La comprensió compartida entre gestors documentals/arxivers i els professionals de les TI: consells pràctics

Enviat per Jordi Andreu i Daufí el Dc, 24/01/2018 - 00:10

Jordi Andreu i Daufí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Shaw, Seth; Adler, Richard C.; Dooley, Jackie (2017). Demystifying IT: a framework for shared understanding between archivists and IT professionals. Dublin, Ohio: OCLC Research. 25 p. Disponible a: https://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/oclcresearch.... [Consulta: 19/01/2018].

Els projectes corporatius en els quals participen els professionals de les TI (tecnologies de la informació) i els gestors documentals/arxivers sovint pateixen d’una manca d’enfocament sistèmic de la funció «gestió documental». La integració de coneixement d’ambdós professionals no acostuma a ésser la dinàmica habitual i aquest fet comporta la implementació d’un sistema de gestió poc eficient o fins i tot bloquejant per a l’organització.

La causa d’aquesta problemàtica pot tenir orígens diversos però n’hi ha una de nuclear: el desconeixement mutu entre els professionals de les TI i els gestors documentals/arxivers.

Com poden incidir les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants?

Enviat per Laia Alonso el Dc, 17/01/2018 - 00:10

Laia Alonso
Cap de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

Connaway, Lynn Silipigni [et al.] (2017). Academic library impact: improving practice and essential areas to research. Chicago: Association of College and Research Libraries. 124 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 20/12/2017].

L’Association of College and Research Libraries (ACRL) és una divisió de l’American Library Association (ALA) que ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. L’informe que ara presenta es basa en un informe publicat l’any 2010 sobre el valor de les biblioteques universitàries, The value of academic libraries: a comprehensive research review and report (the “VAL Report”), i en el posterior programa Assessment in action: academic libraries and student success, la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

Amb aquest informe, fet en col·laboració amb membres d’OCLC, l’ACRL pretén investigar com les biblioteques poden incidir en l’aprenentatge i èxit dels estudiants, alhora que comuniquen la seva vàlua als responsables institucionals.

En la diferència rau la riquesa. Quatre informes relaten quatre casos de gestió de dades de recerca

Enviat per Fernanda Peset el Dc, 10/01/2018 - 00:10

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].

Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes1 sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

Ciència Oberta: llistes de recursos per bellugar-s’hi

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 20/12/2017 - 00:10

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Masuzzo, Paola; Martens, Lennart (2017). «Do you speak open science?: resources and tips to learn the Language». PeerJPreprints, 5:e2689v1. 22 p. Disponible a: https://peerj.com/preprints/2689/. [Consulta: 13/12/2017].

Pontika, Nancy; Knoth, Petr; Cancellieri, Matteo; Pearce, Samuel (2015). «Fostering open science to research using a taxonomy and an eLearning portal». iKnow: 15th International Conference on Knowledge Technologies and Data Driven Business: Graz, Austria, 21-22 October. 8 p. Disponible a: http://oro.open.ac.uk/44719/. [Consulta: 13/12/2017].

Resources. FOSTER. Disponible a: https://www.fosteropenscience.eu/resources. [Consulta: 13/12/2017].

El moviment de la Ciència Oberta vol adequar la pràctica i la comunicació científica a les possibilitats tecnològiques actuals, vol redissenyar la manera de fer ciència per reedificar-la amb les eines d’avui, vol augmentar-ne l’eficàcia eliminant les anomalies del sistema de difusió del coneixement científic creat en un context tecnològic mecànic i imprès. El panorama del sistema actual està ple de restriccions: revistes que només arriben als subscriptors, articles publicats molt més tard del que han estat escrits, després de filtres de qualitat limitats a uns pocs revisors, sense incloure les dades en què es basen... Restriccions que són –tecnològicament parlant– obviables en el moment actual d’informació digital comunicable de forma immediata i universal per la xarxa. Aquesta nova manera de fer ciència –aquest nou paradigma de la Ciència Oberta–  es fonamentaria en tres criteris: la ciència ha de ser oberta, col·laborativa i feta amb i per a la societat.

«Ciència oberta» és un concepte que, per nou, és indeterminat, i és normal donat que molts ens preguntem quantes i quines pràctiques engloba i quins recursos tenim per conèixer-les. En aquest post donarem notícia d’eines que ens poden ajudar a bellugar-nos en aquest panorama incipient.

Els resultats del REF2014 del Regne Unit marquen el camí a seguir en l’avaluació científica

Enviat per Nicolas Robinso... el Dc, 13/12/2017 - 00:10

Nicolás Robinson-Garcia
School of Public Policy
Georgia Institute of Technology (Estats Units)

Research Excellence Framework 2014: the results (2014). Higher Education Funding Council for England (HEFCE) … [et al.] 62 p. Disponible a: http://www.ref.ac.uk/2014/media/ref/content/pub/REF%2001%202014%20-%20fu.... [Consulta: 10/12/2017]

Comencen a aparèixer noves notícies sobre el REF2021, l’exercici avaluatiu més important per al sistema científic al Regne Unit. Es tractarà de la segona ocasió en què s’avalua les universitats britàniques segons el sistema actual. Aprofitant la proximitat d’aquest exercici, comentarem els resultats de la seva primera implementació, el 2014, i introduirem algunes reflexions sobre les importants novetats que incorpora en el sistema d’avaluació britànic.

Recentment, el meu company Richard Woolley, investigador d’INGENIO (CSIC-UPV), i un servidor vam publicar al LSE impact blog un petit article d’opinió sobre el Research Excellence Framework del Regne Unit conegut com el REF. Aquest exercici, l’última edició del qual segueix sent motiu de continu debat malgrat haver transcorregut el 2014, és el procés d’avaluació de l’activitat investigadora més important del Regne Unit. Tot i el seu alt cost, al voltant de 250 milions d’euros, distribueix més d’un bilió i mig d’euros entre les universitats britàniques, convertint-se el seu disseny, metodologia i implementació en un tema de debat constant dins del sistema universitari britànic. Malgrat l’àmplia tradició avaluativa del Regne Unit (els seus primers exercicis d’avaluació institucional daten del 1986), l’any 2014 va suposar tota una fita al revolucionar radicalment tant els mètodes com els objectius. En aquesta breu nota, revisarem com funciona el REF, quins objectius persegueix i quins són els resultats obtinguts. Resumirem les principals conclusions derivades de les nostres anàlisis en els resultats del REF. Finalment, acabarem amb una petita reflexió sobre les importants diferències entre el sistema d’avaluació de la recerca a Espanya amb el del Regne Unit.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS