Versió per a imprimir
Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid
Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].
Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?
No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.
La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.
El llibre està dividit en quatre parts, una per cada panell en què es van dividir les conferències: tendències en educació, tendències en arxius i biblioteques, tendències en la indústria de la informació i tendències en el camp de la informació però els assumptes més tractats van ser, sens dubte, la necessitat de fomentar en les i-schools les actituds emprenedores per crear nous productes, nous sistemes i nous serveis.
L'emprenedor es defineix com algú que incrementa l'ús de recursos infrautilitzats. És això el que fa avui un professional de la informació? Fins ara la naturalesa essencial de les biblioteques ha estat històricament la d'institucions que recopilen recursos i informació. Una actitud emprenedora implica no només recopilar sinó incrementar l'accés i el seu ús així que les escoles han d'establir mecanismes per garantir que tant professors com alumnes sigui gent creativa, capaç d'assumir riscos, de resoldre problemes i de demostrar el valor dels serveis d'informació.
De l'institucional al personal: la importància de les dades
Igual que en altres sectors, l'educació també està veient sotmesa a processos de canvis disruptius dels quals els Massively open-online courses (MOOCs) són només la llavor: les universitats seguiran oferint programes d'estudi i oportunitats d'alta qualitat de l'educació, però les tecnologies permetran passar d'un model d'educació de producció en massa a un model d'aprenentatge personalitzat en què les universitats hauran de competir amb nous actors, empreses i organitzacions, que seran capaços d'oferir també cursos d'alta qualitat fora de les universitats i que podran ser reconeguts.
El pas de l'institucional al personal tindrà també efectes en el món de la indústria de la informació. Per a alguns participants, un dels grans canvis que veurem serà el desenvolupament de fonts de coneixement personal i de coneixement compartit (crowdsourcing). Els individus construiran les seves pròpies bases de coneixement que podran compartir amb altres. Ja hi ha dispositius que ens permeten capturar molta informació de manera que cadascú serà capaç de monitoritzar la seva salut personal, el medi ambient en el qual viu, etc. i amb això construir un repositori de coneixements personal sobre el tema. Aquests dipòsits els podran compartir, amb metges, amb entrenadors... o en ells podrà bolcar informació d'altres sempre que es compleixin les condicions que cadascú estableixi.
Dos dels temes que es van tractar en diverses sessions van ser el de l'accés obert i el del Big Data, que han generat la "febre de l'or de l'edat de la informació", segons Cathy Marshall, de Microsoft Research. Marshall va fer una exposició d'un projecte d'investigació sobre l'anàlisi de grans quantitats de dades de Twitter per demostrar la importància que hauríem de donar a l'anàlisi, el tractament, depuració (curació) i visualització de les dades, així com per ressaltar el rol que han de jugar els professionals de la informació en aquesta àrea assegurant la validesa, la confiança i les garanties de privacitat en l'ús d'aquestes grans col·leccions de dades.
Ara disposem de nombrosos mitjans i aparells per recollir dades sobre el nostre entorn, ens movem d'un document relativament estàtic a un més informacional1, així que cal aprendre a manipular i analitzar dades: bases de dades, mètriques, estadístiques, visualització, etc. Amb tantes dades cal crear millors formes de crear valor social en els serveis d'informació i biblioteques.
Charles Lowry, de l'Association of Research Libraries, va parlar sobre la importància creixent dels materials en accés obert i va plantejar la qüestió de què han de fer els professionals per assegurar aquest accés obert, i alhora, què faran aquests professionals quan aquests materials ja no estiguin en les prestatgeries de les seves biblioteques? Marshall Breeding va ressaltar la importància sobre la necessitat de maximitzar l'obertura de continguts, però dissenyant solucions que permetin l'existència de models de negoci dels quals depenen serveis importants perquè tots els entorns d'informació siguin sostenibles.
La formació dels professionals de la informació i la importància de la confiança
Anne Caputo, de Dow Jones & Company, va assenyalar cinc grans tendències amb les quals ens hauríem d'acostumar a conviure: la globalització dels mercats, del comerç, dels viatges i de la informació, l'augment de la competència, d'empreses que estan lluny de nostra localitat però també de petites empreses que apareixen gairebé del no-res o que fins i tot no semblaven tenir res a veure amb el nostre sector, l'aparició contínua d'innovacions i tecnologies disruptives, que provoquen canvis molt ràpids en les regles del joc de qualsevol sector, la desintermediació, en la recerca d'informació, en l'adquisició de productes o serveis, i l'existència de mercats en dificultats.
Al tauler de discussió de la sessió sobre la indústria de la informació es va reconèixer que els usuaris s'han beneficiat de la desintermediació en la recerca d'informació però a canvi de tenir saturació d'informació, ja que ens hem mogut d'una situació d'escassetat d'informació a una d'abundància d'informació. Les i-schools tenen l'oportunitat de formar experts per ajudar els clients a fer front i a superar la sobrecàrrega d'informació. I es va destacar que no es tracta només de recol·lecció i recuperació d'informació, sinó de la gestió dels nostres actius i identitats digitals i per això cal formar les comunitats, cada vegada més diverses, cada vegada més multiculturals.
Els ponents es van mostrar d'acord que les tecnologies són simplement un mitjà per arribar a un fi. Saber programar ajuda a trobar la primera feina, però no és una habilitat essencial per a tots els graduats: és més important saber avaluar les tecnologies, saber quina tecnologia es pot utilitzar en cada ocasió. No es tracta de formar gent que gestioni servidors, asseguren la seguretat de la xarxa o siguin enginyers de software, sinó que han de desenvolupar serveis de valor afegit basats en les plataformes que hi hagi en cada moment. Així van identificar diverses habilitats necessàries per triomfar en aquest entorn tan canviant: domini de les TIC, coneixement dels drets d'autor i de la propietat intel·lectual, així com coneixements i habilitats d'algun domini específic. No es tracta tant de conèixer una tecnologia en particular com de comprendre com aquesta tecnologia pot ajudar a aconseguir assolir els objectius d'una organització o d'un client.
Si bé no va existir consens sobre si la sobreabundància d'informació és o no un problema, sí que va existir unanimitat gairebé total respecte a que la gent busca informació i fonts en les què poder confiar i en això sí que es reconeix avui un problema: trobar les fonts i els recursos en què confiar. Hi ha moltes formes de buscar confiança, una d'elles són els sistemes de recomanacions: des de les xarxes socials als sistemes com els d'Amazon. Els professionals de la informació haurien aconseguir ser vistos com una font de confiança, capaços de proporcionar recomanacions fiables sobre conjunts de dades (datasets), sobre treballs publicats, i, en general, sobre fonts d'informació. Els professionals s'han d'implicar en tot el cicle de producció d'informació, des de la seva creació fins a la seva preservació. I això vol dir que han d'implicar també en l'administració de dades.
De la mateixa manera que els cursos o els Massive Open Online Courses (MOOCs) estan modificant la forma d'accedir a l'ensenyament, quan el coneixement pugui ser accedit mitjançant les xarxes la diferenciació entre un proveïdor comercial de coneixement i una biblioteca serà cada vegada més borrosa. Les biblioteques han d'aconseguir ser reconegudes com la font fiable per a un coneixement específic d'alguna cosa i ho aconseguiran mitjançant la federació amb altres biblioteques.
Outside in vs inside out
Dempsey, d'OCLC, va remarcar algunes tendències estratègiques sobre les quals cal insistir: la recerca unificada, que els usuaris no hagin d'anar a diferents entorns per realitzar una recerca, que ho tinguin tot en un lloc. Dempsey va explicar que el descobriment d'informació per part dels usuaris pot ocórrer en qualsevol lloc, per això és necessari configurar "resolvedors" amb Google, amb Mendeley o amb PubMed. I resultarà especialment important canviar el model outside-in, en què es compren o adquireixen llicències de materials per fer-los accessibles, pel model inside-out, que consisteix en treure de les biblioteques les col·leccions especials, els preprints o els materials d'aprenentatge perquè els descobreixin altres.
El vicepresident d'OCLC va insistir també en la importància de les xarxes socials, ja que la gent és un punt important d'entrada als espais d'informació: els cercadors ordenen resultats en funció d'on estem o on han fet clic abans qui són detectats com els nostres amics, fem clic perquè ho veiem en les xarxes socials dels nostres amics, etc. Per això, com més aviat aprofitem el nostre coneixement sobre xarxes socials, blocs, wikis i altres plataformes, abans podrem utilitzar aquests mecanismes per exposar la informació que ha estat tractada per altres persones de la nostra xarxa i incrementar així les nostres bases de coneixement. Si comprenem els seus contextos i passions podrem determinar quan les seves recomanacions són més fiables i incrementar el nostre retorn d'atenció aprofitant la informació que ens recomanen, i filtrarem millor el coneixement rellevant.
Per Dempsey, molts dels processos de la biblioteca s'externalizarán i/o es consorciarán: la gestió de les col·leccions impreses, els espais de les quals es dedicaran a una major interacció entre els usuaris i entre els usuaris i els professionals, més que a la interacció entre els usuaris i les col·leccions, la selecció de recursos; l'adquisició de recursos o la preservació digital, que també es gestionaran de manera col·laborativa o s'externalizarán.
I es continuarà produint la transició accelerada de l'imprès al digital, del comprat al llicenciat per materials outside-in. A canvi, els professionals de la informació hauran de tenir una major implicació en els processos d'aprenentatge i de recerca, un increment en el suport als cicles de producció i ús del cicle de vida de la informació. Els professionals hauran d'acostumar-se a que cal donar suport, cal dedicar molt més temps als usuaris que a les col·leccions o als productes.
El paper de les universitats
Les universitats seguiran marcant la pauta respecte al que cal aprendre i el que cal saber per què a algú li reconeguin un títol que demostri la seva capacitat per fer alguna cosa, però les universitats no tindran control sobre els mitjans i les estratègies per adquirir aquest aprenentatge, que passaran de l'institucional al personal. Les universitats tindran un paper proper al de l'agregador i validador de l'aprenentatge i els èxits dels estudiants. Més que classes seran "experiències d'aprenentatge" on cada alumne disposarà d'un Expedient Personal d'Educació, construït en funció d'experiències d'aprenentatge formals i informals de molt diferents institucions i de molt diversa naturalesa.
Els cursos es desempaquetaran, serà tot més obert i la flexibilització de les estratègies d'aprenentatge, més basada en l'adquisició de competències que a la tirania del crèdit/hora, permetrà centrar més l'atenció en l'avaluació dels resultats de l'aprenentatge que porti a terme cadascú. L'aprenentatge serà cada vegada més social i potser vegem sales d'estudi virtuals, de professors i alumnes, que podran "ser part" de la col·lecció de la biblioteca digital, de manera que la biblioteca estarà molt més implicada en la creació i compartició de coneixement.
La reputació i la credibilitat de les institucions educatives estaran llavors més relacionades amb la feina d'assessoria, d'agregació de cursos i, sobretot, amb el mercat de les credencials d'aprenentatge amb els processos de validació dels èxits d'un estudiant. Això requerirà un esforç per part de les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-schools) que passa per adoptar una postura emprenedora cap a l'educació dels professionals de la informació que inclogui, com fa ja la i-school de la Universitat de Syracuse, no només formació sobre com crear empreses sinó fins i tot creant empreses per, per a i amb els alumnes i professors.
Per a la major part dels ponents, els serveis essencials en biblioteques i arxius seguiran sent-ho el 2050: connectar continguts i usuaris, connectar el coneixement d'unes persones amb el d'altres i organitzar, proporcionar accés, custodiar i preservar recursos d'informació intentant garantir l'accés universal, la diversitat de pensaments i la llibertat intel·lectual. La biblioteca ha de seguir sent el lloc on s'ofereixin respostes a les necessitats de formació i d'informació de molts usuaris. Però, sobretot, els professionals hauran d'aprendre a ser emprenedors, a crear valor, a implicar molt més amb les seves comunitats. Com diu Dempsey: "Librarians have to be able to tell good stories".
