Afegeix un nou comentari

Els serveis bibliotecaris també necessiten plans de negoci

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Fons, Ted [et al...] (2012). Fit for purpose: Developing Business Cases for New Services in Research Libraries: a CLIR/DLF-Funded Research Project [en línia]. Washington, DC: Council of Library and Information Resources (CLIR). Disponible a: <http://mediacommons.futureofthebook.org/mcpress/businesscases/>. [Consulta: 12 abril 2013].

Business Plan

Durant els últims anys són moltes les biblioteques universitàries i de recerca que han identificat noves oportunitats d'expansió dels seus serveis en dues grans àrees: la gestió de dades primàries d'investigació i l'edició científica.

El document que ressenyem té com a objectiu guiar els bibliotecaris interessats en explorar les possibilitats que aquests camps ofereixen a les seves biblioteques. I ho fa emprant una aproximació que no és massa habitual en la bibliografia professional: l'elaboració d'un pla de negoci per decidir la posada en marxa, o no, del servei. L'estructura i les recomanacions de l'informe es basen en els models utilitzats tant en el sector comercial com en el de les entitats no lucratives. Perquè encara que les biblioteques no estiguin interessades en treure'n benefici econòmic, sí que ho estan en tenir èxit i ser sostenibles.

El treball comença exposant els canvis que està experimentat l'ecosistema de la comunicació científica i les noves oportunitats que ofereix a les biblioteques en dos àmbits, la gestió de dades i l'edició científica, que encaixen plenament amb els valors tradicionals de les biblioteques universitàries i de recerca: recollir, preservar i oferir accés a la informació acadèmica per contribuir a l'avanç de la ciència.

No obstant això, cal tenir present la necessitat de disposar de noves competències per posar en marxa serveis que, a diferència dels oferts tradicionalment, no estan centrats en donar resposta a les necessitats d'usuaris locals, sinó a difondre els resultats de la investigació de la comunitat local a un públic global. Aquest canvi de perspectiva comporta el risc d'actuar amb un coneixement limitat dels costos a llarg termini de posar en marxa i mantenir nous serveis. L'objectiu de l'informe és, per tant, animar els professionals a revisar rigorosament com encaixa el servei proposat amb la missió institucional i avaluar la seva sostenibilitat a llarg termini.

Abans de llançar-se a posar en marxa un o diversos serveis convé aturar-se a realitzar una anàlisi que els autors resumeixen en quatre etapes:

1. Determinar quin és el grau de preparació de l'organització per a la posada en marxa del servei: encaixa el servei amb la missió de la biblioteca? Quin és el grau de tolerància al risc de la institució? Quins seran els resultats del nou servei? Estan disponibles els recursos físics, humans i econòmics necessaris per a la seva posada en marxa?
Els autors posen de manifest la necessitat de revisar periòdicament la missió i objectius de la biblioteca, avaluar la tolerància al risc de la institució (es recompensa la presa de decisions arriscades o més aviat és difícil implementar noves idees?) I determinar l'existència de recursos en forma de sistemes, competències, espai (físic o virtual) i finançament.
 
2. Desenvolupar un model de negoci: quines necessitats cal satisfer? Quines opcions estan disponibles (incloent no fer res)? Quins són els possibles escenaris per a cadascuna d'aquestes opcions?... i, un cop decidit què fer, desenvolupar un pla d'implementació.

En aquesta fase s'ha d'identificar clarament quin resultat s'espera obtenir del nou servei i com aquest contribuirà a la consecució dels objectius institucionals. Cal dialogar amb els destinataris potencials, calcular costos i establir calendaris. És també en aquest punt quan cal establir un model de negoci que garanteixi la supervivència a llarg termini i l'escalabilitat. Finalment s'ha de triar una opció en funció de les variables revisades (escalabilitat, sostenibilitat, costos i impacte) per dissenyar un pla d'implementació que inclogui accions a executar, dates i personal implicat.

3. Dur a terme una prova pilot: redactar un pla, posar-lo en marxa, avaluar i prendre una decisió definitiva.
El test de viabilitat ha de servir per avaluar la viabilitat tècnica o comercial del projecte. S'ha de prestar especial atenció a la recollida d'informació del públic destinatari del servei en funció del tipus d'avaluació que es vulgui fer (econòmica, estratègica, analítica o integrada). En última instància cal prendre una decisió sobre la implementació (total, parcial o modificada) o l'abandonament del projecte.
 
4. Posar en marxa el servei planificant el seu cicle de vida.
 
L'informe que ressenyem hauria d'estar complementat amb mitja dotzena d'estudis de cas. Sis plans de negoci elaborats a partir de visites a institucions que han posat en marxa programes d'edició acadèmica i de gestió de dades que haurien de servir per il·lustrar les recomanacions exposades en l'informe. El primer d'aquests estudis de cas seria el del Center for Digital Research and Scholarship de la Columbia University. Desafortunadament, en el moment de redactar aquesta ressenya, encara no està disponible la informació relativa a cap d'aquests casos.

L'apèndix final de l'informe recull una revisió bibliogràfica, resumida en el text del document, estructurada en tres parts: una primera sobre la bibliografia professional en Biblioteconomia i Documentació que aborda la qüestió dels models de negoci, una segona part, més extensa, sobre bibliografia en economia i empresa per a l'elaboració de models de negoci, i una tercera sobre models de negoci en entitats no lucratives.

Es tracta, en definitiva, d'un document que crida l'atenció sobre la necessitat de ser rigorosos abans d'aventurar-se en la posada en marxa de nous serveis i que ofereix una excel·lent guia per al profà en la matèria. La futura publicació dels estudis de casos hauria de contribuir a completar el document amb un enfocament més pràctic.