Versió per a imprimir
Lluís Vicente
Director de la Biblioteca i Arxiu històric
Ateneu Barcelonès
Association of Researh Libraries; Ithaka S+R (2013). Appraising our digital investment: sustainability of digitized special collections. Maron, Nancy L.; Pickle, Sarah. Nova York; Washington DC: Association of Research Libraries (ARL); Ithaka S+R: febrer 2013. 49 p. [Consulta el 29/09/2013]. <http://sr.ithaka.org/research-publications/appraising-our-digital-investment>.
Moltes biblioteques conserven col·leccions especials que tant si s'han format per atzar, com si s'han creat de manera intencionada, tenen un valor que les fa úniques i són un destacable actiu per qualsevol institució. Com bé és sabut, les biblioteques, amb l'objectiu de millorar l'accés i garantir la conservació, han digitalitzat i penjat a la xarxa les seves col·leccions més singulars, generant noves oportunitats, però també problemàtiques sense resoldre. Com s'han de gestionar les col·leccions especials digitalitzades, com s'han de mantenir a la xarxa o com facilitar l'accés i fomentar-ne el consum són algunes preguntes que no tenen una resposta directa, clara i única. En aquest sentit, una lectura altament recomanable, sense cap mena de dubte, és l'estudi Appraising our digital investment: sustainability of digitized special collections.
L'estudi, realizat a partir de l'experiència de les biblioteques de l'Association of Research Libraries (Washington, DC) –en col·laboració amb la Ithaka S+R (New York, NY)– es va fer l'any 2012 a partir de les respostes a tres tipus d'enquestes dirigides a perfils amb tasques i responsabilitats diferents en relació a les col·leccions especials:
- Directors de biblioteca, responsables de liderar la missió de cada institució –amb una participació del 70%.
- Bibliotecaris, amb coneixements sobre els processos i tasques que es deriven del manteniment de col·leccions especials digitalitzades –amb una participació del 55%.
- Bibliotecaris, amb coneixement sobre alguna col·lecció especial específica –amb una participació del 39%.
Tot i la baixa participació d'algun dels perfils, els autors de l'estudi van extreure algunes tendències interessants i que, més d'un, identificarà amb el context i situació del nostre país:
- - Tot i que la majoria de directors consideraven fonamentals les col·leccions especials digitalitzades pel futur de les respectives biblioteques, pocs consideraven que s'estiguessin dedicant suficients recursos al tractament de les col·leccions en digital. La majoria tampoc pensaven que s'estigués invertint de manera adequada.
- - Encara que hi havia un important interès per explotar i mantenir les col·leccions especials un cop digitals, no hi havia sinergies amb altres àrees de l'organització per afrontar les problemàtiques generades (preservació digital, activitats relacionades...).
- - No hi havia un lideratge clar dins de les organitzacions per aquest tipus de projecte, fet que provocava la inexistència d'estratègies globals de posada en valor les col·leccions per part de totes les institucions.
- - Les biblioteques gastaven més en la creació de nous recursos digitals que en la millora de l'accés a les col·leccions existents.
- - Tots els recursos dedicats a la digitalització provenien directament de les partides pressupostàries de les biblioteques, fet que provocava que les necessitats de mantenir i donar accés a les col·leccions quedessin excloses de les estratègies de captació de fons extern de les institucions.
- - El suport al moviment open access era el principal motiu pel qual no es plantejava la possibilitat d'obtenir ingressos a través de l'explotació de les digitalitzacions. Cal sumar que la majoria d'enquestats no consideraven prou valuoses les col·leccions per a invertir en productes derivats.
- - Finalment, tot i l'interès per posar a l'abast de la societat gran quantitat de documents digitalitzats, els coneixements sobre les necessitats dels usuaris eren molt baixos. Les anàlisis només recollien dades quantitatives, però no qualitatives.
A primera vista, les tendències tenen denominadors comuns: poca centralitat dins de les organitzacions d'on formen part les biblioteques, poc coneixement del client i poc sentit de la creació de nous productes digitals.
Així mateix, l'estudi no finalitza aquí, els autors proposen algunes mesures per corregir aquesta situació. De fet, més aviat són reflexions lògiques derivades del sentit comú. Si l'objectiu de digitalitzar documents és només garantir que no serà necessària la seva consulta física per facilitar l'accés, amb aquesta acció hi haurà prou; però si l'objectiu és, a partir de la digitalització, tenir impacte davant dels usuaris, s'haurà de fer quelcom més. Per exemple, entendre les necessitats dels usuaris i plantejar estratègies per atreure'n. Això ens portarà a realitzar importants estudis sobre quins poden ser els usuaris actuals i potencials. Aquest estudis a més de dibuixar l'impacte de les nostres col·leccions, ens permetran anticipar tendències i serveis. D'altra banda, davant de la complexitat de mantenir les col·leccions especials digitals a la xarxa és important determinar els rols d'altres àrees d'una organització- molt especialment les dedicades a la tecnologia i la comunicació. D'aquesta manera, s'aconseguirà centralitat i els recursos econòmics i humans per garantir la preservació digital, la curació de continguts o les activitats que garantiran l'accés a la informació.
En definitiva, estem davant d'un treball, que ens pot servir com a primera mirada cap a les pràctiques, actituds i problemàtiques en la despesa o en els ingressos en relació a les col·leccions especials digitalitzades. Útil, però no definitiu davant de la complexitat de presentar i mostrar les col·leccions especials com a actius dins i fora de la biblioteca.
