biblioteca digital

“Ens agraden les biblioteques, però vivim al web”

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Harrop, Helen [et al.] (2015). “We love the library, but we live on the web”: findings around how academic library users view online resources and services. Emeryville, CA: Innovative Interfaces. Disponible a: https://www.iii.com/sites/default/files/UK-Survey-Report-July-2015.pdf [Consulta: 12/04/2016].


Aquest informe presenta els resultats de l’enquesta feta durant el curs 2014-2015 a estudiants, professors i personal universitari de set institucions acadèmiques britàniques per conèixer la percepció que tenen i la valoració que fan dels recursos i serveis bibliotecaris en línia. L’estudi, publicat el 2015 i patrocinat per Innovative Interfaces pot ser d’especial interès per a aquelles biblioteques universitàries que estiguin pensant a renovar la seva biblioteca digital.

Tot i que més del 60 % dels enquestats identifiquen la biblioteca com el lloc on anar per accedir a la biblioteca digital, la biblioteca no és el lloc des d’on més es consulten els recursos electrònics; els usuaris hi accedeixen, sobretot, des de qualsevol altre espai del campus o de fora de la Universitat.

Nascudes digitals

Isabel Bordes Cabrera
Jefe de Servicio en el Área de Biblioteca Digital de la Biblioteca Nacional de España

 

Redwine, Gabriella et al. (2013) Born Digital: Guidance for Donors, Dealers, and Archival Repositories.
http://www.clir.org/pubs/reports/pub159/pub159.pdf [Consulta: 16/04/2014]

Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.

En la seva redacció s'hi ha implicat un grup de professionals de biblioteques anglosaxones tan emblemàtiques com la Beinecke de la Universitat de Yale, la Bodleian de la Universitat d'Oxford, i fins i tot la British Library. Per tal de poder cumplir amb els objectius de l'informe tot el personal implicat té experiència, simultània o no, en la gestió de col·leccions digitals i/o en el desenvolupament de polítiques d'adquisició.

Tot i la manca de pressupost dedicat al projecte, i la varietat del públic objectiu, tant en interessos, com en formació1, estem davant d'una eina que, encara que preliminar, pot ser d'utilitat per començar a plantejar-se el repte dela gestió de col·leccions ja nascudes digitals. Fa temps que les col·leccions digitales han deixat de limitar-se a projectes de digitalització i/o conversions de suports analògics, avui més que mai engloben materials que només coneixen la dimensió digital ex: arxius personals digitals, publicacions editades directa i únicament en format e-pub, projectes de recol·lecció de material web...

França informa d’un benchmarking internacional de préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni


IDATE Consulting (2013). Étude sur l'offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. París: Ministère de la Culture et de la Communication: març 2013. 79p. [Consulta: 03/10/2013]. Disponible a: <http://www.culturecommunication.gouv.fr/Disciplines-et-secteurs/Livre-et-lecture/Actualites/Etude-IDATE-sur-les-livres-numeriques-en-bibliotheque>.

Libros de texto a formato e-books

Les polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques europees no tenen definida una línia clara i única de funcionament, tal i com parlàvem en una anterior ressenya d'un informe del Departament de Cultura londinenc. Recollim ara un dels estudis que hi citàvem i que s'origina d'una demanda del Ministeri de Cultura francès. El treball ofereix un benchmarking de la situació a diferents països utilitzant els següents cinc apartats: 1) oferta de llibre digital a les biblioteques 2) el mercat per a l'edició comercial 3) models econòmics que presenta el llibre digital a les biblioteques 4) l'estratègia dels actors i 5) una síntesi de la situació al país.

 

El benchmarking s'ocupa dels següents països:

Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].

"Perfect."

Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.

Es tracta d'un document molt ben pautat on s'expliquen les conclusions d'un grup de treball intersectorial per redactar consells a l'hora d'endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.

Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.

Principalment, s'exposa la por per part d'aquest sector de que la facilitat d'accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la "manca de fricció" comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.

Polítiques d'accés obert i de preservació a Europa

Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Accés obert a la Ciència (www.accesoabierto.net)
 

European Comission. European Research Area (2011). National open access and preservation policies in Europe. Analysis of a questionnaire to the European Research Area Committee <http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/ope... [Consulta: 02/05/2012]

Aquest informe reflecteix els resultats d'una enquesta realitzada als agents implicats en l'accés, difusió i preservació a nivell nacional de cada un dels estats membres de la Unió Europea. El 2009 se'n va fer un de similar i algunes qüestions intenten reflectir els avenços fets des de llavors. La circulació de coneixement no és un assumpte trivial, inclou l'accés, difusió, preservació, l'ús i la reutilització de la informació científica. Els estudis demostren que el lliure accés condueix a una millor visibilitat i major impacte dels resultats de la investigació, tot i això, la seva implementació és un desafiament.

L'informe ofereix una visió general de com l'accés obert s'està desenvolupant en l'Espai Europeu de Recerca (ERA) i el seu suport per un creixent nombre d'universitats, centres de recerca i organismes de finançament d'Europa, i destaca el seu creixement. Subratlla, però, que les iniciatives nacionals encara estan fragmentades i són molt desiguals entre països, el que impedeix a la Unió Europea expressar tot el seu potencial en àmbits de la recerca i innovació. D'altra banda la Comissió Europea s'ha compromès a apostar per l'accés obert, d'acord amb les declaracions fetes en el marc de l'Agenda Digital i la Innovació.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca digital