnat, mestres-bibliotecaris i familiars— que afavoreixen i estimulen l'exploració i la descoberta per part dels alumnes i potencien les alfabetitzacions múltiples (digitals i informatives, especialment) en entorns físics i virtuals. Segons els autors, en aquesta nova realitat educativa la biblioteca escolar hi té un paper indispensable sempre i quan sigui capaç d'adaptar-se al nou context, caracteritzat per:
- • Una nova concepció de l'espai físic i virtual, que ha d'acollir i donar resposta a una varietat cada vegada més gran de pràctiques i d'activitats d'aprenentatge, bé sigui per mitjà d'espais reals o virtuals, que afavoreixen i faciliten una participació més elevada per part dels membres de la comunitat.
- • L'accés equitatiu per tal d'assegurar que tothom pugui utilitzar recursos de qualitat i actuals i, també, pugui accedir a personal qualificat que assessori en els processos de cerca i ús d'informació.
- • El canvi de rol del mestre, que de transmissor passa a ser tutor dels aprenentatges de l'alumnat, ha d'incrementar el paper de la biblioteca en els processos de planificació, docència i avaluació.
- • La integració de les tecnologies de la informació en l'educació, en facilitar el seu ús i en incentivar i explotar les utilitats dels entorns col·laboratius, del joc i d'altres eines com els marcadors socials, en especial, per mitjà dels dispositius mòbils.
- • Un ensenyament diferencial, per donar resposta a les necessitats generades per la diversitat dels estudiants i potenciar la seva autonomia en els aprenentatges.
- • La participació activa en la lectura, en establir mecanismes per motivar i fidelitzar els lectors, tot facilitant l'accés a col·leccions de qualitat, orientant les lectures, fent-ne difusió i facilitant la creació de xarxes i comunitats de lectura.
- • Les alfabetitzacions múltiples, per anar més enllà de les competències en informació i millorar les habilitats dels nois en la utilització amb certa expertesa de tecnologies diverses.
- • El desenvolupament del pensament crític i creatiu en l'alumnat, que cal potenciar en un context de fàcil accés a grans quantitats d'informació en formats diversos, per assegurar la capacitat de formació al llarg de la vida.
- • El treball entorn el procés de recerca, com la clau de volta d'una nova cultura educativa i com a mètode per a afavorir l'autonomia de l'alumne.
Precisament en aquest darrer punt es concentren les aportacions més interessants del document, que es basen en les contribucions de la professora C. Khulthau1 , i en especial del seu concepte de recerca guiada (guided inquiry). En aquest sentit, es proposa que el professorat i els professors bibliotecaris cooperin per assegurar que la recerca guiada sigui un element essencial dels aprenentatges per tal que els alumnes adquireixin les competències a partir de la seva pròpia experiència en un context en què aquesta biblioteca renovada haurà de ser imprescindible. En un annex es detallen els passos d'aquest procés (exploració del tema, definició dels objectius i planificació del procés, anàlisi i avaluació de la informació de la informació, i creació i elaboració dels productes) i les competències que ha d'adquirir l'alumne en aquest nou model de treball.
