Afegeix un nou comentari

Eines per mesurar la publicació acadèmica

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Lluís Vicente
Director Biblioteca Ateneu
 

Webometrics: Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources. [Oxford]: JISC: Oxford Internet Institute, University of Oxford.
<http://microsites.oii.ox.ac.uk/tidsr/kb/webometrics>. [Consulta: 25/07/2012].


Facilitar, a través de repositoris en accés obert o a d'altres, publicacions científiques, materials docents universitaris o qualsevol mena de document acadèmic generat per l'activitat investigadora és una pràctica molt habitual dins dels centres de recerca i de les universitats. El professional de la informació sap que, si bé és important, arxivar, guardar i identificar documents de manera correcta per la seva futura recuperació, també ho és conèixer l'acollida de la comunitat científica i els camins que han seguit els usuaris per arribar a la informació. Hi ha experiències i models per avaluar l'activitat i quantificar el retorn de l'esforç que fan centre de recerca i universitats per publicar articles, e-prints o altres. Entre tots aquests, podem destacar Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources (en endavant TIDSR), que ens servirà com alguna cosa més que un recull de tècniques per mesurar l'impacte i retorn de la inversió de la publicació acadèmica.

TIDSR és un portal, que va nèixer en 2008 de la mà de l'Oxford Internet Institute, on es recullen models, mètodes, bibliografies i eines per mesurar l'activitat web vers els treballs acadèmics online. L'objectiu es entendre, donada la inversió i l'esforç que suposa la creació de continguts digitals, els usos d'aquests materials per part dels usuaris i poder conèixer quines han de ser les estratègies per obtenir una millor visibilitat alhora de publicar.

El contingut l'aporta una comunitat d'usuaris, registrats que participen o bé pujant contingut o bé comentant i completant les aportacions d'altres. En aquest sentit, qualsevol persona interessada es pot fer usuària i compartir coneixements que seran moderats pels responsables de la plataforma. D'aquesta manera, es pretén fomentar la relació entre els experts que participen, que ja poden ser creadors de materials científics o persones responsables de la publicació -la majoria dels continguts són penjats per investigadors en ciències de la informació lligats al JISC.

Pel que fa a l'accés als continguts destaquen, a més del cercador, tres seccions que permeten localitzar ràpidament maneres de mesurar el retorn de la publicació acadèmica:

  • - Mètodes quantitatius: en aquesta secció es pot trobar informació teòrica i pràctica sobre bibliometria, webmetria o cienciometria. També podem veure entrades on es recomanen eines gratuïtes que analitzen l'activitat, com per exemple Yahoo! Site Explorer o Google Analytics, i quins són les indicadors crítics de l'anàlisi de fitxers log. Certament, en aquest apartat hi ha models que no requereixen grans inversions, però tampoc permeten assolir un nivell d'aprofundiment gran.
  •  
  • - Mètodes qualitatius: en contraposició a l'anterior punt, també podem trobar recollides tècniques que van més enllà de l'estadística i dels indicadors purs. Com documentar l'experiència dels usuaris, localitzar models de comportament o maneres de rebre feedback per part dels usuaris són protagonistes d'aquesta secció. Així dos, destaquen exemples de quins han de ser els aspectes per tenir en compte en entrevistes, enquestes o dinàmiques de grup. Lògicament, aquest tipus de tècniques requereixen més interacció i recursos, però el nivell d'aprofundiment és major.
  •  
  • - Casos pràctics: finalment, com a complement a les dos seccions anteriors, s'han publicat casos reals en els que s'han aplicat tant mètodes quantitatius, com qualitatius. Entre els casos pràctics podem destacar el projecte Humbox que desenvolupa un repositori per distribuir recursos educatius en accés obert. Podem accedir fàcilment a altres experiències reals que servir de paradigma en altres contextos similars.

El principal taló d'Aquiles del projecte és la seva actualització. Si bé, podem trobar continguts publicats el passat 26 de març d'aquest mateix any, repassant el nombre d'entrades, l'activitat ha caigut en el darrer any i mig (el major nombre d'entrades correspon als anys 2009 i 2010).

En conclusió i tret del baix ritme d'actualització d'aquests darrers mesos, ja sigui per justificar inversions, per millorar l'impacte dels treballs dels investigadors o simplement entrar en matèria, ens trobem davant d'un portal destacable i recomanable amb recursos sobre paradigmes de mesura ben explicats i comparats entre sí.