Versió per a imprimir
Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 (2022). Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. 26 p. Disponible a: <https://www.fecyt.es/es/publicacion/analisis-de-la-presencia-de-mujeres-en-la-produccion-cientifica-espanola-2014-2018>. [Consulta: 20/05/2022].
L’estudi Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 promogut per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) aporta un nou prisma d’anàlisi als estudis existents entorn de les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit de la producció científica. En aquest sentit, l’estudi analitza les característiques, l’impacte i la visibilitat internacional de la producció científica en què intervenen investigadores d’institucions espanyoles. Per això, s’han analitzat un total de 304.165 documents d’investigadors i investigadores d’institucions espanyoles publicats entre l’any 2014 i 2018 en revistes indexades a WOS (Web of Science), i s’ha comparat la producció científica en què participen dones respecte d'aquella en què no hi són presents.
Dels més de tres cents mil documents en només un 47,8 % dels casos (145.276 documents) es va poder identificar el sexe de l’investigador/a, sent el 42,7 % d’aquests investigadors, dones (62.046).
Pel que fa a les característiques d’aquestes publicacions, la comparativa al llarg del període 2014-2018 mostra com les dones van participar en menys del 50 % dels documents analitzats (el 47,7 %; 145.046 documents) i que la tendència, tot i ser lleu, va ser negativa al llarg dels cinc anys analitzats, passant del 48 % al 47,1 %. L’anàlisi també posa en relleu l’existència de diferències temàtiques quant al nombre de documents publicats (productivitat científica). Així, s’observa un major nombre de documents en què participen dones en les àrees de ciències mediambientals; ciència dels materials; bioquímica i biologia molecular; ciència dels aliments; física-química; química; farmacologia i farmàcia i neurociències. També s’inclouen dades sobre lideratge a les publicacions científiques, mostrant un clar desequilibri en els llocs més importants del sistema científic: només el 20,5 % de publicacions van ser liderades per dones al llarg del període 2014-2018 enfront del 50,4 % liderades per homes d’institucions espanyoles. Les dades també corroboren estudis previs en el sentit que quan el lideratge recau en una dona hi participen més dones en l’equip d’investigació. Així, hi ha un 43 % de publicacions liderades per dones en què intervenen dones d'una institució espanyola; aquest percentatge baixa al 35 %, quan qui lidera és un home.
Quant a l’impacte de la producció científica, si bé el percentatge de documents citats en què intervenen dones (89,5 % l’any 2018) és lleugerament superior al percentatge de la producció en què no hi són presents (87,6 %), el nombre de citacions per document és menor que en els que no hi participen, si bé aquesta diferència es retalla a mida que avança el quinquenni, igualant-se l’any 2018. L’estudi també mostra com el 12,3 % de les publicacions en les quals participen dones estaven entre les més citades del món l’any 2018, dada molt similar al percentatge de les publicacions en què no hi intervenen. Quant a l’impacte de les revistes, les dades mostren com, al llarg de tot el període, el 55 % dels documents en què hi van participar dones es publiquen a les revistes més rellevants internacionalment, és a dir, aquelles que es troben al primer quartil (25 %) de la seva categoria, dada lleugerament superior al percentatge de la producció científica en què no hi intervenen. Caldria però afegir a aquest estudi inicial l’anàlisi de les posicions d’autoria que ocupen les dones per tal de tenir una imatge més acurada de les bretxes de gènere que es produeixen en la producció científica.
Respecte a la visibilitat internacional, s’observa com la col·laboració científica internacional és substancialment inferior en els documents en els que hi participen dones, tot i que s’observa una evolució positiva al llarg del període analitzat. Aquests resultats coincideixen amb els d’altres estudis i d’altres sectors en els que es mostra la menor mobilitat internacional de les dones, en part motivada per les dificultats de conciliació personal, familiar i professional (Faucha i Balasch, 2022). En aquest indicador s’observen, també, diferències rellevants per disciplines temàtiques, amb una major col·laboració internacional (amb percentatges superiors al 60 %) en física aplicada, ciències de les plantes i biologia cel·lular.
A tall de resum, l’estudi presentat ofereix, doncs, una radiografia dels biaixos de gènere que encara persisteixen en el sistema científic espanyol. A partir d’un recull dels principals indicadors d’avaluació científica utilitzats a l’Estat espanyol, l’estudi mostra els desequilibris envers les dones que es produeixen en les àrees CTEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), especialment en les enginyeries i la tecnologia. L’estudi obre la porta a futurs desenvolupaments com poden ser la inclusió d’altres àrees, com les ciències socials i les humanitats, en les que els biaixos de gènere també hi són molt presents; la consideració d’altres variables que incideixen en la trajectòria científica, a més del sexe, i que interseccionen amb aquesta com és l’edat, així com l’evolució que s’ha produït des del 2018 fins l’actualitat. Cal destacar, també, la crida que es fa a les conclusions de l’estudi sobre la necessitat que editors de revistes i propietaris de les bases de dades de referències internacionals afegeixin un camp obligatori en què s'indiqui el sexe dels autors d'una publicació de manera que es faciliti l’anàlisi de la producció científica des d’una perspectiva de gènere.
L’estudi ressenyat obre la porta a reflexionar entorn de les desigualtats que l’actual sistema d’avaluació de l’activitat científica basat en la visibilitat dels estudis o els indicadors bibliomètrics de les publicacions científiques suposen per a la carrera científica de les dones. D’aquí la necessitat, cada cop més urgent, d’explorar noves vies en la línia de l’estipulat en la Declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca (DORA), del 2013, o el Manifest de Leiden, del 2015 que reclamen canvis en els sistemes d’avaluació. Tal com es recull en el dossier de l’Observatori Social de la Fundació «la Caixa» (2022: Recerca...) dedicat a la recerca i la innovació, en els darrers anys, organitzacions de diferents camps acadèmics i regions del món han començat a reformar els seus processos d’avaluació i provar noves pràctiques, com ara l’ús de formats narratius als currículums, la valoració d’accions vinculades a l’avanç de la ciència oberta, les referències a la pluridisciplinarietat, l’avaluació d’experts i l’atenció a la rellevància i a l’impacte local i social de les aportacions (Delgado-López-Cózar, E., Ràfols, I.; Abadal, 2021). És d’esperar que aquests nous sistemes d’avaluació incorporin la perspectiva de gènere i posin fi a les desigualtats que provoquen els sistemes tradicionals d’avaluació de l’activitat científica. Tot això requereix també, doncs, d’un canvi estructural a les institucions acadèmiques i centres de recerca que inclogui una visió estratègica, amb la creació de xarxes i aliances i millores en la comunicació i la informació, entre d’altres instruments (Ferguson i Mergaert, 2022).
Referències
Delgado-López-Cózar, Emilio; Ràfols, Ismael; Abadal, Ernest (2021): «Letter: a call for a radical change in research evaluation in Spain». Profesional de la información, vol. 30, n.º 3. 6 p.
Faucha, Mireia; Balasch, Marcel (2022). Dones i ciència a Barcelona: una anàlisi qualitativa dels factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 73 p.
Ferguson, Lucy; Mergaert, Lut (2022) Resistances to structural change in gender equality. 17 p.
Recerca i innovació a Espanya i Portugal (2022). Palma: Observatori Social de la Fundació «la Caixa». 51 p. (Dossier; 11).
