Versió per a imprimir
Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada
Global perspectives on information literacy: fostering a dialogue for international understanding (2017). Association of College and Research Libraries. Working Group on Global Perspectives for Information Literacy, Student Learning and Information Literacy Committee. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh.... [Consulta: 09/10/2017].
L’Association of College and Research Libraries acaba de publicar un llibre blanc amb el títol de Global perspectives on information literacy: fostering a dialogue for international understanding, sota la direcció del Global Perspectives on Information Literacy Working Group de l’ACRL Student Learning and Information Literacy Committee. La idea d’aquest informe sorgeix de la necessitat d’entendre com apareix representada l’alfabetització informacional arreu del món i com s’aplica entre diferents cultures.
L’obra comprèn tretze capítols que cobreixen les experiències de diversos experts en alfabetització informacional en educació superior de diversos països (Canadà, Croàcia, Emirats Àrabs Units, Israel, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Regne Unit, Sud-àfrica i Uganda). Cada capítol, al seu torn, s’estructura al voltant de quatre blocs temàtics (Tendències d’investigació, Models d’alfabetització informacional, Teoria i pràctica de l’alfabetització informacional i Rol dels professionals de les biblioteques) amb la finalitat de deixar al descobert possibles fils comuns i plantejaments específics a través de les diferents cultures. Cada capítol va acompanyat d’una excel·lent secció de referències que constitueix una de les principals aportacions de l’obra.
Els plantejaments que serveixen de punt de partida a l’obra en el seu conjunt tenen a veure amb la constatació que el rol del bibliotecari ja no consisteix a dirigir l’alumne al recurs més adequat a la seva necessitat ni a convertir-se en mediador, sinó a actuar formant part d’una comunitat d’aprenentatge aplicant les diverses formes en què el coneixement pot ser analitzat, interpretat, comunicat i aplicat en un camp concret. Aquesta evolució es manifesta en aquell canvi terminològic des de l’«educació d’usuaris» als constructes d’integració curricular, desenvolupament acadèmic i pràctica situada que predominen en aquest informe. D’altra banda, es poden reconèixer les connexions entre l’alfabetització informacional i l’aprenentatge en aquell trànsit des de les Normes d’alfabetització informacional de l’ACRL cap al nou Marc negociat i implantat per l’ACRL.
Les experiències professionals compartides a tot el món inclouen l’alfabetització informacional com a disciplina en ella mateixa considerada, sempre unida a plantejaments constructivistes, centrats en el que aprèn i crítics de l’alfabetització, com també al seu ensenyament inserit en les diverses disciplines del currículum, i amb una preocupació constant per la credibilitat i la capacitat del bibliotecari com a educador i de la biblioteca com a protagonista activa de la formació en alfabetització informacional més enllà de les seves pròpies parets.
Ara bé, l’alfabetització informacional apareix sempre com una cosa altament dependent del context, i les diferències en població, política, economia i cultura afecten de diferent manera cada país i situació. Així, per exemple, els capítols sobre Àsia, Croàcia, Sud-àfrica o Uganda subratllen els reptes específics dels efectes de l’apartheid o de la transició a societats postconflicte, de forma que en aquests casos l’alfabetització informacional té un rol més urgent en la creació d’una ciutadania educada per afrontar les seves noves problemàtiques específiques. Altres capítols, com el d’Israel, posen l’accent en l’alfabetització informacional com a via per preparar els estudiants per a un món intercultural on predomina una enorme varietat d’experiències vitals, contradiccions i perspectives per a les quals l’alfabetització informacional crítica resulta imprescindible. Així mateix, al capítol sobre l’Orient Mitjà s’aporta una descripció molt il·lustrativa sobre les tendències més recents de l’educació superior en aquesta zona amb l’adopció a gran escala de plantejaments occidentals, inclòs l’enfocament prioritari sobre la implicació de l’estudiant en el seu propi aprenentatge, però sense que es contempli per part de les autoritats educatives cap tipus de connexió entre els diferents estadis educatius.
Particularment il·lustratius i interessants de consultar resulten els capítols sobre Canadà, Nova Zelanda i Oceania per l’èmfasi sobre la problemàtica de l’alfabetització informacional entre les poblacions indígenes. Els models d’alfabetització informacional han sorgit en entorns culturals de països desenvolupats i, per tant, estan arrelats en el pensament i en les estructures socials bàsicament occidentals, per la qual cosa la seva aplicació en contextos culturals asiàtics o de poblacions indígenes ha de ser qüestionada d’entrada i els seus components més eurocèntrics degudament modulats al context específic.
Finalment, i des d’un punt de vista tant teòric com pràctic, resulta no tan sols aconsellable sinó imprescindible llegir i aprofundir en el model Wang d’integració curricular de la formació en alfabetització informacional en l’educació superior, que l’autor mateix ens resumeix al capítol M i que apareix plenament desenvolupat a la seva tesi doctoral Integrating information literacy into higher education curricula: an IL curricular integration model [PhD thesis, Queensland University of Technology, 2010].
En conclusió, es tracta d’un informe útil com a actualització del tema i com a plantejament d’interrogants que acostumen a passar desapercebuts però que poden servir d’esperó per a la reconsideració de la pròpia praxis. El títol resulta una mica equívoc, donat que la perspectiva global es queda reduïda a l’àmbit de l’educació terciària, i no hi ha referència, per exemple, a la necessària connexió entre l’educació secundària i la superior de cara a l’afrontament més adequat de l’experiència del primer any universitari, ni a l’educació post terciària i la seva estreta relació amb la investigació, el desenvolupament professional permanent, l’acompliment laboral i l’aprenentatge al llarg de la vida, en definitiva. Això implica, per tant, l’absència de biblioteques escolars o públiques a l’informe. També resulta especialment cridanera l’absència de tota referència a la clau de volta de la qualificació i/o certificació dels resultats d’aprenentatge en alfabetització informacional i altres competències, per molt subjecte a debat que segueixi estant el tema.
A part d’això, la cobertura geogràfica resulta especialment pobre pel que fa a l’àmbit hispanoparlant i llatinoamericà, d’aquesta manera és en països com Argentina, Brasil, Colòmbia, Cuba o Xile on actualment es poden observar les experiències més noves. És igualment cridanera l’absència de l’entorn francòfon, atès el seu protagonisme evident al voltant de l’evolució recent des de l’alfabetització informacional estricta cap al nou constructe de l’alfabetització en informació i en els mitjans promogut per la UNESCO i al qual només es menciona per sobre en aquest llibre blanc.
