Versió per a imprimir
Bertot, John Carlo; Real, Brian; Lee, Jean [et al.]. 2014 Digital Inclusion Survey: Survey Findings and Results Extended Summary. [College Park, Maryland]: Information Policy & Access Center (IPAC), 2015. Disponible a: http://digitalinclusion.umd.edu/sites/default/files/uploads/2014DIExtend... [Consulta: 31/01/2016]
Las biblioteques públiques exerceixen un important paper en el desenvolupament de la societat de la informació. Institucions com la Comissió Europea hi recorren per canalitzar molts dels seus esforços en matèria d’inclusió digital (tal com donen testimoni els programes HARMONICA, ECUP, CAMILE, LIBECON 2000, etc.) i no és casual que les nostres biblioteques s’impliquin en el seu desenvolupament. La Biblioteca Pública del Estado-Biblioteca Provincial de Huelva va representar España en els projectes PULMAN (Public Libraries Mobilising Advanced Networks, 2001-2003) i CALIMERA (Cultural Applications: Local Institutions Mediating Electronic Resources Access, 2004-2005)1; el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ho va fer en el programa PuLLS (Public Library in the Learning Society)2.
Conscients del potencial de les noves tecnologies, com també del consegüent risc de l’exclusió digital (moltes persones no tenen un ordinador connectat o tenen problemes per omplir les dades de l’oficina de treball, imprimir un treball escolar o utilitzar el Wi-Fi), a les nostres biblioteques públiques són majoria les qui faciliten l’accés a dispositius i a Internet i moltes les qui ofereixen formació digital. Per canalitzar idees i esforços es va crear un grup de treball sobre Alfabetització Informacional3 (amb representants del Ministerio de Cultura, del Ministerio de Educación y Ciencia, de la Biblioteca Nacional, dels departaments amb competències en matèria de biblioteques de les Comunitats Autònomes i de REBIUN). Per la seva part, la Gerència de Serveis de Biblioteques i el Servei de Planificació i Avaluació de la Diputació de Barcelona en el seu estudi El valor de les biblioteques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals4 destaquen els beneficis socials de les biblioteques públiques quant a l’alfabetització informacional (ALFIN), la inclusió digital i les societats més i millor informades i aporten un marc conceptual sistematitzat i útil per a tot servei bibliotecari interessat a generar valor social en el seu entorn i/o a comunicar el que ja generen.
Als professionals, des de dins, ens sembla innegable el protagonisme de les biblioteques en la millora de les competències digitals i en l’avenç cap a una societat més inclusiva, però estem mancats d’eines estàndard que permetin mesurar l’efectivitat dels serveis que oferim per defensar el finançament dels projectes, la necessitat de nou personal o la de nous espais. El tradicional recompte d’assistents, ítems emmagatzemats i nombre de préstecs, i més si és recollit de manera fragmentària per cada sistema bibliotecari, no és suficient per donar suport a uns arguments que permetin definir i finançar noves estratègies de futur; sí posar de relleu la relació dels resultats obtinguts amb el nombre (quantificable de manera estandarditzada) de les nostres activitats. Ser “aquesta” eina que permeti a les biblioteques seguir avançant en aquest camp i cridar l’atenció de polítics i legisladors sobre els beneficis socials de les biblioteques en la societat de la informació és la intenció de la 2014 Digital Inclusion Survey, l’ampli resum de la qual ressenyem tot seguit.
L’enquesta, finançada per l’Institute of Museum and Library Services (IMLS), i gestionat per l’American Library Association (ALA), l’Information Policy & Access Center (IPAC) de la University of Maryland i la International City/County Management Association (ICMA), mesura i analitza el paper de les biblioteques públiques dels EUA en quatre àrees clau de la inclusió digital:
- el lliure accés a les tecnologies,
- serveis relacionats amb la difusió de contingut digital,
- l’alfabetització digital que ajuda les persones a navegar, entendre, avaluar i crear contingut digital,
- els programes i serveis destinats a la comunitat (en àrees com ara la salut i el benestar, l’educació, l’atur i el desenvolupament del personal, i el compromís cívic).
L’enquesta tracta quatre grans blocs d’estudi. En el primer es documenten les condicions d’accés a la xarxa (nombre d’ordinadors, condicions de manteniment i renovació, personal dedicat a mantenir la infraestructura, qualitat de la banda ampla). El segon parla de la importància de l’espai físic per emprendre programes i serveis, especialment activitats amb tecnologies noves i emergents, i si constitueix o no una barrera a la innovació. El tercer bloc se centra en l’alfabetització digital i el quart analitza els programes de formació en educació i aprenentatge, ocupació, salut i benestar i les activitats que milloren la socialització de la comunitat, el compromís social i l’administració electrònica.
Dels resultats es desprèn que pràcticament totes les biblioteques proporcionen de manera generalitzada i gratuïta tecnologia, connexió de banda ampla, ajuda puntual i capacitació digital bàsica (mitjançant programes de formació de caràcter formal o informal depenent del grau d’especificitat del coneixement a impartir). Les biblioteques amb més recursos ofereixen accés a tecnologies més avançades i formació en conceptes més complexos. Les biblioteques satisfan aquestes necessitats amb el seu propi personal quan posseeixen coneixements i habilitats que poden beneficiar el públic i contacten i s’associen amb organitzacions locals i individus quan es necessita un coneixement especialitzat.
L’enquesta mostra divisions entre biblioteques que mereixen un estudi més aprofundit: la dimensió de la població a la qual serveixen, l’espai disponible i l’any de construcció i/o renovació incideixen en la programació oferta per les biblioteques. Algunes diferències són previsibles:
- les biblioteques rurals tenen menys probabilitats que les de la ciutat per oferir formació tecnològica formal,
- les biblioteques més petites i/o més antigues tendeixen a oferir menys serveis, recursos, capacitació formal i programes que porten les comunitats a ser més inclusives digitalment,
- les biblioteques que s’han construït o reformat en els darrers cinc anys són significativament més propenses a oferir més varietat de serveis als usuaris que les més antigues.
Independentment d’aquestes limitacions, les biblioteques públiques van començar a oferir accés a Internet molt aviat quan la web era una nova innovació que oferia una quantitat relativament limitada d’informació, han millorat aquest accés i els seus corresponents serveis a mesura que Internet s’ha convertit en un element essencial i segueixen experimentant amb noves tecnologies que necessiten ser provades i refinades abans de ser adoptades de forma generalitzada pel públic. La 2014 Digital Inclusion Survey transcendeix la simple recollida de dades i es converteix en una eina que ajuda a demostrar que la biblioteca pública, “aquesta despesa a vegades no tan necessària en cultura”, és un agent de desenvolupament socioeconòmic que afavoreix el sorgiment de comunitats digitals inclusives.
Podem extrapolar les conclusions de l’estudi a la nostra realitat? Són i seran les nostres biblioteques garants de comunitats digitals inclusives? Tenim un exemple proper, donat a conèixer en el VII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, que convida a l’optimisme: el projecte d’inclusió digital5 de la ciutat d’Osca liderat per les biblioteques de la ciutat. Gràcies a fons europeus han posat en pràctica un model d’“Itinerari d’inclusió digital” amb accions formatives i mesures d’acompanyament per als col·lectius més vulnerables de la societat (immigrants, adults amb baixa qualificació, aturats i gent gran). El que resulta rellevant del model d’Osca és que s’ha finançat amb una iniciativa URBAN (l’objectiu de la qual és afavorir el desenvolupament sostenible de les ciutats i barris en crisi de la Unió Europea) i no amb una iniciativa de biblioteques públiques com els programes PULMAN, CALIMERA i PuLLS. Tot plegat anima a pensar que és previsible que les biblioteques, també les nostres, seguiran actuant no només com a antídot de l’exclusió digital sinó també com a garants de comunitats digitalment incloses. Això sí, tal com posa de manifest la 2014 Digital Inclusion Survey, necessitem les eines adequades per mesurar-ho i demostrar-ho.
1http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/724/1/comunicaci%f...
2http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/615/1/com_83.pdf
3http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/bibliotecas/mc/consejo...
4http://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/valor_social_biblioteque...
5https://www.youtube.com/watch?v=O-nz3ZaYCsg
