L’impacte de les biblioteques públiques a Dinamarca: un refugi a la nostra comunitat

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


The impact of public libraries in Denmark: a haven in our community (2021). Conducted by Sesmonaut and Roskilde Central Library. [Copenhagen]: Sesmonaut; [Roskilde]: Central Bibliotekerne. 62 p. Disponible a: <roskildebib_folkebibliotekets_betydning_for_borgerne_i_danmark_eng_final_0.pdf>. [Consulta: 15/11/2021]. 


«Per a mi, sembla que la biblioteca és un lloc amb cor, que vol el millor per a mi, i on no soc un producte o client»
Home, 39 anys 

 

Aquest estudi fou iniciat per la Biblioteca Central de Roskilde i realitzat per Seismonaut la tardor de 2020. A més d’aquest informe, s’ha elaborat una guia d’usuari (Impact Compass) per analitzar al detall els resultats, els mètodes usats en la recerca, una anàlisi exhaustiva juntament amb una invitació a d’altres biblioteques per tal que l’utilitzin i consells sobre com es poden posar en pràctica debats de polítiques locals sobre les biblioteques públiques com a marc per desenvolupar i avaluar activitats a les biblioteques mateixes.

Crònica de la VI edició de l’Intensiu Digital

Núria Ferran Ferrer
Professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Universitat de Barcelona (UB)


Intensiu Digital 2021: Impacte i Necessitats dels projectes amb col·leccions digitals (2021). Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Disponible a: <https://www.ub.edu/portal/web/informacio-mitjans-audiovisuals/intensiu-digital>. [Consulta: 04/11/2021].


El passat 20 d’octubre va tenir lloc a la Facultat la sisena edició de la jornada «Intensiu Digital 2021: Impacte i Necessitats dels Projectes amb Col·leccions Digitals», organitzada pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA-UB), i el Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la UB. L’edició d’enguany tenia per repte reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l’escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s’han fet fins ara, en clau d’impacte i de necessitats. 

Cap a un consorci d’identificadors persistents al Regne Unit: anàlisi de costos i beneficis

Paloma Marín-Arraiza
Engagement Lead
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0001-7460-7794

Gabriela Mejias
Engagement Manager
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0002-1598-7181


Brown, Josh; Jones, Phill; Meadows, Alice; Murphy, Fiona; Clayton, Paul (2021). UK PID Consortium: cost-benefit analysis. [Bristol]: Jisc. 57 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.4772627>. [Consulta: 30/10/2021].


Com s’origina l’informe? 

L’informe va ser publicat per Jisc en el marc del projecte UK PID i desenvolupat per la cooperativa MoreBrains i l’anàlisi financera de Paul Clayton. El projecte UK PID neix en resposta a l’assessorament independent del professor Adam Tickell al Govern del Regne Unit Open access to research publications (2018). Entre les recomanacions s’inclou el rol de Jisc de «liderar la selecció i promoció d’un seguit d’identificadors únics, incloent-hi ORCID, en col·laboració amb els líders del sector amb les organitzacions associades pertinents» (p.3). L’anterior informe va ser seguit per Developing a persistent identifier roadmap for open access to UK research (2020) que proposa com a recomanació principal la creació d’un consorci nacional d’identificadors persistents (PID), amb l’objectiu de desenvolupar una infraestructura oberta de recerca. Així, s’incrementaria l’adopció d’identificadors oberts estratègics. S’estableixen com a prioritaris els DOI de Crossref i DataCite1, ORCID ID, RAiD i ROR ID.

La resposta de les biblioteques públiques a la pandèmia: una mirada des d’Austràlia

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


ALIA Australian Public Library Alliance public library survey (2020). Deakin, ACT: Australian Library and Information Association. 16 p. Disponible a: <https://read.alia.org.au/alia-australian-public-library-alliance-public-library-survey>. [Consulta: 25/11/2021].


Durant aquests mesos, han estat diversos els països que, des de les pròpies administracions o des de les associacions professionals, han promogut estudis per conèixer l’impacte que la COVID-19 ha tingut en la prestació i l’ús dels serveis bibliotecaris. A continuació, presentem els principals resultats de l’enquesta que l’ALIA (Australian Library and Information Association) va enviar a les 293 biblioteques públiques del país. Tot i que el nombre de respostes és poc representatiu (un 32,74 %), l’informe aporta unes dades interessants que estan en la línia d’altres estudis similars. 

Biblioteques i Objectius de Desenvolupament Sostenible a l’Agenda 2030

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Sustainable Development Goals and libraries: first European report (2020). [The Hague]: EBLIDA. 39 p. Disponible a: <http://www.eblida.org/Documents/EBLIDA-Report-SDGs-and-their-implementation-in-European-libraries.pdf>. [Consulta: 11/10/2021].


El 2015, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a part d’una Agenda 2030 on es feia una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món. El 2019, i vist que no s’estava avançant a la velocitat que es requereix per complir els objectius, els líders mundials van sol·licitar un decenni d’acció (2020-2030) amb la promesa de mobilitzar el finançament necessari per aconseguir els ODS a la data prevista. En el món de les biblioteques, l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) està sent molt activa per intentar contribuir a assolir aquests objectius i ha creat un manual per explicar històries relacionades amb els ODS (IFLA, 2019) i un mapa mundial de biblioteques (IFLA, 2021) on es recullen històries dels ODS relacionades amb les biblioteques de gairebé 50 països. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS