Afegeix un nou comentari

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca

The impact of public libraries in Denmark: a haven in our community (2021). Conducted by Sesmonaut and Roskilde Central Library. [Copenhagen]: Sesmonaut; [Roskilde]: Central Bibliotekerne. 62 p. Disponible a: <roskildebib_folkebibliotekets_betydning_for_borgerne_i_danmark_eng_final_0.pdf>. [Consulta: 15/11/2021]. 

«Per a mi, sembla que la biblioteca és un lloc amb cor, que vol el millor per a mi, i on no soc un producte o client»
Home, 39 anys 
 

Aquest estudi fou iniciat per la Biblioteca Central de Roskilde i realitzat per Seismonaut la tardor de 2020. A més d’aquest informe, s’ha elaborat una guia d’usuari (Impact Compass) per analitzar al detall els resultats, els mètodes usats en la recerca, una anàlisi exhaustiva juntament amb una invitació a d’altres biblioteques per tal que l’utilitzin i consells sobre com es poden posar en pràctica debats de polítiques locals sobre les biblioteques públiques com a marc per desenvolupar i avaluar activitats a les biblioteques mateixes.

L’estudi 

Consta de sis capítols. 

• El capítol 1 proporciona un resum de les principals conclusions de l’enquesta.
   
• El capítol 2 presenta la guia i l’anàlisi general de la importància de les biblioteques públiques daneses.
   
• El capítol 3 entra en anàlisis detallades de la importància de la col·lecció, esdeveniments, instal·lacions físiques, i orientació per al personal oferta per les biblioteques públiques daneses.
   
• El capítol 4 dona un cop d’ull més proper a la relació del públic danès amb les biblioteques públiques en general, inclòs el seu ús dels serveis bibliotecaris i les seves actituds cap a les biblioteques públiques. Es defineix i distingeix el concepte d’«usuari» i «no usuari».
   
• El capítol 5 conté una breu postdata on es revisa l’objectiu de l’estudi.
   
• El capítol 6 aprofundeix en la metodologia, fonament de l’estudi, i els apèndixs subsegüents permeten als lectors explorar les dades rere l’estudi.

L’impacte

Se’n sap molt poc sobre l’impacte que les biblioteques de Dinamarca tenen sobre el públic danès. Aquest estudi, que és el primer d’aquesta mena, assumeix el desafiament de presentar una anàlisi matisada de l’impacte de les biblioteques públiques en el públic danès, més enllà d’un grapat de dades clau comunament establertes, com ara quantes persones visiten les biblioteques públiques i quants materials agafen en préstec. Sens dubte, aquests números ens donen pistes sobre l’ús de les biblioteques públiques, però realment no donen una idea del valor i l’impacte que tenen les biblioteques públiques en les persones i en les comunitats. I per això aquest estudi és important i significatiu i perquè se centra en cinc aspectes o dimensions diferents poc tractats en estudis previs: 

• Impacte emocional (refugi): la biblioteca pública és un refugi en la vida quotidiana, on els ciutadans troben espai per estar sense més ni més i es prenen un temps per a si mateixos i els altres i experimentar benestar, immersió i emoció. Els diferents grups utilitzen aquest refugi de diferents maneres. Alguns van a la biblioteca cercant pau, tranquil·litat i concentració, mentre que per a d’altres, es tracta de passar temps amb els seus fills, amics, companys d’estudis, altres «lectors de diaris», etc. L’impacte de les biblioteques públiques de Dinamarca en termes de servir com a refugi és la dimensió que es destaca amb més força en tot l’estudi.
   
• Impacte intel·lectual (confiança i credibilitat): la biblioteca pública és un comunicador creïble de coneixements i brinda als ciutadans una perspectiva il·lustrada i crítica de la vida. Les biblioteques públiques estimulen la reflexió, l’aprenentatge, l’adquisició de coneixements i el pensament crític. En una era digital en la qual Internet ofereix un flux fugaç d’informació i desinformació, la biblioteca pública té un gran impacte en termes de ser un lloc de confiança on el coneixement i la informació es curen i difonen. A més, l’estudi va trobar que els usuaris valoren, particularment, la capacitat de la biblioteca pública per presentar-los materials i contingut que no haurien trobat per si mateixos.
   
• Impacte social (comunitat): les biblioteques públiques ajuden a formar i mantenir comunitats, tant directament, ja que és un lloc on poden reunir-se i experimentar la unió entre si, com indirectament per part dels ciutadans que veuen les biblioteques com a propietat comunal a la societat. Les biblioteques públiques són llocs on aprenen a cuidar de la societat en un sentit concret i materialista cuidant els materials que agafen en préstec, els diaris que llegeixen i les instal·lacions que utilitzen. Té un gran impacte en els ciutadans en un sentit ampli ja que la biblioteca és un servei gratuït i igualitari que elimina barreres financeres per a l’accés i ús. A més, l’estudi troba que els esdeveniments i programes de les biblioteques públiques creen comunitat.
   
• Impacte creatiu (creativitat): les biblioteques públiques són una font d’inspiració i ajuden a estimular la imaginació dels seus usuaris. La biblioteca pública també pot ajudar a motivar les persones a provar coses noves i adquirir noves habilitats. És possible que la biblioteca no ensenyi als ciutadans tots els aspectes d’una nova habilitat o interès, però desperta inspiració, curiositat i estimula el desig d’explorar i aprendre coses noves a la vida.

Les quatre dimensions s’agafen de The Cultural Value Project, que és un projecte de recerca britànic integral finançat pel Consell de Recerca d’Arts i Humanitats a Anglaterra. El projecte, que va concloure el 2019, va incloure una àmplia gamma de recerques, activitats, articles, esdeveniments i literatura i estudis metodològics. El propòsit del projecte era investigar com es tradueix la cultura en impacte i valor, i com mesurar l’impacte a través de mètodes empírics i mètodes analítics.

Xifres i opinions

Per bé que aquest estudi pretén anar molt més enllà de les típiques xifres d’usuaris i préstecs, és important recordar que el 96,5 % dels ciutadans danesos han estat o són, actualment, usuaris de la biblioteca o esperen convertir-se en usuaris de biblioteca en el futur. L’estudi va trobar que la majoria dels usuaris de la biblioteca (89 %) fa ús de la col·lecció, mentre que el 34 % fa ús de les instal·lacions físiques. Aproximadament una cinquena part (21 %) fa ús del suport del personal, i una proporció similar d’usuaris (19 %) ha participat en esdeveniments desenvolupats en una biblioteca pública. 8 de cada 10 ciutadans a Dinamarca considera important que les biblioteques públiques ofereixin accés al coneixement i la cultura. 4 de cada 5 usuaris creuen que les biblioteques públiques tenen encara avui rellevància malgrat l’augment de serveis digitals com ara Mofibo, Spotify i Netflix.

Les biblioteques públiques de Dinamarca tenen moltes facetes i ofereixen una amplia gamma de serveis als ciutadans. A l’estudi, s’ha diferenciat entre quatre tipus de serveis de biblioteca:

• La col·lecció: inclou tot el que pot ser prestat per la biblioteca (físic i digital). La col·lecció és el servei bibliotecari més utilitzat i té un impacte especial en els usuaris, donat que és una font de nous coneixements i informació. A més, la col·lecció ofereix als usuaris sensació de benestar.
   
• Els esdeveniments: tot allò en què la gent pot participar, p. ex. esdeveniments de debat, teatre infantil, actuacions, lectures públiques i xerrades. La participació en esdeveniments de la biblioteca pública és alta. Els esdeveniments importen especialment amb relació a les comunitats.
   
• Les instal·lacions físiques: inclouen els espais físics que les persones poden ocupar, p. ex. àrees de lectura, àrees d’estudi, sales de reunions, cafeteria, etc. Les instal·lacions físiques de les biblioteques tenen un nivell divers d’impacte en els seus usuaris. Disposar d’espai i instal·lacions per a la concentració i la calma contribueixen al benestar, la creativitat i la capacitat de reflexió dels usuaris. A més, segons els usuaris, aquestes instal·lacions també creen una atmosfera veritablement especial.
   
• Orientació del personal: l’orientació i ajuda que la ciutadania pot obtenir d’un empleat de la biblioteca o a través de cursos i tallers és altament valorada. L’estudi mostra que el personal de la biblioteca pública és de gran importància per als ciutadans. El personal és el rostre humà de la biblioteca i serveix per a molts com a un punt de referència ja que el personal coneix, per exemple, els hàbits de lectura dels usuaris freqüents i proporciona nous consells de lectura quan es troben, mostra nous llibres per llegir o comparteixen interessos en comú. Els ciutadans estan feliços de conèixer una persona que pot ajudar amb la recuperació d’informació, recomanacions per a noves lectures i moltes altres coses i on la persona no és només un número a la cua per obtenir ajuda.

Resumint: 

Què signifiquen les biblioteques públiques per al públic danès? No hi ha una sola resposta a aquesta pregunta, sinó moltes. L’estudi ha demostrat que una visita a la biblioteca és molt més que mesurar les passes que s’hi donen.

Les biblioteques públiques tenen molts tipus diferents d’impacte en ciutadans individuals; pot ser un espai de silenci i refugi al qual retirar-se després d’un dia atrafegat, un lloc on poder trobar informació i coneixements fiables o un punt de trobada on participar i establir noves relacions. L’objectiu de l’estudi no era tan sols descobrir la veritat última sobre el valor i impacte de les biblioteques públiques, sinó més aviat situar el ciutadà en el centre del debat i anar més enllà de les dades i les estadístiques d’usuaris i préstecs, cercant matisar el debat públic sobre les biblioteques públiques, ara i en el futur. Tant de bo aquest primer estudi pugui servir com a punt de partida per a estudis futurs, tant nacionals com locals. 

Una pregunta:

Aquest enfocament és rellevant per a les biblioteques públiques fora de Dinamarca? Si és així, per beneficiar-se d’aquest enfocament, fins a quin punt les biblioteques l’haurien d’adaptar als contextos i audiències locals? Potser la clau rau a centrar-se i fixar-se en «quins canvis aporten les biblioteques públiques a les persones i a les comunitats» en lloc de centrar-nos exclusivament en «el que fan les biblioteques».

No obstant, hi ha una altra pregunta: està l’audiència, és a dir, els administradors i els qui prenen les decisions en l’àmbit nacional i local, disposat a acceptar aquest tipus de llenguatge i les metàfores que s’utilitzen per descriure el valor de les biblioteques públiques? 

La conversa i el debat sobre l’impacte de les biblioteques públiques no ha fet més que començar!