Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].

"Perfect."

Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.

Es tracta d'un document molt ben pautat on s'expliquen les conclusions d'un grup de treball intersectorial per redactar consells a l'hora d'endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.

Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.

Principalment, s'exposa la por per part d'aquest sector de que la facilitat d'accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la "manca de fricció" comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.

La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica

Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)


Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].

IKBLC Group Study43

Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.

Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.

Despeses derivades de la publicació en accés obert, intermediaris i finançament

Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network CIC (2012). The Potential Role for Intermediaries in Managing the Payment of Open Access Article Processing Charges (APCs) [en línia]. [London]: UK Open Access Implementation Group. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/11/APC-report-as-published.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
 
Waugh, Laura (2012). UNT Libraries: Open Access Fund Research Report [en línia]. [Denton, Texas]: University of North Texas Libraries. Disponible a: <http://digital.library.unt.edu/ark:/67531/metadc111007/m2/1/high_res_d/OA%20Fund%20Proposal%20Report.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].

P1130141

La publicació d'articles en accés obert pot comportar despeses1 també als seus autors o a les institucions de les que depenen. Aquestes despeses són les que permeten que les editorials comercials puguin adoptar l'accés obert com a model de negoci2. En la literatura anglosaxona, les despeses derivades de la publicació d'articles s'anomenen Article Processing Charges (APCs). En previsió de l'augment en la publicació mitjançant aquest sistema, i per la complexitat de la seva gestió, els agents implicats han de repensar els processos i, fins i tot, contemplar la possibilitat de l'entrada d'intermediaris per tal de millorar la seva eficàcia i eficiència.

Els dos informes que es ressenyen, encaren aquests nous reptes des de dues perspectives diferents.

El primer, basat en un estudi elaborat per Wellcome Trust i el JISC, va ser encarregat pel UK Open Access Implementation Group, amb la finalitat d'esbrinar si convé o és necessari el concurs d'intermediaris en el procés de pagament de les APCs entre les universitats i les editorials. Aquest informe s'ha d'entendre dins del context de les polítiques i accions de foment de la publicació dels resultats de la investigació en accés obert dutes a terme per part dels consorcis de recerca del Regne Unit3.

Els serveis bibliotecaris també necessiten plans de negoci

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Fons, Ted [et al...] (2012). Fit for purpose: Developing Business Cases for New Services in Research Libraries: a CLIR/DLF-Funded Research Project [en línia]. Washington, DC: Council of Library and Information Resources (CLIR). Disponible a: <http://mediacommons.futureofthebook.org/mcpress/businesscases/>. [Consulta: 12 abril 2013].

Business Plan

Durant els últims anys són moltes les biblioteques universitàries i de recerca que han identificat noves oportunitats d'expansió dels seus serveis en dues grans àrees: la gestió de dades primàries d'investigació i l'edició científica.

El document que ressenyem té com a objectiu guiar els bibliotecaris interessats en explorar les possibilitats que aquests camps ofereixen a les seves biblioteques. I ho fa emprant una aproximació que no és massa habitual en la bibliografia professional: l'elaboració d'un pla de negoci per decidir la posada en marxa, o no, del servei. L'estructura i les recomanacions de l'informe es basen en els models utilitzats tant en el sector comercial com en el de les entitats no lucratives. Perquè encara que les biblioteques no estiguin interessades en treure'n benefici econòmic, sí que ho estan en tenir èxit i ser sostenibles.

El treball comença exposant els canvis que està experimentat l'ecosistema de la comunicació científica i les noves oportunitats que ofereix a les biblioteques en dos àmbits, la gestió de dades i l'edició científica, que encaixen plenament amb els valors tradicionals de les biblioteques universitàries i de recerca: recollir, preservar i oferir accés a la informació acadèmica per contribuir a l'avanç de la ciència.

Etnografia digital: lectors joves i iPad

Teresa Mañà
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Programa Territorio Ebook, 2012. Ebook -18: Los lectores niños y jóvenes y los libros electrónicos (2012). Peñaranda de Bacamonte: Centro de Desarrollo Sociocultural. Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2012. Disponible a: <http://www.territorioebook.com/recursos/vozelectores/menos18/informe_lectores_menos_18.pdf>. [Consulta: 18 març 2013].

student_ipad_school - 025

L'informe titulat "Los lectores niños y jóvenes y los libros electrónicos" de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez és el segon lliurament del programa Territorio Ebook impulsat per aquesta fundació en els seus centres de Salamanca i Peñaranda de Bracamonte. El programa té per objectiu estudiar el comportament lector de públics de diferents edats amb aparells de lectura electrònics1. En aquest cas, la mostra d'estudi eren joves entre 9 i 18 anys, tots ells socis actius d'una biblioteca, i l'aparell de lectura, un iPad.

L'informe publicat conté dues investigacions diferents. La primera és una investigació (p. 13-37) sobre l'ús i l'apropiació de l'iPad en lectors de 9 a 18 anys. Segueix una segona investigació (p. 45-84) que mesura l'impacte de les activitats de dinamització lectora sobre la comprensió lectora, en aquest cas, amb un grup mostra de nois de 9 a 13 anys. I, en tercer lloc, (p. 87-96) s'hi suma una reflexió final de Juan Mata que abunda en els temes i conclusions de l'estudi. Tanquen l'informe uns escassos però interessants annexos que recullen respostes dels lectors i una bibliografia selectiva sobre lectura digital.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS