Versió per a imprimir
Paloma Marín-Arraiza
Engagement Lead
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0001-7460-7794
Gabriela Mejias
Engagement Manager
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0002-1598-7181
Brown, Josh; Jones, Phill; Meadows, Alice; Murphy, Fiona; Clayton, Paul (2021). UK PID Consortium: cost-benefit analysis. [Bristol]: Jisc. 57 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.4772627>. [Consulta: 30/10/2021].
Com s’origina l’informe?
L’informe va ser publicat per Jisc en el marc del projecte UK PID i desenvolupat per la cooperativa MoreBrains i l’anàlisi financera de Paul Clayton. El projecte UK PID neix en resposta a l’assessorament independent del professor Adam Tickell al Govern del Regne Unit Open access to research publications (2018). Entre les recomanacions s’inclou el rol de Jisc de «liderar la selecció i promoció d’un seguit d’identificadors únics, incloent-hi ORCID, en col·laboració amb els líders del sector amb les organitzacions associades pertinents» (p.3). L’anterior informe va ser seguit per Developing a persistent identifier roadmap for open access to UK research (2020) que proposa com a recomanació principal la creació d’un consorci nacional d’identificadors persistents (PID), amb l’objectiu de desenvolupar una infraestructura oberta de recerca. Així, s’incrementaria l’adopció d’identificadors oberts estratègics. S’estableixen com a prioritaris els DOI de Crossref i DataCite1, ORCID ID, RAiD i ROR ID.
El 2015, Jisc i l’Associació de Gestors i Administradors de Recerca del Regne Unit (ARMA) van publicar un informe sobre l’anàlisi cost-benefici de l’adopció institucional d’ORCID, després d’un projecte pilot d’integració d’ORCID en vuit institucions. Aquesta anàlisi va comparar els costos de la implementació d’ORCID (integració tècnica, comunicació i polítiques internes) amb l’estalvi potencial. En aquell moment, els costos habituals d’una integració inicial d’ORCID es van estimar en 12.500 lliures esterlines, incloent-hi les quotes anuals de filiació ORCID. L’informe estima costos de 2,1 milions de lliures esterlines per integrar ORCID en 120 institucions durant cinc anys, però que un modest estalvi de temps de 15 minuts per investigador i 0,1 de personal administratiu cada any compensaria aquestes despeses. L’informe conclou que el valor del temps estalviat per institució equivaldria a «una mitjana de 10.000 lliures esterlines l’any, encara que l’estalvi real variaria en funció de la mida de la de la institució, del nombre d’investigadors que utilitzen ORCID i dels processos administratius existents» (Institutional ORCID implementation and cost-benefit analysis report, p. 33). D’aquesta manera, l’estalvi generat superarà els costos consumits en un període de 10 anys, tenint en compte els altres beneficis potencials: millores en els processos de sol·licitud de finançament, confecció d’informes per a agències de finançament, tramesa d’articles, i processos administratius associats a l’accés obert.
Cal destacar que la inversió prevista per al sector no s’ha realitzat completament i, consegüentment, el rendiment de la inversió també és inferior al que estava previst. A principi d’aquest any, el consorci ORCID del Regne Unit comptava amb 99 institucions i gairebé el 75 % de les quals amb almenys una integració d’ORCID. Actualment, el nombre d’integracions puja a 96, la qual cosa equival al 88 % dels membres integrats.
Què vol aconseguir?
L’informe mira d’estimar els costos necessaris i els beneficis associats (return on investment) d’una integració a escala nacional dels identificadors persistents. «Si es calcula l’estalvi de temps en el món real a partir d’aquests exemples i s’escalen perquè coincideixin amb el volum d’informació de recerca del Regne Unit, serà possible modelar els beneficis dels diferents nivells d’integració de la PID» (p. 5).
Es destaca «l’enfocament conservador» de l’anàlisi les conclusions de la qual es basen en l’estimació més baixa possible. Per bé que això pot implicar la subestimació significativa dels potencials beneficis, aquesta perspectiva ofereix la millor base per avaluar qualsevol possible retorn de la inversió per a l’adopció d’identificadors persistents en l’àmbit nacional.
D’on treu les dades i com les analitza?
L’informe parteix d’una anàlisi de context, tant al Regne Unit com en d’altres països que han enfortit les seves infraestructures de recerca amb identificadors persistents. Entre aquests, es destaca Noruega i la funcionalitat d’intercanvi de dades en el sistema nacional de recerca científica CRIStin; Portugal i el projecte de CRIS nacional, PT-CRIS, desenvolupat per la Fundació de Ciència i Tecnologia (FCT) i la seva aplicació institucional; i Austràlia, on sorgeix RAiD (Research Activity identifier), un identificador per a activitats d’informació.
El Regne Unit ja compta amb consorcis ben establerts d’ORCID (liderat per Jisc) i DataCite (liderat per la Biblioteca Britànica). Aquests dos consorcis van proporcionar dades pel que fa a membres, integracions i intercanvi de metadades, la qual cosa va permetre completar el nivell de penetració de PID.
Per als nombres absoluts de recerca, l’informe recolza en la base de dades Dimensions (Digital Science) i en les col·leccions de dades de l’Agència d’Estadística de l’Educació Superior. Així mateix, es va completar la recerca amb entrevistes semiestructurades a onze representants de parts interessades clau procedents d’agències de recerca, associacions d’investigadors, editorials i gestió de dades de recerca.
A partir d’aquí, una Test University es pren com a organització fictícia per analitzar l’estalvi pressupostari i comparar-lo amb la resta de les dades recol·lectades. Cal destacar que les mitjanes salarials proposades per aquesta Test University estan d’acord amb el context salarial britànic i, per tant, els càlculs i percentatges variaran en el cas espanyol.
L’informe també aprofundeix tres casos d’ús per completar els beneficis de l’adopció actual de PID. En el primer, es pren Wellcome Trust, una de les principals agències de finançament britàniques, que des del 2015 utilitza ORCID en els processos de sol·licitud de fons mitjançant un procés d’autenticació. D’aquesta manera, han aconseguit que el 80 % dels fons estigui associat a, almenys, un ORCID ID i una transferència d’aquests a EuropePMC al publicar.
En el segon, es tracta UKRI, una altra important agència de finançament que ha anat millorant la cobertura de PID en les seves infraestructures, tant d’ORCID ID en perfils d’autor com de ROR ID per a institucions. A més, UKRI és la primera agència de finançament a enviar dades de revisió de projectes a ORCID per a la secció peer review. A la plataforma Researchfish, UKRI s’està beneficiant de la seva cobertura de PID per obtenir informes d’actuació més complets i facilitar la presa de decisions estratègica.
En el tercer, s’analitza l’adopció d’ORCID al Regne Unit. Es mostra l’avantatge del Regne Unit gràcies al seu consorci d’ORCID amb 96 integracions institucionals amb ORCID actives2. A partir d’aquestes, i suposant que les metadades es reutilitzessin només un cop i fora només d’articles, l’estalvi s’estima en 4 milions de lliures en 8 anys. Així mateix, l’abast d’ORCID en treballs publicats al Regne Unit assoleix el 48 %, segons dades ofertes per Crossref i les institucions britàniques es beneficien dels autoupdates desenvolupats per Crossref i DataCite.
A quines conclusions arriba?
L’informe se centra en els beneficis pressupostaris per a institucions de recerca. Per bé que no deixa de banda altres entitats que poden beneficiar-se del reús de metadades, com són les agències de finançament i les editorials. També es discuteix la necessitat d’implementar un consorci de PID nacional basat en un enfocament comunitari. És a dir, seguint els exemples del consorci d’ORCID i DataCite, s’advoqui per tenir personal tècnic, de comunicació i gestió contractat. El consorci generaria 6 llocs de treball a temps complet, cosa que suposaria un cost de 2,76 milions de lliures en 5 anys. Si bé l’anàlisi d’estalvi desenvolupat seria de 5,67 milions de lliures si es produeix una àmplia adopció en tots els sectors.
L’informe es limita a la reutilització de metadades i exposa punts febles en els quals caldrà treballar com ara la falta d’interoperabilitat o la repetició d’entrada a sistemes. No obstant això, destaca que l’adopció de PID no ha de ser només una via d’estalvi de temps i diners, sinó un suport a la recerca en innovació.
A l’enfocament comunitari i de reforç de la comunitat de pràctica al voltant de PID, cal unir-li un lideratge fort. És necessari oferir des del principi un full de ruta clar per a totes les parts interessades per tal d’aconseguir una àmplia adopció i una correcta comprensió dels beneficis.
Hi ha alguna via directa de participació?
Sí. L’anàlisi proposada a l’informe forma part dels debats del grup de treball per a estratègies nacionals de PID (National PID strategies) promogut per la Research Data Alliance (RDA). Les properes sessions seran els dies 3 i 9 de novembre en el marc del 18th RDA Virtual Plenary.
1 S’estableixen com a prioritaris els DOI de Crossref i DataCite per l’obertura i interoperabilitat de metadades, com també per la seva governança oberta i comunitària. Actualment, existeixen deu agències de registre de DOI.
2 Aquesta dada és a data de 25 d’octubre de 2021. Difereix de les 73 indicades en la recol·lecció de dades de l’informe que és anterior.
