La resposta de les biblioteques públiques a la pandèmia: una mirada des d’Austràlia

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

ALIA Australian Public Library Alliance public library survey (2020). Deakin, ACT: Australian Library and Information Association. 16 p. Disponible a: <https://read.alia.org.au/alia-australian-public-library-alliance-public-library-survey>. [Consulta: 25/11/2021].

Durant aquests mesos, han estat diversos els països que, des de les pròpies administracions o des de les associacions professionals, han promogut estudis per conèixer l’impacte que la COVID-19 ha tingut en la prestació i l’ús dels serveis bibliotecaris. A continuació, presentem els principals resultats de l’enquesta que l’ALIA (Australian Library and Information Association) va enviar a les 293 biblioteques públiques del país. Tot i que el nombre de respostes és poc representatiu (un 32,74 %), l’informe aporta unes dades interessants que estan en la línia d’altres estudis similars. 

L’enquesta, que es va enviar entre el 18 de maig i el 10 de juliol de 2020 a través de Survey Monkey, preguntava a les biblioteques públiques com havien respost al confinament imposat per la COVID-19 durant el mes d’abril i fins a mitjan mes de maig (quan les biblioteques van obrir amb restriccions de prestació de servei i únicament atenien sol·licituds i devolucions de préstec). Les respostes obtingudes s’analitzen en un informe que és breu, però que proporciona una instantània de com el personal de la biblioteca va adaptar els seus serveis a una situació que va canviar l’entorn de manera dràstica.

L’informe recull en un primer apartat les conclusions principals i després una anàlisi detallada de les dades obtingudes. Destaquen les següents conclusions:

1. El 88 % de les biblioteques van continuar augmentant el nombre d’usuaris que es van donar d’alta ja que es va activar un sistema per poder-ho fer en línia;
    
2. El període de confinament va suposar una disminució molt significativa del personal, sobretot de l’eventual, tal com afirmen un 16 % de les biblioteques;
    
3. El préstec físic es va reduir entre un 76 % i un 100 %, però el préstec digital va augmentar, tot i que no en la mateixa proporció;
    
4. El 94 % de les biblioteques van mantenir el préstec físic a través de serveis de recollida, a la biblioteca mateixa o serveis propers, o de lliurament a domicili;
    
5. Les biblioteques van preparar paquets temàtics que poguessin acompanyar els usuaris durant el confinament, com ara llibres de manualitats o de misteri;
    
6. El 70 % de les biblioteques va traslladar a l’entorn virtual les activitats presencials. Les transmissions es van fer en directe o en sessions gravades a través de YouTube i Facebook i amb un nombre de visualitzacions que augmenta molt significativament quan la sessió queda gravada i es pot visualitzar posteriorment.

L’enquesta es tanca amb una pregunta oberta que dona una visió àmplia i molt interessant sobre els reptes i la feina feta i que, a l’informe complet, permet veure la diversitat d’opinions recollides:

1. La transició a la prestació digital de serveis: les biblioteques destaquen l’augment de la inversió en llibres electrònics i recursos electrònics i agraeixen el suport rebut dels serveis centrals i de les associacions que han permès arribar a acords amb la indústria del llibre. Posen en valor, també, la programació d’activitats d’aprenentatge i d’esdeveniments en línia, la creació de contingut multimèdia i l’ús de materials d'estudis locals, l’ús de programes de videoconferència i de les xarxes socials per promoure la connexió i la interacció amb la comunitat. Tot plegat posa en evidència la capacitat d’innovació del personal, que ha demostrat la seva creativitat i la seva destresa digital per respondre a un nou entorn. 
    
2. El lliurament d'articles físics: s’ha mantingut el préstec físic a través de punts de recollida i, entre d’altres iniciatives, s’han creat lots temàtics. Aquests préstecs físics han estat importants per a les persones confinades i els grups més vulnerables. 
    
3. La resposta de l'usuari de la biblioteca: el tancament ha fet que els usuaris s’adonin de l’ús que feien de la biblioteca i la seva resposta posa en evidència l’agraïment pels nous serveis. La ràpida reacció de les biblioteques ha tingut, a més, un impacte positiu sobre la reputació de l’Ajuntament.
    
4. El personal de la biblioteca ha treballat des de casa i entre bastidors invertint el seu temps en el desenvolupament i la prestació de nous serveis, però ha estat una oportunitat per al desenvolupament i la formació professional i, també, per a tasques que sovint queden en un segon pla (inventari, restauració o altres tasques relacionades amb la gestió de la col·lecció).
    
5. Els nous socis es redueixen, però el confinament ha permès arribar a nous usuaris a través dels serveis digitals. 
    
6. Cal mirar cap endavant, però es percep preocupació per la reobertura de les restriccions i la reacció dels usuaris. Algunes biblioteques estan recollint informació sobre l'experiència comunitària de la COVID-19 per a investigadors.

Un informe amb uns resultats que, de ben segur, ajudaran a orientar els serveis en el futur més immediat en la línia dels estudis que la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va publicar entre juliol i novembre de l’any passat. En aquest cas, uns estudis més detallats amb l’objectiu d’analitzar el tipus d’usuaris i els usos d’eBiblioCat durant el confinament, conèixer les percepcions i les opinions dels usuaris sobre el servei, analitzar la col·lecció i, finalment, avaluar l’impacte del confinament en els usos presencials. Un estudi, aquest darrer, que comparteix algunes de les dades que donen les biblioteques australianes pel que fa, per exemple, a l’augment del préstec digital tot i que sense arribar a compensar la disminució dels préstecs presencials.