Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Feasibility study on monographs: final report (2017). [Kirkcudbright]:  Information Power. June. 46 p. Disponible a: http://www.ukrr.ac.uk/resources/NMSG%20Feasibility%20Study%20final%20Jun.... [Consulta: 27/11/2017]

El sector bibliotecari fa anys que experimenta i desenvolupa programes de col·laboració per assolir una àmplia gamma d'objectius: des de maximitzar economies d'escala i estalvis a la formació del personal, entre molts d’altres. I més en concret, i com s’apuntava fa uns anys en aquest Blok ressenyant el treball d’OCLC Cloud-sourcing research collections: managing print in the mass-digitized library environment, en l’àmbit de les biblioteques universitàries i de recerca fa temps que s’exploren les possibilitats de donar respostes de manera conjunta als desafiaments que suposa la gestió de les col·leccions impreses, la seva conservació i la limitació i reconversió dels espais disponibles a les biblioteques.

N’és un bon exemple la UKRR (UK Research Reserve), un programa col·laboratiu coordinat entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, per gestionar de manera eficient i sostenible a llarg termini la conservació de publicacions periòdiques impreses amb baixos nivells d’ús. Les grans col·leccions de revistes representen una valuosa font de coneixement, i per tant les biblioteques han de proporcionar-ne l'accés als investigadors perquè en puguin utilitzar el seu contingut. Tanmateix, els baixos nivells d'ús d'alguns d'aquests títols fa que les col·leccions es puguin emmagatzemar off-site, més enllà dels preuats espais de les biblioteques de campus o centrals, cosa que ha de permetre alliberar espai per a d’altres usos. Mitjançant la deduplicació coordinada de títols de revistes a tot el Regne Unit des de 2007, la UKRR ha processat més de 104 km de fons oferts pels membres participants i ha facilitat a les biblioteques la presa de decisions estratègiques sobre les seves col·leccions i espais. També ha contribuït a canviar trets de cultura organitzativa dins i fora del sector de l'educació superior.

Llorenç Arguimbau
Observatori de la Recerca
Institut d’Estudis Catalans

Giménez Toledo, Elea (2017). La edición académica española: indicadores y características. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 190 p. Disponible a: http://ilia.cchs.csic.es/SPI/spi-fgee/docs/EAEV1.pdf. [Consulta: 10/11/2017].

Quin és el panorama de les editorials acadèmiques espanyoles? Quin és el reconeixement dels llibres científics en el sistema d’avaluació? Des de l’any 2008, el Grupo de Investigación sobre el Libro Académico (ILIA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha impulsat una línia de recerca per respondre aquestes qüestions. A més de nombroses publicacions científiques i diversos projectes competitius, la investigació del grup ha permès la creació del sistema d’informació Scholarly Publishers Indicators (SPI).

Els objectius del sistema SPI són, en primer lloc, millorar el coneixement del sector editorial de llibres en ciències socials i humanitats i, en segon lloc, obtenir informació objectiva mitjançant metodologies científiques. D’aquesta manera, també s’afavoreix el reconeixement científic dels llibres publicats a l’Estat espanyol. De fet, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) ja utilitza el sistema SPI com a font d’informació de suport en els processos d’avaluació científica.

Daniel Gil Solés
Helena Fàbregas Rebato
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona

ALIA futures: Future of the Library and Information Science profession (2017). [Canberra]: Australian Library and Information Association. Disponible a: <https://www.alia.org.au/futureoftheprofession>. [Consulta: 23/10/2017].

El 2013, l’ALIA, l’Australian Library and Information Association va elaborar per primer cop l’informe Future of the library and information science profession, del qual ja en vam fer una primera ressenya en aquest mateix espai. A partir d’aquest primer informe, l’ALIA va anar rebent opinions i respostes que han anat dibuixant tot un seguit de nous objectius i nous horitzons per a la professió. Així, aquest feedback rebut ha permès identificar nous temes, nous reptes i noves accions que la professió cal que afronti, i que tenen com a resultat una actualització de l’informe original, amb data de maig de 2017; aquest cop, però, en set informes sectorials, molt més concrets i centrats en un àmbit més precís: la professió en general; els professionals; les associacions i entitats del sector; biblioteques públiques; biblioteques especialitzades; biblioteques escolars; i finalment biblioteques universitàries. Tots aquests informes sectorials segueixen la mateixa estructura.