tendències

Lluís Anglada 
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

UNESCO Open Science Outlook 1: status and trends around the world (2023). Paris: UNESCO. 74 p. Disponible en: <https://doi.org/10.54677/GIIC6829>. [Consulta: 21/01/23].

Ara farà dos anys, aquest Blok ressenyava la Recomanació de la UNESCO sobre Ciència Oberta. Ho feia Ciro Llueca que afirmava que el document, aprovat per 193 països, «eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal».ⁱ De tota manera, amb la Ciència Oberta, passa com amb molts altres drets humans, que ni són fàcils d’assolir ni el seu grau de compliment és uniforme al voltant del planeta. 

El que sí que ha fet la Recomanació ha estat impulsar el moviment i globalitzar-lo. La Ciència Oberta havia estat fins llavors un moviment més europeu que internacional, per bé que alguns dels seus components ­—molt específicament l’Accés Obert— hagin tingut desenvolupaments àmpliament estesos al nord i al sud del continent americà. S’està encara lluny dels objectius de les recomanacions, però és innegable que les fites que s’hi plantegen estan essent assumides cada vegada per més països, institucions de recerca i pels investigadors mateixos.

José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante

Palazzolo, Chris; [et al.] (2018). «2018 Top trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education». College & Research Libraries news, vol. 79, no. 6, p. 286-300. Disponible a: <https://crln.acrl.org/index.php/crlnews/article/view/17001/18750>. [Consulta: 18/12/2018].

Com cada dos anys, coincidint amb l’anualitat en què no hi ha congrés de l’Association of College & Research Libraries (ACRL),¹ el seu Research Planning and Review Committee va publicar l’interessant informe de tendències principals de l’educació superior que afecten les biblioteques acadèmiques (Top trends in academic libraries).² Amb aquest prestigiós origen, es converteix de seguida en un punt de referència per a aquells qui vulguin estar al dia sobre el que succeeix, cap a on van o, fins i tot, està de moda en l’entorn d’aquest tipus de centres.  

Recull el punt de vista d’un comitè de 10 bibliotecaris experts. Per bé que no és poc si ho comparem amb d’altres estudis similars, es podria trobar a faltar una major profunditat en l’anàlisi d’antecedents o el suport d’una mostra més àmplia. No obstant, la quantitat potser no millori els resultats, donat que pot proporcionar un conjunt de visions restringides. Tot es basa, per tant, en el fet que els professionals que el redacten siguin de la màxima fiabilitat, cosa que sembla assegurada. 

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.