competències informacionals

Dades FAIR: full de ruta del factor humà, abans de la desil·lusió

Enviat per Ciro Llueca el Dc, 07/04/2021 - 18:57

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Barker, Michelle; Manola, Natalia; Gaillard, Vinciane; Kuchma, Iryna; Lazzeri, Emma; Stoy, Lennart (editors); Piera, Jaume (2021). Digital skills for FAIR and open science: report from the EOSC Executive Board Skills and Training Working Group. Brussels: European Commission. 67 p. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/59065>. [Consulta: 30/03/2021].

L’any 2015, la Comissió Europea va iniciar els treballs per la creació de l’European Open Science Cloud (EOSC) que, cinc anys i 320 M€ més tard, va culminar amb un prototipus d’una infraestructura digital que persegueix la compilació de totes les dades, serveis i eines de la Ciència oberta que es generaran a la UE durant els pròxims anys, per posar-los a disposició de la comunitat científica. El projecte és ambiciós: vol transformar la manera en què els recercaires accedeixen a les dades i les comparteixen, posicionant la UE en el lideratge mundial en la gestió de dades de recerca. 

El dia de després de la graduació. Per a què necessitem les competències de la informació?

Enviat per Jose A. Moreiro... el Dj, 26/09/2013 - 18:41

José A. Moreiro González
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Alison J. Head (2012). Learning curve: How college graduates solve information problems once they join the workplace. Washington: Project Information Literacy: Octubre 2012. 38 p. [Consulta 23/03/2013].
<http://projectinfolit.org/pdfs/PIL_fall2012_workplaceStudy_FullReport.pdf>

The hat toss

Surts al carrer amb la maleta plena de competències i habilitats adquirides a la universitat. Ara cal fer un salt qualitatiu per enfrontar-se amb les exigències del mercat de treball. En els nostres dies, la inquietud que genera aquesta situació es transmet a la capacitat de buscar ofertes a la web, de comunicar-se amb els que tenen els teus mateixos interessos o d'obrir possibles negocis; al mateix temps que se segueix vivint, per la qual cosa també avui la informació és imprescindible.

Information Literacy Project (PIL) és una institució privada no lucrativa que estudia els hàbits de cerca digital dels joves acabats de graduar. Treballa en col·laboració amb l'Escola d'Informació i Documentació de la Universitat de Washington. PIL està dirigit per Alison J. Head, l'autora de l'informe en el qual es descriu l'estat d'execució del projecte d'investigació d'alfabetització informacional Learning Curve (Corba d'aprenentatge) situat a la cruïlla entre l'aprenentatge i el començament de l'experiència. Learning Curve s'emmarca dins de The Passage Studies i és l'única part en curs d'aquesta línia de recerca.

La realització del projecte està ben finançada per l'Institute of Museum and Library Services (IMLS) de la Universitat de Harvard en col·laboració amb el Centre Berkman per a Internet i Societat de la mateixa universitat. Té com a objectiu principal estudiar la transició al món del treball de la informació dels joves universitaris quan travessen en la seva vida el moment crític en què es converteixen en adults.

La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica

Enviat per Nieves González el Dc, 08/05/2013 - 09:56

Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)

Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].

IKBLC Group Study43

Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.

Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.

Subscriure a RSS - competències informacionals