Els efectes de restringir els usos comercials en l'elecció d'una llicència de Creative Commons

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Klimpel, Paul (2013). Free Knowledge Based on Creative Commons Licenses: Consequences, risks and side-effects of the license module "Non-commertial use only - NC". Berlin: Wikimedia Germany, February 2013. <http://openglam.org/files/2013/01/iRights_CC-NC_Guide_English.pdf>. [Consulta: 1 juliol 2013].

Creative Commons

Un dels temes recurrents que apareix quan es parla de les llicències de Creative Commons és el significat del terme "No Comercial"1 que s'inclou en sis d'aquests textos legals2. El fullet que avui tenim entre mans no entra a discutir-ne el significat sinó les conseqüències que té el fet de triar aquest element a l'hora d'escollir una llicència3. Tot i que Creative Commons no manté un registre de les obres que estan subjectes a algun dels seus textos legals, al llarg dels anys han aparegut estadístiques que reflecteixen que l'element "No Comercial" és un dels més emprats4 i per tant és important conèixer els seus efectes.

El fullet, originalment en alemany, està signat pel jurista i gestor cultural Paul Klimpel, ha estat editat per Wikimedia Alemanya, Creative Commons Alemanya i iRights.info i ha rebut el suport de l'Open Knowledge Foundation per ser traduït a l'anglès. És important remarcar aquí l'interès de la Fundació Wikimedia a aclarir els aspectes relacionats amb l'ús d'aquest element ja que el seu projecte principal, la Wikipedia, està subjecte a una llicència que no restringeix els usos comercials5.

Reptes comuns per als bibliotecaris en un món globalitzat: una mirada a la nostra veïna França

Carlos Miguel Tejada Artigas
Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid
France. Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche. Inspection générale des bibliothèques. Quels emplois dans les bibliothèques ? État des lieux et perspectives (2013). Rapport IGB n° 2012-020, mars. <http://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2013/20/3/Quels_emplois_dans_les_bibliotheques_Etat_des_lieux_et_perspectives_247203.pdf>. [Consulta: 20 juny 2013].

Natura enclaustrada

Des de fa ja uns anys a Espanya i a l'estranger són freqüents en la nostra professió els debats entorn al nostre perfil professional i la natura i la direcció futura dels serveis bibliotecaris i d'informació. Ens veiem immersos en un canvi continu amb nombroses cruïlles que, encara que ens provoquin inseguretats, ens poden oferir també noves oportunitats. Aquesta necessitat de situar-nos i de fer prospectives es dóna en col·lectius professionals de tot el món perquè els elements que ens afecten són comuns en el nostre món globalitzat. Aquest fet el podem constatar en la nombrosa bibliografia que dóna compte de la nostra identitat i en l'informe que recentment s'ha presentat a França i els elements més globals del qual recollim en aquesta breu ressenya.

El Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche va encarregar a la Inspection générale des bibliothèques, un estudi interministerial sobre l'anàlisi funcional dels llocs de treball a les biblioteques. Aquest informe de l'IGB es va publicar el 3 d'abril d'aquest any, està signat per Pierre Carbone, Joëlle Claud, Charles Micol, Dominique Arot i Benoit Lecoq i té el títol: Quels emplois dans les bibliothèques? Etat des lieux et perspectives.

El comportament informatiu dels docents universitaris nord-americans, tres anys després

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Housewright, Ross; Schonfeld, Roger C.; Wulfson, Kate (2013). Ithaka S+R US Faculty Survey 2012. New York: Ithaka S+R, 2013. Disponible a: <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/us-faculty-survey-2012>. [Consulta: 17 juny 2013].


Professor J.L. Rhodes of Aerospace Engineering lectures class

Fa tres anys, el juny de 2010, inauguràvem aquest Blok amb la ressenya d'un informe d'Ithaka sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans1. Al marge dels resultats obtinguts, destacàvem com un dels principals valors d'aquell informe seu caràcter periòdic, ja que es tractava de la quarta edició d'un estudi triennal que permetia fer un seguiment longitudinal d'aquest comportament. Fidel a la seva cita, Ithaka acaba de publicar la cinquena edició del mateix informe que ens ofereix dades actualitzades sobre el comportament i les opinions del professorat universitari nord-americà en qüestions relatives a l'accés i ús de la informació acadèmica.

La nova edició presenta algunes novetats metodològiques ―s'ha comptat amb un grup de bibliotecaris, editors i membres de societats científiques que han validat un qüestionari que, per primera vegada, s'ha distribuït per correu electrònic i que ha estat contestat per 5.200 participants― i de contingut ―s'han inclòs noves preguntes per abordar aspectes emergents com els nous mètodes d'investigació o la preservació de dades―, però el seu valor principal continua sent la bateria de preguntes que permet observar l'evolució en l'accés a la informació des de l'any 2000. Com a contrapunt, cal destacar que els hàbits dels investigadors no canvien de manera brusca, de manera que els resultats són similars als d'edicions anteriors i el lector pot trobar les conclusions una mica repetitives.

Mineria de contingut: un repte per a les publicacions científiques

Mercè Vázquez Garcia
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació [professora]
Universitat Oberta de Catalunya


JISC (2012). The Value and Benefits of Text Mining [en línia]. [London]: The Higher Education Funding Council for England. Disponible a: <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/publications/reports/2012/value-text-mining.pdf>. [Consulta: 29 maig 2013].

Text mining @ IRC

Les publicacions científiques tenen un gran repte al davant en relació amb l'aprofitament i la difusió dels seus articles per a aconseguir que tinguin un impacte més enllà del cercle reduït d'experts de cada àmbit d'especialitat. En aquest sentit, l'estudi de recerca Journal article mining planteja a fons de quina manera és possible millorar la disseminació de la producció científica i com es poden trobar vies de comunicació directes entre les publicacions científiques i els diferents públics (coneguts i potencials) que hi puguin estar interessats. Concretament, l'estudi presenta quin és l'estat de la qüestió pel que fa a les pràctiques, els actors, les polítiques, la planificació i les expectatives en mineria de contingut aplicada al contingut de les publicacions científiques.

Actualment els articles científics esdevenen cada vegada més inabastables per nombre i periodicitat de publicació, motiu pel qual ja fa un cert temps que els experts es plantegen de quina manera les màquines ens poden ajudar a fer una lectura més productiva del contingut de les publicacions científiques. En aquest sentit, el focus d'atenció se situa en l'àmbit de la mineria de contingut, que inclou la mineria de text i la mineria de dades i que duu a terme el processament automatitzat de gran quantitat de contingut digital destinat a la recuperació d'informació, l'extracció d'informació i la metanàlisi. Així mateix, també resulten de gran interès les aplicacions que incorporen detecció semàntica en la recuperació de la informació, a fi de poder recuperar documents que estiguin relacionats pel contingut.

"Patron-driven acquisitions": la biblioteca proposa i el lector disposa

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Esposito, Joseph J.; Walker, Kizer; Ehling, Terry. PDA and the university press. A report prepared for The Andrew W. Mellon Foundation. [Baltimore, Md]: The Johns Hopkins University Press; [Ithaca, N.Y.]: Cornell University Library, Sept. 26th 2012. 65 p. Document de treball disponible en línea a: <https://jscholarship.library.jhu.edu/handle/1774.2/36210>. [Consulta: 10 de maig de 2013].

wul_eh_e_reader_piece_1

La consolidació de l'e-book en l'entorn universitari està comportant una evolució dels models de negoci editorial i de les polítiques d'adquisició de les biblioteques, que finalment està arribant al segment de les monografies acadèmiques. Es tracta d'un tipus de llibre en què tradicionalment han estat molt actives les editorials universitàries, però amb una gran dependència econòmica de les adquisicions bibliotecàries. Així ho demostren les dades de l'informe que avui ressenyem: les compres de les biblioteques vénen a representar un 25% de les vendes de les editorials universitàries, el que facilita un llindar de rendibilitat mínima per a un tipus de llibre que, en general, té un limitat mercat entre els compradors particulars.

La necessitat de saber com afectaran les vendes d'aquestes editorials les noves modalitats d'adquisició que utilitzen les biblioteques -entre les que destaquen les adquisicions PDA (Patron-Driven Acquisitions) basades en l'ús efectiu realitzat per part dels lectors-, justifica l'informe coordinat per Joseph Esposito, consultor especialitzat en la transició digital de la indústria editorial i participant destacat en el bloc sobre edició acadèmica The Scholarly Kitchen. El text respon a un estil d'informes de prospectiva en el qual es pregunta als actors d'un sector la seva visió sobre un determinat escenari de futur. Al marge d'entevistes personals i diversa documentació, el treball es va basar en les respostes a sengles qüestionaris amb preguntes obertes enviats a una selecció de biblioteques i editorials universitàries dels Estats Units.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS