Versió per a imprimir
Isabel-Cristina Arenas S.
6a promoció de l’Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona (UB)
González M., José Diego (2021). El espacio iberoamericano del libro 2020. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 109 p. ISBN: 978-958-671-226-2. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/el-espacio-iberoamericano-del-libro-2020/>. [Consulta: 18/03/2022].
Obrir avui una nova llibreria sense tenir en compte els compradors en línia representa el risc de deixar confinats els llibres un cop s’acaba l’horari de treball i es tanca la porta física del negoci. Al començament del 2020, moltes llibreries ja tenien a disposició dels clients la venda per Internet de llibres impresos, però d’altres van haver de reaccionar el més ràpid possible i adaptar-se al que estava succeint a causa de la pandèmia de la COVID-19. «Aunque sea demasiado pronto para saber cuán duraderos serán determinados cambios experimentados en este tiempo, lo menos aconsejable para el sector sería actuar esperando un retorno a la vieja normalidad», es llegeix a El espacio iberoamericano del libro 2020 (p. 18), el nou informe del Cerlalc, que comença amb una anàlisi de la conjuntura que vivia el món en el moment de la seva publicació. El confinament general, la por al contagi, els tancaments de fronteres, etc., van dur a la fallida de molts negocis, ens preparàvem per al pitjor dels panorames en gairebé tots els sectors. Què va succeir amb la publicació de llibres a Iberoamèrica?
Des de 2006, el Cerlalc ofereix al sector editorial l’oportunitat de conèixer les dades rellevants relacionades amb l’ISBN (número normalitzat internacional del llibre) per prendre les millors decisions i utilitzar bones pràctiques tant privades com públiques. Cada dos anys, des de 2006, publica en obert el resultat d’aquestes anàlisis. Si algú desitja llegir una ressenya de l’informe de 2016, ho pot fer aquí.
Andrés Ossa, director del Cerlalc, ressalta a la presentació de l’informe de 2020 que, durant els mesos de confinament, els diferents actors del sector (llibreters, editorials, distribuïdors, autors, etc.), es van adonar que va ser necessari acudir a diversos formats, canals de comunicació i, en general, a la creativitat per adaptar-se al moment. «Forjar comunidades de lectores es una apuesta segura» (p. 10), afirma. A més, es lamenta que el registre sistemàtic i periòdic sobre la producció i venda de llibres no sigui la regla a tots els països, donat que això impedeix l’avenç del mercat editorial.
El panorama comparatiu dels registres de l’ISBN són la base d’aquest informe que permet als interessats conèixer diferències i similituds entre els països, agents editors i altres variables d’anàlisi, i així crear projectes i aliances que contribueixin al desenvolupament del sector. Què va passar a Amèrica Llatina?: «Los ISBN asignados […], contando los solicitados por los autores-editores, ascendieron a 217.049, un aumento del 1,64 % respecto a 2019» (p. 24). Paga la pena detallar la gràfica següent inclosa a l’informe:
Quins països van ser els qui més van sol·licitar nous ISBN? S’explica a l’informe que Brasil va realitzar la meitat de les peticions, seguit d’Argentina i Colòmbia, que es van mantenir estables. Mèxic, va minvar una mica respecte de 2019, però aquest país, juntament amb els tres mencionats anteriorment, va aportar el 85 % dels ISBN a Llatinoamèrica. És important fer una immersió en cadascuna de les gràfiques que s’inclouen a la publicació per conèixer fil per randa de quina manera es van comportar els altres països de la regió.
D’altra banda, també s’analitzen els ISBN segons l’agent editor (editorials comercials, universitàries, entitats privades no editorials, entitats públiques), segons el seu format (digital o imprès) i per número d’edició i els respectius detalls per països. Es destaca que els autors-editors (persones naturals que editen ocasionalment un llibre de la seva autoria per decisió pròpia) són analitzats en un capítol independent. Es clarifica que la raó obeeix al fet que aquests es publiquen sense que una editorial sigui la intermediària, per la qual cosa el procés de selecció obeeix a d’altres criteris i per tant mereix una anàlisi a banda.
Cal ressaltar que el Cerlalc ha complert cinquanta anys treballant en diversos projectes que miren d’enfortir el sector del llibre i que l’informe aquí ressenyat és només part del seu immens treball. És interessant consultar aquí altres publicacions d’aquesta productiva i útil entitat.
Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
