Lluís Vicente
Cap d’Innovació i iX Team
Quantion
Connolly, Edmund; Fredrickson, Jacob; Millar, Jake; White, Liz (comp.) (2019). Digital transformation for UK public libraries: five approaches to a «single digital presence». [S.l.]: [British Library: Arts Council England: Carnegie UK Trust]. 38 p. Disponible a: <https://www.bl.uk/press-releases/2019/june/britishlibrary/~/media/6f0874bfdfd04e74abd9e113dd74d015.ashx>. [Consulta: 20/12/2019].
La transformació digital és el concepte estrella a qualsevol sector quan es parla d’innovació més enllà de novetats tecnològiques o startups amb propostes de valor que volen trencar el mercat. Més enllà del hype i dels grans gurus que ens parlen de com la transformació digital millorarà les nostres vides (o és un cavall de Troia que substituirà diversos perfils de treball), transformar l’activitat d’una organització amb la digitalització implica aspectes de gran envergadura. Per exemple, l’eficiència dels processos. Tot allò que no aporti valor o sigui repetitiu ha de ser digitalitzat. També trobem maximitzar l’experiència dels usuaris (o clients). Tots aquells punts de contacte o comunicació amb ells cal que es regeixin per una omnicanalitat com més automatitzada millor. Què dir de l’explotació de dades en grans quantitats per prendre decisions i de la reducció de costos a partir de l’optimització d’infraestructures o aplicacions. Vaja… No ens sona a biblioteques o centres de documentació? Certament, no hi ha dubte que el nostre sector sempre ha avançat amb pas ferm en aquest procés de transformació digital. Més enllà de l’aplicació de les .tech, el full de ruta que han seguit les biblioteques globalment ha suposat una millora en molts aspectes. En aquest sentit, ens queda res per fer? Sí, força, el procés de transformació encara parteix d’un model que comença a perdre alè. Hi ha tecnologia disruptiva que encara cal que canviï molt més i molt més ràpid en el nostre sector.
La transformació digital és el concepte de moda en tot tipus d’esdeveniment, fòrum, xarxes socials o blogs sobre innovació. Més enllà de mètodes miraculosos, insights de gurus digitals o estratègies etèries sense resultats clars, usar la tecnologia per millorar serveis o organitzacions, i superar certes barreres conceptuals en l’entorn de treball és necessari i obligat. En aquest sentit, per sobre d’altres sectors econòmics i culturals, les biblioteques i centres de documentació porten un llarg recorregut en aquest camp. Cal preguntar-se també si els professionals estan preparats per a tecnologies que estan generant noves disrupcions. El machine learning o els smart contracts seran conceptes que haurem d’integrar en el nostre dia a dia laboral, com també el treball en entorns virtuals, amb més d’un dispositiu, i on l’usuari final tindrà pràcticament línia directa amb els professionals, a través de diversos canals. Així doncs, tenim les habilitats per assumir aquests canvis? Ja som en aquest camí?
Facilitar, a través de repositoris en accés obert o a d'altres, publicacions científiques, materials docents universitaris o qualsevol mena de document acadèmic generat per l'activitat investigadora és una pràctica molt habitual dins dels centres de recerca i de les universitats. El professional de la informació sap que, si bé és important, arxivar, guardar i identificar documents de manera correcta per la seva futura recuperació, també ho és conèixer l'acollida de la comunitat científica i els camins que han seguit els usuaris per arribar a la informació. Hi ha experiències i models per avaluar l'activitat i quantificar el retorn de l'esforç que fan centre de recerca i universitats per publicar articles, e-prints o altres. Entre tots aquests, podem destacar Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources (en endavant TIDSR), que ens servirà com alguna cosa més que un recull de tècniques per mesurar l'impacte i retorn de la inversió de la publicació acadèmica.
