Versió per a imprimir
Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Parlamento Europeo (2023). Futuro del sector del libro europeo: resolución del Parlamento Europeo, de 14 de septiembre de 2023, sobre el futuro del sector del libro europeo (2023/2053(INI)): P9_TA(2023)0329. [Estrasburgo: Parlamento Europeo]. [11] p. (Textos aprobados). Disponible a: <https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2023-0329_ES.pdf>. [Consulta: 09.01.2024].
Amb data 14 de setembre de 2023, el Parlament Europeu va aprovar la resolució 2023/2053(INI) sobre el futur del llibre europeu. Aquest text normatiu constitueix un excel·lent marc per al desenvolupament de polítiques en favor del sector del llibre als estats membres. El text recull importants arguments de caràcter social i econòmic sobre la rellevància dels llibres en les nostres societats.
En l’àmbit social, el text destaca els beneficis individuals i col·lectius de la lectura. En el primer grup, es parla de la millora de les competències lingüístiques, lligades al desenvolupament cognitiu, emocional i social, a la capacitat d’entendre i expressar idees complexes, però també al pensament crític, la curiositat i les capacitats analítiques. Els llibres són font de coneixement, educació, cultura, informació i entreteniment i, en conseqüència, condueixen a uns majors nivells de benestar subjectiu. Més enllà d’aquests beneficis individuals, els llibres i la lectura generen també beneficis a la societat. En aquest sentit, els llibres permeten preservar i difondre valors, la diversitat cultural i lingüística dels estats i regions de la Unió Europea, així com el seu patrimoni i, per tant, les diferents identitats que hi conviuen. A més a més, la lectura facilita la participació democràtica i la inclusió social. En aquesta esfera, la resolució posa especial èmfasi en el paper social de les biblioteques i de les llibreries com a espais segurs i acollidors en els quals es respecta una àmplia diversitat de punts de vista i es porten a terme activitats de lectura.
És en aquest marc expositiu que el Parlament Europeu demana als estats membres el reconeixement dels llibres com a béns essencials. D’aquest mandat es deriva la necessària adopció de mesures per part dels estats destinades a garantir l’accés de tothom als llibres, en especial, de persones amb discapacitat, de cara a la seva inclusió cultural, social i professional. Es tracta d’una mesura que estaria en línia amb l’Acord que el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el setembre de 2020 pel qual es declarava la cultura com a bé essencial per al desenvolupament integral de la personalitat individual i col·lectiva. Més recentment, en el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, a finals del mes de setembre de 2023, tots els ministres de Cultura de la Unió Europea varen adoptar la Declaració de Càceres, en la qual es reconeix la cultura com a bé públic essencial. Seria, doncs, un primer pas en la línia marcada pel Parlament Europeu.
En l’àmbit econòmic, el sector del llibre és una de les indústries culturals i creatives més importants a Europa, tant pel nombre de llibres publicats, com per la seva contribució al valor afegit brut, el teixit empresarial i l’ocupació dels estats membres.
Perquè aquests beneficis individuals, socials i econòmics puguin desenvolupar-se, cal la intermediació de les administracions. Del punt de vista econòmic, cal tenir en compte que gran part dels actors de la cadena de valor (especialment editorials, distribuïdores, llibreries, etc.) són petites i mitjanes empreses, fins i tot microempreses, i aquest fet, tot i afavorir la diversitat cultural i la llibertat d’expressió, dificulta el seu accés a instruments de finançament. En aquest sentit, la resolució interpel·la la Comissió Europea i els estats membres a donar suport financer al sector editorial, especialment pimes i microempreses.
També amb una dimensió econòmica, el Parlament demana a la Comissió Europea i als estats membres que millorin la circulació dels llibres europeus, mitjançant mecanismes diversos, com ara l’augment del pressupost per a adquisicions de les biblioteques, el suport a les llibreries locals, la salvaguarda de la capacitat d’inversió de les editorials, el foment de la traducció de llibres a idiomes regionals, minoritaris i menys utilitzats, així com el suport a programes educatius i de formació dedicats als diferents agents del sector del llibre.
Des d’una perspectiva social, amb l’objectiu principal de garantir una lectura inclusiva, el Parlament Europeu insta els estats membres a implementar instruments que s’han mostrat efectius en alguns països i regions, com ara els «bons culturals», en particular per als joves i col·lectius en risc d’exclusió, programes com «el meu primer llibre», l’impuls a les biblioteques escolars i la formació dels seus professionals, així com la creació d’una xarxa d’«ambaixadors de la lectura», d’un segell per a les llibreries independents o l’impuls a les fires del llibre i la cooperació entre les biblioteques públiques de tota Europa.
La resolució dedica un darrer apartat als reptes de futur per al creixement del sector del llibre. En concret, els relacionats amb la transició ecològica del sector, l’ús de la intel·ligència artificial en el sector, en especial, en relació amb la sostenibilitat mediambiental i l’accessibilitat, la importància de recollir dades sobre el sector del llibre, de garantir unes condicions de treball dignes per als seus treballadors, de vetllar per una major presència de dones en càrrecs directius, d’aconseguir un tipus zero de l’IVA per a tots els llibres i la necessitat de garantir la competència lleial i la transparència sobre la propietat de les editorials que garanteixi les possibilitats efectives d’elecció dels consumidors i la diversitat cultural.
Nota. Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial d’Skitterphoto a Pixabay
